|
Notas:
|
En l’actualitat els components bioactius susciten molt interès pels seus efectes beneficiosos per la salut. Un d’aquests components és el β-carotè, un pigment vermell taronja abundant en fruites i verdures que destaca per tenir activitat pro-vitamínica A, però presenta baixa estabilitat i bioaccessibilitat.
Alguns estudis demostren, que a escala nanomètrica, es pot millorar la incorporació de components bioactius a matrius alimentaries lipídiques presentant millors característiques fisicoquímiques i funcionalitat.
L’objectiu d’aquest treball és obtenir nanoemulsions estables de β-carotè amb una fase aquosa biopolimèrica de pectina. S’avaluarà l’efecte dels diferents components sobre les propietats fisicoquímiques (mida de partícula, índex de polidispersió, càrrega superficial, viscositat, lluminositat i estabilitat passades 24 hores) A més a més, es pretén determinar la digestibilitat in vitro i la bioaccessibilitat de les nanoemulsions amb millors característiques fisicoquímiques.
Tal com ens indiquen els nostres resultats, la pectina és el component de la nanoemulsió amb major efecte sobre les propietats fisicoquímiques. Un augment de la concentració d’aquest polímer provoca càrregues superficials menys negatives, viscositats més elevades, mides de partícula majors i en concentracions d’un 2% majors estabilitats. Hem vist també, que l’addició de surfactant redueix la mida de partícula i que les nanoemulsions són més clares en concentracions d'un 4% d’oli o 1% de polímer. També s’ha comprovat que la presència de pectina augmenta la bioaccessibilitat contràriament al que demostren estudis prèvis.
Com a conclusió, podem dir que no hi ha suficient informació sobre nanoemulsions però es pot observar que en general les propietats fisicoquímiques de les nanoemulsions milloren respecte a les de les emulsions convencionals i per tant, poden millorar la funcionalitat del β-carotè. |
