https://hdl.handle.net/2072/478795 2026-04-04T05:35:36Z https://hdl.handle.net/2445/173375 L’anàlisi de la situació sociolingüística: conèixer per transformar Bastardas i Boada, Albert, 1951- 2021-01-26T10:51:39Z https://hdl.handle.net/2445/136661 Sobre l'ús del català entre els joves (entrevista per J. Gimeno) Bastardas i Boada, Albert, 1951- Respostes al qüestionari presentat per Josep Gimeno per al reportatge publicat al Butlletí d’Òmnium Cultural ( “alerta per l’ús del català entre el jovent”, n .12, 2009); El fet que a l’escola els individus de llengua inicial no-catalana puguin aprendre i fer servir el català com a idioma formal d’escolarització no significa que de forma automàtica adoptin aquesta llengua per a d’altres usos socials, especialment els informals i quotidians. Aquests, sobretot en els casos de gran concentració de població de la mateixa llengua inicial, tendiran a continuar essent realitzats per l’idioma d’origen d’aquestes persones. Això només canvia en les situacions en què les proporcions demolingüístiques són molt favorables al conjunt receptor i/o en aquelles en què és molt clara la pressió social, política i econòmica a favor de l’adopció de la llengua de la societat d’acollida, factors que ara com ara es donen en poca intensitat a la Catalunya contemporània. Per tal de canviar els hàbits lingüístics intergrupals dels joves de llengua inicial catalana, pensem que una de les possibles accions més eficaces en aquest sentit podria ser la de proposar-se la instauració i legitimació d’una norma social general que es basés en el criteri de ‘persona en edat escolar o jove’ = llengua catalana , ja que a hores d’ara pràcticament tota la població infantil i jove catalana ha estat ja escolaritzada en aquesta llengua, encara que sembli que el grup d’origen catalanoparlant no ho sàpiga. Per canviar els comportaments ja instaurats en els adolescents i joves actuals, proposem que el català sigui projectat clarament com a llengua habitual d’interrelació grupal, es vingui d’on es vingui. 2019-07-08T10:21:54Z https://hdl.handle.net/2445/183618 Factors i perspectives del procés de bilingüització dels immigrants castellanoparlants a la Catalunya actual Bastardas i Boada, Albert, 1951- Les darreres dades disponibles sobre el coneixement de la llengua catalana per part dels immigrants castellanoparlants a Catalunya mostren, en general, un avenç en l'adquisició receptiva del català, però en canvi un desenvolupament més baix en el cas de l'habilitat emissora en aquest idioma. 2022-03-01T21:28:53Z https://hdl.handle.net/2445/144208 Política i planificació lingüístiques: cap a una perspectiva ecosistèmica [Language policy and language planning: Towards an ecosystem perspective] Bastardas i Boada, Albert, 1951- One of the errors that can be frequently spotted in the study of the policy and planning of language matters is the fragmentary perspective in which they are created. Reality is, on the contrary, interrelated and overlapping. This is why the ecological perspective stresses the importance of the study of the contexts of the phenomena, that is to say, of their external relations. The direction to be followed is towards an understanding of reality as a set of open systems with a continuous interchange with the ecosystem of which they are part, being aware of the fact that the apparent stability is always the result of a dynamic balance. The advance towards an interdisciplinary mode is therefore necessary and peremptory. Headings such as status / normative / institution vis-à-vis others such as solidarity / normal / individual seem to imply a basic distinction of the definition of sociocultural reality. To discover and understand the dynamics of the interaction between these two great categorical orders is, in fact, one of the most important subjects waiting to be addressed by language planning and political strategies, and, in general, by sociolinguistics, as well. The fundamental macroquestion of the field could thus be stated in the following terms: WHAT GROUP OR ORGANIZATION, AND WITH WHAT AIM, WANTS TO OBTAIN WHAT, WHERE, HOW, WHEN, AND OBTAINS WHAT AND WHY? This way, even if how they obtain the desired goal -that is, the actual intervention- is included as one of the main elements, the research does not exclusively devote itself to this topic, but rather frames it and interrelates it with all the other elements that globally participate in this phenomenon, trying to establish a clear theoretical understanding of the corresponding events and processes. 2019-11-07T12:33:14Z