|
Notes:
|
La germania, llenguatge encriptat dels baixos fons de la societat dels segles XVI y XVII
en Espanya, apareix reflectida en la literatura espanyola del segle d’or, com es pot veure
en obres com Rinconete y Cortadillo (1613) i l’Entremés del rufián viudo llamado
Trampagos (1615), de Miguel de Cervantes, o El Buscón (1626) i Jácaras (1648), de Francisco de Quevedo. El que volem fer en aquest treball és comprovar si i com
apareixen reflectits aquests termes argòtics en obres lexicogràfiques, considerant varies
èpoques en la història de la lexicografia. Per aquest motiu, aquest treball revisa tal
presència en els següents diccionaris: el Tesoro de la lengua castellana o española
(1613), de Sebastián de Covarrubias, el diccionari mes proper en el temps a les obres
citades de Cervantes i Quevedo; el Diccionario de Autoridades (1726-1739), el primer
diccionari acadèmic i així mateix pròxim temporalment a aquestes obres; i ja, donant un
salt en el temps, hem acudit al Diccionario de Argot ( 1998 ) de Julia Sanmartín, així
com a la vint-i-tresena edició del DRAE ( 2014 ) , per tal de comprovar la pervivència o
no de tals termes en l'època actual. |
