|
Notas:
|
En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen
al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg
dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera
corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del
nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de
tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous
habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la
vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors
sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les
ciutats.
En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc
teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema
urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de
descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el
treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels
ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de
municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que
configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva
producció atraient segments molt determinats de població. |
