https://hdl.handle.net/2072/5328 2026-04-03T20:31:03Z 2026-04-03T20:31:03Z Lewis, David W. https://hdl.handle.net/2072/219163 2025-01-03T11:20:57Z 2013-10-01T00:00:00Z

Del prestatge a la web: la transformació de la formació de les col·leccions a les biblioteques universitàries Lewis, David W. L’existència d’una xarxa mundial de comunicacions ubiqua i barata que cada vegada més permet obtenir documents de manera fàcil i gratuïta requerirà una transformació de les pràctiques de la formació de col·leccions a les biblioteques universitàries. Això estarà impulsat per una sèrie d’avenços específics, que inclouen la digitalització de continguts; el desenvolupament de repositoris d’impresos; el desenvolupament de lectors de llibres electrònics i de l’edició mitjançant la impressió sota demanda; el creixement de l’accés obert; els reptes per establir estructures d’edició acadèmica; i el creixement de noves formes d’activitats acadèmiques basades en l’obertura i la productivitat social. Si les biblioteques universitàries volen tenir èxit, hauran de desmuntar les col·leccions impreses patrimonials; passar de la selecció de llibres ítem a ítem a la compra sota demanda i a les subscripcions; gestionar la transició cap a revistes d’accés obert; centrar-se en conservar ítems únics; i desenvolupar nous mecanismes per finançar una infraestructura nacional.; The existence of a ubiquitous and cheap worldwide communication’s network that increasingly makes documents easily and freely available will require a transformation of academic library collecting practice. It will be driven by a number of specific developments including: the digitization of content; the development of print repositories; the development of e-readers and print-on-demand publishing; the growth of open access; challenges to establish academic publishing organizations; and the growth of new forms of scholarship based on openness and social productivity. If academic libraries are to be successful, they will need to: deconstruct legacy print collections; move from item-by-item book selection to purchase-on-demand and subscriptions; manage the transition to open access journals; focus on curating unique items; and develop new mechanisms for funding national infrastructure.

2013-10-01T00:00:00Z Dempsey, Lorcan https://hdl.handle.net/2072/212092 2025-01-03T10:37:21Z 2013-06-01T00:00:00Z

Tretze maneres de mirar les biblioteques, la descoberta i el catàleg: escala, flux de treball i atenció Dempsey, Lorcan En aquest article s'analitza el paper del catàleg dins l’actual època de transició, i l'utilitza per il·lustrar descobriments i línies de treball més genèriques de les biblioteques. L’autor constata que hi ha un renaixement de l'interès per les dades del catàleg i el catàleg en si mateix, però no obstant, s’explica com això es produeix en un moment en què el catàleg s'està reconfigurant d’una manera que podria suposar la seva desaparició com a component identificable per separat dels serveis de les biblioteques. El catàleg està sent assumit pels entorns de descoberta més grans de la biblioteca, mentre que les dades del catàleg estan fluint cap a altres escales, sistemes i serveis. De manera més general analitza com les tendències d’Internet estan afectant els serveis bibliotecaris.

2013-06-01T00:00:00Z Lossau, Norbert https://hdl.handle.net/2072/204665 2025-01-03T11:17:06Z 2012-12-12T00:00:00Z

Una visió general de les infraestructures de recerca a Europa – i recomanacions a LIBER Lossau, Norbert Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.

2012-12-12T00:00:00Z International Coalition of Library Consortia https://hdl.handle.net/2072/68139 2026-01-16T11:56:53Z

Declaración sobre la crisis económica global y su impacto en las compras consorciadas (14 de junio de 2010) International Coalition of Library Consortia Redactada en nombre de los muchos consorcios de bibliotecas de todo el mundo que participan en ICOLC, esta declaración tiene dos propósitos. Tiene la intención de ayudar a los editores y otros proveedores de contenido con los cuales tenemos acceso a los recursos de información electrónica (de ahora en adelante simplemente llamados editores) a entender mejor cómo la actual crisis económica única afecta a la comunidad de la información de todo el mundo. El segundo propósito es sugerir un abanico de propuestas que creemos son de beneficio común para las bibliotecas y los proveedores de servicios de información.; Redactada en nom dels molts consorcis de biblioteques de tot el món que participen a l'ICOLC, aquesta declaració té dos propòsits. Té la intenció d'ajudar als editors i altres proveïdors de contingut amb els quals tenim accés als recursos d'informació electrònica (d'ara en endavant simplement anomenats editors) a entendre millor com l'actual crisi econòmica única afecta a la comunitat de la informació de tot el món. El segon propòsit és suggerir un ventall de propostes que creiem són de benefici comú per a les biblioteques i els proveïdors de serveis d'informació.; Written on behalf of the many library consortia across the world that participate in the ICOLC, this statement has two purposes. It is intended to help publishers and other content providers from whom we license electronic information resources (hereafter simply referred to as publishers) understand better how the current unique financial crisis affects the worldwide information community. Its second purpose is to suggest a range of approaches that we believe are in the mutual best interest of libraries and the providers of information services.