https://hdl.handle.net/2072/179042 www.esmuc.cat 2026-04-10T14:41:05Z https://hdl.handle.net/20.500.12694/7507 La adaptación de los gestos en la interpretación del saxófon: de la obra "In Freundschaft" a "Sobre la expresión del movimiento" Latorre Fuertes, Adrián En aquest treball de recerca es realitza un estudi dels moviments de l'obra "In Freundschaft", composta per Karlheinz Stockhausen, per a traslladar-los a l'obra "Sobre l'expressió del moviment", de Javier Quislant. D'altra banda, el nostre objectiu principal és entendre la relació entre el gest i la música, a més de comprendre els diferents estils compositius de Karlheinz Stockhausen i Javier Quislant. Finalment, recalcar que el gest és imprescindible en un músic, malgrat no estar integrat en la majoria de les obres, però que serveix com a nexe entre el públic i el músic.; En este trabajo de investigación se realiza un estudio de los movimientos de la obra "In Freundschaft", compuesta por Karlheinz Stockhausen, para trasladarlos a la obra "Sobre la expresión del movimiento" de Javier Quislant. Por otro lado, nuestro objetivo principal es entender la relación entre el gesto y la música, además de comprender los diferentes estilos compositivos de Karlheinz Stockhausen y Javier Quislant. Por último, recalcar que el gesto es imprescindible en un músico a pesar de no estar integrado en la mayoría de las obras, pero que sirve como nexo entre el público y el músico.; In this research work we study the movements of the work "In Freundschaft", composed by Karlheinz Stockhausen, in order to transfer them to the work "Sobre la expresión del movimiento" by Javier Quislant. On the other hand, our main objective is to understand the relationship between gesture and music, as well as to understand the different compositional styles of Karlheinz Stockhausen and Javier Quislant. Finally, we would like to stress that gesture is essential in a musician, even though it is not integrated into most of the works, but it serves as a link between the audience and the musician. 2025-06-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.12694/7506 Sebastián de Albero: una revisión de las recercatas de sus obras para clavicordio o piano forte Quiroga González, Jorge El present projecte de recerca pretén analitzar les Recercatas de Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) incloses a les seves Obres per a clavicordi o piano forte (Madrid, s. f.). Aquest volum té la particularitat d'ordenar-se en sis tríptics de «Recercata, Fuga i Sonata» i va ser luxosament copiat durant el seu període com a organista de la Real Capella del monarca Ferran VI, a qui el va dedicar. En concret, les sis Recercatas d’Albero són excepcionals preludis no mesurats de naturalesa improvisada (sense línies divisòries) proveïts d'una teatralitat manifesta en la seva capritxosa i àgil escriptura, tenyida d'un cert sentimentalisme, i que destaca per les seves atrevides i llunyanes modulacions. Per al seu estudi, s'ha dut a terme un resum d’una revisió bibliogràfica resumida de la seva biografia, del seu corpus musical ―encara persisteixen certes polèmiques d'atribució― i una contextualització de les seves Obres per a clavicordi o piano forte. Finalment, s'han examinat les seves dues fonts manuscrites de Recercatas des d'una perspectiva codicològica, paleogràfica i comparada. Encara que la seva transcendència en el desenvolupament de la música per a teclat ibèric es veiés truncada per la seva prematura mort el 1756, les sis Recercatas de Sebastián de Albero constitueixen un original i importantíssim testimoniatge sobre la pràctica d'aquesta manera a les Espanyes del segon terç del segle XVIII.; El presente proyecto de investigación pretende analizar las Recercatas de Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) habidas en sus Obras para clavicordio o piano forte (Madrid, s. f.). Este volumen tiene la particularidad de ordenarse en seis trípticos de «Recercata, Fuga y Sonata» y fue lujosamente copiado durante su periodo como organista de la Real Capilla del monarca Fernando VI, a quien se las dedica. En concreto, las seis Recercatas de Albero son excepcionales preludios no medidos de naturaleza improvisada (sin líneas divisorias), provistas de una teatralidad manifiesta en su caprichosa y ágil escritura, teñida de cierto sentimentalismo, que destaca por sus atrevidas y lejanas modulaciones. Para su estudio, se ha resumido una revisión bibliográfica de su biografía, su corpus musical ―al persistir todavía ciertas polémicas de atribución― y una contextualización de sus Obras para clavicordio o piano forte. Finalmente, se han examinado sus dos fuentes manuscritas de Recercatas desde una perspectiva codicológica, paleográfica y comparada. Aunque su trascendencia en el desarrollo de la música para teclado ibérico se viese truncada por su prematura muerte en 1756, las seis Recercatas de Sebastián de Albero constituyen un original e importantísimo testimonio sobre la práctica de esta forma en las Españas del segundo tercio del siglo XVIII.; This research project aims to analyse the Recercatas by Sebastián de Albero Añanos (1722–1756) included in his Obras para clavicordio o piano forte (Madrid, n.d.). This volume is notable for its unique structure: six triptychs, each consisting of a ‘Recercata, Fuga y Sonata’, and luxuriously copied during Albero's tenure as organist of the Royal Chapel of King Ferdinand VI, to whom the work was dedicated. Specifically, Albero's six Recercatas are exceptional examples of unmeasured preludes of an improvisatory character (lacking bar lines), marked by a distinct theatricality in their whimsical and agile writing, tinged with a certain sentimentality. These pieces are also particularly notable for their daring and remote modulations. This study begins with a bibliographical review of Albero's biography and musical corpus ― given that certain attribution controversies still persist ― and includes a contextual analysis of his Obras para clavicordio o piano forte. Finally, the two manuscript sources of the Recercatas are examined from codicological, paleographical, and comparative perspectives. Although Albero's contribution to the development of Iberian keyboard music was curtailed by his premature death in 1756, his six Recercatas represent a singular and significant testament to the practice of this form in Spain during the second third of the 18th century. 