|
Notes:
|
L’envelliment de la població comportarà un gran augment en la prevalença de
demències, i més en pacients institucionalitzats. Les repercussions de la malaltia, que no només afecten la persona, sinó també l’entorn sociofamiliar, fa que es consideri un
problema de salut prioritari. En la majoria dels casos apareixen símptomes psicològics i
conductuals (SPC), que són molt disruptius tant pel propi individu com el seu entorn, i
s’associen a un empitjorament del pronòstic i una progressió més ràpida de la malaltia, a una disminució de la qualitat de vida i a la institucionalització. Habitualment, per alleujar el patiment i reduir aquest tipus de simptomatologia, s’utilitzen tractaments farmacològics. No obstant, la gran controvèrsia en la seva eficàcia i els efectes secundaris han fet necessària la cerca d’intervencions alternatives o complementàries. En el present treball es planifica i avalua una intervenció grupal assistida amb gossos en un centre residencial de Lleida amb l’objectiu de disminuir els SPC, i en conseqüència, millorar la qualitat de vida dels pacients institucionalitzats. La població diana seran residents que presentin trastorns psicològics i conductuals en qualsevol tipus de demència i que hagin experimentat vivències positives passades amb gossos. Per concloure, tot i la manca d’estudis d’alta qualitat, la teràpia assistida amb gossos es considera una tècnica útil per disminuir els SPCD en les persones amb demència i les residències constitueixen un context idoni per la realització d’aquest tipus de teràpia. |
