https://hdl.handle.net/2072/95358 Fri, 03 Apr 2026 20:49:14 GMT 2026-04-03T20:49:14Z https://hdl.handle.net/2072/243653 La societat civil global: les complexitats d’un espai de contestació Suero i Comellas, Núria Societat civil global és un concepte contestat utilitzat des de diferents aproximacions per a descriure una realitat global. El working paper assenyala la utilitat d’una aproximació de societat civil global per analitzar les potencialitats de l’esfera d’abordar els reptes globals del món d’avui. D’acord amb aquesta aproximació la societat civil global és una àrea global complexa de conflicte i contestació, una àrea que ofereix un lloc i uns valors per a reconsiderar el món de diferents maneres, incloent les visions dels marginats de la societat civil. Per una millor comprensió del concepte i dels debats actuals, el paper repassa les concepcions històriques de societat civil des de la Il·lustració fins avui i el context en el qual el concepte adquireix un nou significat i incorpora l’aspecte global. El paper és la fase inicial d’una futura recerca sobre les potencialitats de la societat civil global per a influir i modelar l’estructura del sistema internacional. Mon, 15 Apr 2013 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/2072/243653 2013-04-15T00:00:00Z https://hdl.handle.net/2072/205490 Political Humor as a confrontational tool against the Syrian regime: A study case: Syria, 15th March 2011 – 15th May 2012 Camps-Febrer, Blanca The aim of this working paper is to analyze the inclusion of political humor into the set of actions used by opponents to the Syrian regime during the first year of a state-wide uprising in 2011. The research argues that although political humor has traditionally been seen mainly as a concealed voice against dominant elites, it can nevertheless take a confrontational stance and challenge a regime. In this paper we assess the role of political humor in challenging the legitimacy of the Syrian State through the battle for the signification of events. We will work with a theoretical framework that draws its assumptions from social movements’ studies and cultural studies. Through the assessment of the importance of discourse and the role of ideological domination to a regime we will see how the first year of the Syrian uprising included widespread acts of political humor as part of the strategy against the regime.; L’objectiu d’aquest document de treball és analitzar la inclusió de les polítiques d’humor en el conjunt d’accions utilitzades pels opositors al règim sirià durant el primer any de revolta, el 2011. La investigació sosté que tot i que l’humor polític ha estat vist tradicionalment com una veu oculta contra les elits dominants, també pot prendre una postura de confrontació i desafiar un règim. En aquest treball s’avalua el paper de l’humor polític per desafiar la legitimitat de l’estat siri a través de la lluita pel significat dels esdeveniments. El marc teòric està basat en l’estudi dels moviments socials, així com en els estudis culturals i en l’anàlisi del discurs. Mitjançant l’avaluació de la importància del discurs i del paper de dominació ideològica del règim, veurem com el primer any de revolta a Síria va incloure actes generalitzats d’humor polític en el marc de l’estratègia d’oposició al govern sirià.; El objetivo de este documento de trabajo es analizar la inclusión de las políticas de humor en el conjunto de acciones utilizadas por los opositores al régimen sirio durante el primer año de revuelta, en 2011. La investigación sostiene que aunque el humor político ha sido visto tradicionalmente como una voz oculta contra las élites dominantes, también puede tomar una postura de confrontación y desafiar a un régimen. En este trabajo se evalúa el papel del humor político para desafiar la legitimidad del estado sirio a través de la lucha por el significado de los acontecimientos. El marco teórico está basado en el estudio de los movimientos sociales, así como en los estudios culturales y en el análisis del discurso. Mediante la evaluación de la importancia del discurso y del papel de dominación ideológica del régimen, veremos como el primer año de revuelta en Siria incluyó actos generalizados de humor político en el marco de la estrategia de oposición al gobierno sirio. Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/2072/205490 2012-12-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/2072/205489 Social media and political change: The case of the 2011 revolutions in Tunisia and Egypt Salanova, Regina Throughout the past decade, social media have come on the scene of various popular revolts. Their role as tools of information and coordination of social movements, from the Iranian Green Movement in 2009 to the Arab uprisings in 2011, has been widely debated. In most cases, online activism through blogs, Facebook, Twitter or other forms of social media has allowed citizens to be part of a social networking exercise and to engage in a public sphere that would have otherwise been unreachable to them due to severe repression. In Tunisia and Egypt, social media helped protests start and expand thanks to their ability to coordinate and disseminate information quickly. The new information and communication tools were an influential factor in accelerating the revolutionary