|
Notes:
|
Hipòtesi: El treball de l’equilibri estàtic que ens permet la pràctica regular del Tai-txi, pot ser un mètode eficaç per a reduir les caigudes en gent d’edat avançada.
Objectius: Determinar si la pràctica del Tai-txi ofereix avantatges en quant a la prevenció de caigudes en la població d’edat avançada en comparació amb un tractament de fisioteràpia convencional.
Metodologia: Es durà a terme un estudi aleatori controlat (RCT) amb 45 voluntaris provinents de Lleida i rodalies, i de diferents geriàtrics i hospitals de Lleida i que hagin sofert almenys un episodi de caiguda en el darrer any, que tinguin 65 anys o més i que no necessitin ajuda per caminar. Com a criteris d’exclusió es consideraran aquells subjectes que presentessin malalties degeneratives, problemes vestibulars, problemes cardiovasculars o alteracions neurològiques. Aquests participants estaran distribuïts de manera aleatòria en dos grups; l’experimental que realitzarà les sessions de Tai-txi, i el control que seguirà un programa de fisioteràpia convencional. La intervenció durarà un semestre, amb una freqüència de 3 sessions/setmana d’una hora de durada. Les sessions d’ambdós grups seguiran el mateix esquema: escalfament, cos de la sessió (formes de Tai-txi o exercicis) i tornada a la calma. Els participants de l’estudi passaran revisió mensualment i se’ls revaluarà amb diferents testos i escales: Test de Tinetti tant en l’apartat d’equilibri dinàmic com estàtic, recompte del número de caigudes anotades en una llibreta, The Falls Efficacy Scale International (FES-I) per a obtenir informació sobre la por a caure, el qüestionari SERVQUAL per a la satisfacció, i lectura dels folis d’auto-registre. Després s’avaluaran els resultats i es presentaran les conclusions extretes i les línies de futur. |