2025-07-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.12694/7496 Història de la musicoteràpia a l'Antiga Grècia Clemente Gargallo, Belén En aquest treball s’exposa el paper que va tenir la musicoteràpia a l’antiga Grècia. Per portar a terme aquesta tasca, farem un breu repàs dels diferents significats que ha anat tenint el concepte de musicoteràpia al llarg de la història, per tal de poder entendre com ha variat el terme amb el pas del temps. Seguidament, abans d’endinsar-nos pròpiament en la història de la musicoteràpia, explicarem el paper que tenia la música en general a la societat grega, quina idea tenien els grecs d’ella i quins poders li atribuïen. Finalment, s’analitzarà la història de la musicoteràpia a l’antiga Grècia, des dels mites fins a la conquesta romana, explicant quin va ser el seu paper i com va evolucionar.; En este trabajo se expone el papel que tuvo la musicoterapia en la antigua Grecia. Para llevar a cabo esta tarea, haremos un breve resumen de los diferentes significados que ha ido teniendo el concepto de musicoterapia a lo largo de la historia para tratar de entender cómo ha variado este término con el paso del tiempo. A continuación, antes de adentrarnos en la historia de la musicoterapia, explicaremos qué papel tenía la música en general dentro de la sociedad griega, qué idea tenían los griegos sobre ella y qué poderes le atribuían. Para concluir, se analizará la historia de la musicoterapia en la antigua Grecia, desde los mitos hasta la conquista romana, explicando cuál fue su papel y cómo evolucionó.; In this paper, the role played by music therapy in Ancient Greece is exposed. To carry out this task, a brief summary of the different meanings that the concept of music therapy has had throughout history is made, to try to understand how this term has varied over time. Next, before delving into the history of music therapy, it will be explained what role music played in general within Greek society, what idea the Greeks had about it, and what powers they attributed to it. To conclude, the history of music therapy in Ancient Greece will be analysed, from the myths to the Roman conquest, explaining its role and how it evolved. 2023-06-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.12694/7495 Evolució de l'aparell fonador de la cantant durant la postmenopausa Isidoro López, Maria El present treball té com a objectius avaluar els canvis en el tracte vocal de la dona durant l'etapa postmenopàusica i valorar la necessitat d'adaptació de la tècnica vocal durant el període esmentat. Aquesta recerca es realitzarà mitjançant una revisió bibliogràfica de la informació de què es disposa a les bases de dades fins a l'actualitat, i per a l'avaluació de símptomes s'utilitzarà l'enquesta com a mètode quantitatiu per a la recollida de dades de 115 dones cantants en etapa postmenopàusica. Es reportaran els canvis histològics i fisiològics que succeeixen en aquest moment vital, seguit de les possibilitats d'abordatge terapèutic i de treball tècnic que es coneixen per a la personalització dels recursos segons les necessitats de les dones demandants. Aquest estudi permet aportar informació poc representada a les investigacions realitzades fins ara per a arribar a la conseqüent millora de la qualitat de vida de les dones durant tot el seu exercici del cant en la postmenopausa.; El presente trabajo tiene como objetivos evaluar los cambios en el tracto vocal de la mujer durante la etapa posmenopáusica y valorar la necesidad de adaptación de la técnica vocal durante el período nombrado. Esta investigación se realizará mediante una revisión bibliográfica de la información de la que se dispone en las bases de datos hasta la actualidad, y para la evaluación de los síntomas se utilizará la encuesta como método cuantitativo para la recogida de datos de 115 mujeres en etapa posmenopáusica. Se reportarán los cambios histológicos y fisiológicos que suceden en dicho momento vital, seguidos de las posibilidades de abordaje terapéutico y de trabajo técnico que se conocen para la personalización de recursos según las necesidades de las mujeres demandantes. Este estudio permite aportar información poco representada en las investigaciones realizadas hasta el momento presente para llegar a la consecuente mejora de la calidad de vida de las mujeres durante todo el ejercicio del canto en la posmenopausia.; The purpose of this work is to evaluate the changes in the female vocal tract during the postmenopausal stage, and to assess the need for adaptation of vocal technique during this period. This research will be carried out through a literature review of the information available in the databases up to the present time, and, for symptom evaluation, a survey will be used as a quantitative method for collecting data from 115 postmenopausal women. Histological and physiological changes that occur during this vital moment will be reported, followed by the possibilities of therapeutic approaches and technical work, known for the customisation of resources according to the needs of demanding women. This study allows for the provision of information that has been poorly represented in research conducted to date, to achieve the consequent improvement of the quality of life of women during singing exercises in postmenopause. 2023-06-01T00:00:00Z