processes across the Arab world, albeit they cannot be seen as neither the spur nor the drivers of any revolution.; Durant la darrera dècada, les xarxes socials han arribat a diverses revoltes populars. El seu paper com a instruments d’informació i coordinació dels moviments socials, des del Moviment Verd d’Iran el 2009 fins a les revoltes àrabs el 2011, ha estat àmpliament debatut. En la majoria dels casos, l’activisme en línia a través de blocs, Facebook, Twitter o altres formes de comunicació social ha permès als ciutadans formar part d’un exercici de creació i de participació en una esfera pública que d’una altra manera hagués estat impossible a causa de la repressió. A Tunísia i a Egipte, les xarxes socials van ajudar a iniciar i ampliar protestes, gràcies a la seva capacitat per coordinar i difondre informació ràpidament. Les noves eines d’informació i comunicació han estat un factor influent en l’acceleració dels processos revolucionaris a tot el món àrab, tot i que no es pot considerar que siguin l’incentiu de cap revolució.; Durante la última década, las redes sociales han llegado a varias revueltas populares. Su papel como instrumentos de información y coordinación de los movimientos sociales, desde el Movimiento Verde de Irán en 2009 hasta las revueltas árabes en 2011, ha sido ampliamente debatido. En la mayoría de los casos, el activismo en línea a través de blogs, Facebook, Twitter u otras formas de comunicación social ha permitido a los ciudadanos formar parte de un ejercicio de creación y de participación en una esfera pública que de otra manera hubiera sido imposible debido a la represión. En Túnez y en Egipto, las redes sociales ayudaron a iniciar y ampliar protestas, gracias a su capacidad para coordinar y difundir información rápidamente. Las nuevas herramientas de información y comunicación han sido un factor influyente en la aceleración de los procesos revolucionarios en todo el mundo árabe, aunque no se pueden considerar incentivos de ninguna revolución. Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/2072/205489 2012-12-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/2072/205488 Peacetime Violence in El Salvador and Honduras: A tale of two countries Meyer, Rachel The end of the Cold War did not bring about an end to violence in Central America. Today, so-called non-political violence continues to worsen. Academics and public policymakers are frequently influenced by the assumption that there is a causal relationship between the political violence of the 1980s and the non-political violence of today. By looking at the cases of El Salvador and Honduras, this working paper seeks to systematize existing claims about the causal relationship between past and present violence into two approaches. Our research shows that high levels of prolonged political violence, along with an abundance of firearms, can lead to high levels of prolonged non-political violence but not in the ways most often cited in existing literature. We propose a new model to better understand the connection between past and present violence and recommend indicators that can be used to measure variations in violence over time in contexts of protracted non-political violence.; El final de la Guerra Fría no puso fin a la violencia en América Central. Hoy en día, el nivel de la llamada violencia no política continúa empeorando. Académicos y políticos suelen tomar como punto de partida la existencia de una relación causal entre la violencia política de la década de 1980 y la actual violencia no política. Al observar los casos de El Salvador y Honduras, esta investigación pretende sistematizar los argumentos existentes en dos escuelas teóricas para valorar si existe una relación causal entre la violencia actual y la pasada. La investigación indica que la violencia política prolongada y el fácil acceso a las armas de fuego pueden dar lugar a violencia no política prolongada, pero no de la manera que suele aparecer en la literatura existente. Proponemos un nuevo modelo para entender mejor la conexión entre la violencia política y la no política, con indicadores que pueden ser utilizados para medir en el tiempo las variaciones de la violencia en contextos de violencia no política.; El final de la Guerra Freda no va posar fi a la violència a Amèrica Central. Avui dia, el nivell de l’anomenada violència no política continua empitjorant. Acadèmics i polítics solen prendre com a punt de partida l’existència d’una relació causal entre la violència política de la dècada de 1980 i l’actual violència no política. En observar els casos del Salvador i Hondures, aquesta investigació pretén sistematitzar els arguments existents en dues escoles teòriques per valorar si hi ha una relació causal entre la violència actual i la passada. La investigació indica que la violència política prolongada i el fàcil accés a les armes de foc poden donar lloc a violència no política prolongada, però no de la manera que sol aparèixer en la literatura existent. Proposem un nou model per entendre millor la connexió entre la violència política i la no política, amb indicadors que poden ser utilitzats per mesurar en el temps les variacions de la violència en contextos de violència no política. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/2072/205488 2012-01-01T00:00:00Z