https://hdl.handle.net/2072/96860 Sat, 04 Apr 2026 02:22:16 GMT 2026-04-04T02:22:16Z http://recercat.cat:80/bitstream/id/39962906-c5d8-4be0-a56b-5ede67689117/ https://hdl.handle.net/2072/96860 https://hdl.handle.net/2072/199307 El biaix social de les elits polítiques catalanes. El cas dels Governs de la Generalitat (1999 ¿ 2003 ¿ 2006 ¿ 2010) Alís i Pujol, Joan Després de 30 anys de la restauració de la Generalitat es desconeix gairebé tot del perfil social de l¿elit política Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximació inicial al tema a partir dels últims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la població d¿acord amb el model d¿aglutinació de les elits polítiques, tot i això el model de Desproporció Social Creixent només es valida respecte el gènere. El seu perfil és el d¿un home, de més edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prèvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formació molt per sobre de la mitjana i de professió economista. Aquest perfil no és exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferències es centren l¿edat i la professió mentre que el gènere, l¿origen i el nivell de formació coincideixen. S¿observa també que els Governs d¿esquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE són més joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits d¿àmbit estatal.; Abstract: The social bias of the catalan political elites. The case of Government of Catalonia (1999 - 2003 - 2006 - 2010) Thirty years after the restoration of the Government of Catalonia very little is known of the social profile of the catalan Government¿s political elite. The current paper makes an initial approach to the subject throughout the last four terms of office of the Government of Catalonia. Members of this Government present social bias with regard to the population and according to the agglutination models of the political elite, although the model of increasing social disparity is only valid in terms of gender. The profile is that of a man, older than the average, born in Catalonia, having developed his previous career in Barcelona, with a level of education above the average and economist. This profile is not exactly the same that the Spanish regional Parliamentarians¿ profile. Age and profession are different, while gender, birthplace and education level match. On the other hand, the Left or Centre Left Governments show a slightly higher percentage of women than the others. Moreover, members related to the PANE (Parties of Non-State Level in Catalan and Spanish initials letters) are younger, there are less women, less internal immigrants, less educators and the educational credentials have no significantly differences concerning members connected with the national parties.; Resumen: El sesgo social de las élites políticas catalanas. El caso del Gobierno de la Generalitat de Cataluña (1999 - 2003 - 2006 - 2010) Después de 30 años de la restauración de la Generalitat de Cataluña se desconoce casi todo del perfil social de la élite política Gubernamental catalana, este Trabajo hace una aproximación inicial al tema a partir de los últimos cuatro Gobiernos de la Generalitat de Cataluña. Sus miembros presentan sesgo social respecto a la población de acuerdo con el modelo de aglutinación de las élites políticas, sin embargo el modelo de Desproporción Social Creciente sólo se valida respecto al género. Su perfil es el de un hombre, de más edad que la media, nacido en Cataluña y con la carrera desarrollada en Barcelona ciudad, con una formación muy por encima de la media y de profesión economista. Este perfil no es exactamente el mismo que el de los Parlamentarios regionales españoles, las diferencias se centran la edad y la profesión mientras que el género, el origen y el nivel de formación coinciden. Se observa también que los Gobiernos de izquierda-centro izquierda presentan un porcentaje ligeramente superior de mujeres que el resto, los miembros vinculados con PANE son más jóvenes, incorporan menos mujeres, menos inmigrantes interiores, menos educadores y no presentan credenciales educativas sensiblemente diferentes de los miembros vinculados a partidos de ámbito estatal. Thu, 05 Jul 2012 23:24:15 GMT https://hdl.handle.net/2072/199307 2012-07-05T23:24:15Z https://hdl.handle.net/2072/279406 La confiança en els Mossos d'Esquadra i la premsa Pascual Pastor, Purificación Teresa Treball de Fi de Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Curs 2014-2015; Tutora: Aïda Solé Auró; El present treball s'emmarca en la tensa relació entre els Mossos d'Esquadra i la premsa, i els outputs d'aquests darrers, processats pels ciutadans. Cada diari reflexa d'una manera diferent el cos policial i les seves actuacions, adoptant actituds més o menys favorables. Així, l'objectiu de la investigació és verificar si el fet de representar la/npolicia d'una manera o altra provoca diferents nivells de confiança entre la societat./nL'anàlisi es desenvoluparà a partir de dades del Baròmetre d'Opinió Política del CEO, i/nconsistirà en comparar les mitjanes de confiança en el cos, contextualitzant-ho amb/naltres institucions, entre els lectors de diferents diaris i veure si presenten diferències/nsignificatives estadísticament. /nEls resultats apunten que no es donen grans diferències entre els grups de lectors dels/ndiferents diaris, i que l'impacte de la premsa en la construcció de confiança és mínim, al/ncontrari de la idea imperant entre la societat sobre els mitjans de comunicació i la seva/ncapacitat influenciadora.; This work deals with the strained relations between the national police of Catalonia, called "Mossos d'Esquadra", and the press and its outputs, which are processed by citizens. Each newspaper reflects in a particular way the police force and its actions, taking on an air more or less favorable. Then, the aim is verifying if the fact of portraying the police force in different ways causes different levels of trust among the/nsociety. The analysis will be developed from data of the Barometer of Political Opinion from CEO, and it will consist in comparing the average of trust in police among the readers from different newspapers and identifying if they have statically significant/ndifferences. The results indicate there are no significant differences among the readers of several newspapers, so the impact of the press in the construction of trust in police is minimum, on the contrary of the common opinion of the mass media and its capacity to influence/npeople's point of view. https://hdl.handle.net/2072/279406 https://hdl.handle.net/2072/279411 Percepción ciudadana: inmigración y Centros de Internamiento para Extranjeros Hambrona García, Julia Treball de Fi de Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Curs 2012-2013; Tutor: Mathew Creighton; El principal objetivo del presente trabajo es encontrar si existe una relación entre la situación de un Centro de Internamiento para Extranjeros – en adelante CIE – en la zona de residencia o frecuentada por los ciudadanos con la percepción que éstos tienen sobre la inmigración. La población escogida para llevar a cabo esta investigación es la ciudadanía española que reside o frecuenta el paseo de Zona Franca y la avenida del Paralelo (Barcelona)./nEl método seleccionado para recoger la percepción ciudadana ha sido la encuesta cara a cara. Se ha diseñado un cuestionario compuesto de ocho preguntas de opinión y cinco de control. Se han recogido un total de ochenta encuestas: cuarenta de ellas en el paseo de Zona Franca, a razón de su proximidad al CIE de Zona Franca, y otras cuarenta encuestas en la avenida del Paralelo, a causa de su similitud con la anterior respecto a su extensión./nSe han comparado las respuestas obtenidas en ambos lugares. Los resultados delatan que los ciudadanos del paseo de Zona Franca tienen un mayor conocimiento sobre el CIE y, en parte, una mejor percepción sobre la inmigración.; The main objective of the present study is to find whether there is a relationship between the location of an Immigrant Detention Center – from now on IDC – in the area of residence or frequented by citizens with the perception they have of immigration. The reference population is Spanish citizenship who resides or frequents the paseo of Zona Franca and the avenida of Paralelo (Barcelona)./nThe method chosen to collect citizen perception has been the survey face to face. I have designed a questionnaire consisting of eight opinion questions and five control questions. A total of eighty surveys have been collected: forty of them in the paseo of Zona Franca, because of its proximity to the IDC of Zona Franca, and forty more in the avenida of Paralelo, because of its similarity to the other one in relation to its area./nThe responses obtained in both places have been compared. The results reveal that citizen from paseo of Zona Franca have a greater knowledge of the IDC and, in part, a better perception of immigration. https://hdl.handle.net/2072/279411 https://hdl.handle.net/2072/364258 La deliberació ciutadana online: avaluació de la deliberació en les noves plataformes participatives dels ajuntaments catalans i en les xarxes socials relacionades Borge Bravo, Rosa; Balcells Padullés, Joan; Padró-Solanet Grau, Albert Les TIC i, concretament, les plataformes participatives de codi obert, s'han convertit en una font d'innovació dels processos participatius dissenyats per les administracions públiques. S'espera que la tecnologia ajudi a arribar a nous públics i a incrementar el volum de la participació. Amb tot, sovint no s'ha fet prou èmfasi en la qualitat deliberativa d'aquests espais digitals, és a dir, no s'han desenvolupat els aspectes més discursius, de diàleg i debat informat que hi ha d'haver darrere de cada procés participatiu. El present estudi, se centra en l'anàlisi empírica sobre l'ús de la plataforma Decidim en diversos municipis catalans, amb especial èmfasi en els seus espais de diàleg online. Metodològicament, la recerca s'ha basat en una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, que han inclòs l'anàlisi de continguts web, l'anàlisi de xarxes, així com entrevistes en profunditat dirigides a tècnics municipals responsables de l'ús de la plataforma. El treball s'estructura al voltant de quatre grans objectius: (1) analitzar comparativament el desplegament i l'ús de la plataforma Decidim entre els municipis catalans, (2) avaluar la capacitat deliberativa de la plataforma a través de l'aplicació d'un sistema de criteris i indicadors sobre qualitat deliberativa, (3) analitzar el traspàs de les propostes del Decidim a Twitter i avaluar la qualitat deliberativa d'aquestes converses relacionades a Twitter, (4) i, finalment, traduir les conclusions de l'anàlisi empírica en un seguit d'orientacions i recomanacions per ajudar les administracions públiques en el procés d'implementació de les plataformes participatives. La recerca posa de manifest que la plataforma digital s'ha convertit en un instrument útil per potenciar la participació ciutadana de manera complementària a la participació presencial, però que els espais deliberatius no són gaire utilitzats, els ajuntaments tampoc els impulsen i les propostes de la plataforma no es traslladen a Twitter. No obstant això, les converses online analitzades tant a Twitter com a la plataforma assoleixen diferents criteris deliberatius que demostren la seva contribució a una esfera pública més autònoma.; ICT, and more specifically open-source participatory platforms, are a source of innovation for public administrations when designing participatory processes. Technology is expected to increase citizen participation by targeting new publics. However, less emphasis has been usually placed on the deliberative quality of digital spaces; actually, the more discursive elements of dialogue and informed debate implied in participatory processes have been rather neglected. This study is focused on an empirical analysis on the use of the platform Decidim in several Catalan municipalities, with a particular attention on the spaces for online debate. Methodologically the research relies on a combination of qualitative and quantitative methods, including web content analysis, network analysis, as well as in-depth interviews with municipal officers in charge of the platform. The project is structured around four aims: (1) to analyse comparatively the diffusion and use of the platform Decidim among Catalan municipalities; (2) to assess the platform's deliberative capacity by using a system of criteria and indicators on deliberative quality; (3) to analyse the connection between the proposals in Decidim and Twitter, and assess the deliberative quality of these conversations on Twitter; (4) and to transform the conclusions of the empirical analysis into a guideline for helping public administrations in the process of implementing participatory platforms. The research reveals that the platform has become a useful tool for encouraging citizen participation as a complement to offline participation; but, deliberative spaces are scarcely used, local governments do not foster them, and platform's proposals are not present on Twitter. However, the online conversations that have been analysed from both the platform and Twitter achieve several deliberative criteria, contributing to the generation of a more autonomous public sphere. https://hdl.handle.net/2072/364258