<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>Vil·la romana del Munts (Tarraco)</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/531576" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>https://hdl.handle.net/2072/531576</id>
<updated>2026-04-04T21:49:19Z</updated>
<dc:date>2026-04-04T21:49:19Z</dc:date>
<entry>
<title>Contextos faunístics: una finestra a la ramaderia i a la dieta càrnica dels Munts</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/534689" rel="alternate"/>
<author>
<name>Tardio, Katie</name>
</author>
<author>
<name>Colominas Barberà, Lídia</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2072/534689</id>
<updated>2024-12-23T20:59:36Z</updated>
<published>2022-12-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Contextos faunístics: una finestra a la ramaderia i a la dieta càrnica dels Munts
Tardio, Katie; Colominas Barberà, Lídia
En aquest capítol presentem els resultats preliminars de l’estudi que s’està duent a terme de les restes
de fauna que es van recuperar a la vil·la romana dels Munts, una edificació situada a 14 quilòmetres de
Tàrraco. Fins ara s’han analitzat més de 800 restes que es poden datar entre els
segles III i V, que són les que presentarem a continuació.
Aquestes primeres dades arqueozoològiques dels Munts permetran aportar informació molt valuosa
sobre aquesta coneguda finca costanera; proporcionaran informació sobre l’economia de la vil·la,
incidint en aspectes com la gestió i l’explotació que es va dur a terme dels animals i les preferències
alimentàries dels seus habitants.
</summary>
<dc:date>2022-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Una mort violenta a finals del segle III dC</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/534580" rel="alternate"/>
<author>
<name>Fernández Vilela, Andrea</name>
</author>
<author>
<name>Subirà de Galdàcano, Maria Eulàlia</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2072/534580</id>
<updated>2024-12-23T20:56:51Z</updated>
<published>2022-12-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Una mort violenta a finals del segle III dC
Fernández Vilela, Andrea; Subirà de Galdàcano, Maria Eulàlia
Les excavacions que es van dur a terme l’any 1996 van evidenciar un incendi a la vil·la romana dels
Munts a finals del segle III dC, quan passava per un moment crític. Durant l’excavació d’una de les
estances de la planta semisoterrània de la vil·la del segle II es van
trobar les restes cremades d’un individu adult. Aquestes restes mostraven un estat de fracturació dels
ossos important, com a conseqüència de la caiguda posterior de l’estructura del sostre. S’han fet diversos
estudis sobre la vil·la dels Munts, així com del material arqueològic associat a aquest individu (Tarrats
et alii, 1998 a i b, 2000), però fins ara no s’havia dut a terme cap estudi antropològic d’aquest individu.
</summary>
<dc:date>2022-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Un sello perdido, un hombre de confianza, un propietario, una herencia, ¿una conjura imperial? Caius Valerius Avitus, Augustobrigense, duoviro de Tarraco y propietario de la Villa dels Munts</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/534579" rel="alternate"/>
<author>
<name>Ruiz de Arbulo Bayona, Joaquín</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2072/534579</id>
<updated>2024-12-23T20:47:11Z</updated>
<published>2022-12-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Un sello perdido, un hombre de confianza, un propietario, una herencia, ¿una conjura imperial? Caius Valerius Avitus, Augustobrigense, duoviro de Tarraco y propietario de la Villa dels Munts
Ruiz de Arbulo Bayona, Joaquín
Entre la enorme cantidad de materiales arqueológicos de todo tipo que han proporcionado las excavaciones
de la villa de Els Munts (Altafulla) destaca, por su carácter singular y excepcional, un sello
de bronce perteneciente a Caius Valerius Avitus, natural de Augustobriga (la actual Muro de Ágreda,
en la provincia de Soria). La pieza fue analizada por Géza Alföldy en RIT 923 y más tarde revisada de
nuevo para el nuevo volumen CIL II, 14, 2308. El sabio epigrafista remarcó de forma inmediata tanto
la identificación correcta de la ciudad de origen del personaje como la relación de este con algunos
pedestales epigráficos tarraconenses que también le fueron dedicados. Valerio Avito fue un rico terrateniente,
contemporáneo del emperador Antonino Pío, que llegó a ser duoviro de la ciudad de Tarraco
después de trasladarse desde su ciudad natal de Augustobriga siguiendo una orden expresa del propio
emperador. Quisiéramos ahora reflexionar brevemente sobre las razones que motivaron este traslado y
su posible relación con un acontecimiento político del todo singular: nada menos que la conjura contra
el propio Antonino Pío que protagonizaron los senadores Atilius Titianus y Cornelius Priscianus en el
año 145 d. C., cuando este último era el legado gobernador de la provincia Hispania citerior.
</summary>
<dc:date>2022-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Aproximació a la circulació de la moneda</title>
<link href="https://hdl.handle.net/2072/533025" rel="alternate"/>
<author>
<name>Teixell Navarro, Immaculada</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/2072/533025</id>
<updated>2024-12-23T20:58:49Z</updated>
<published>2022-12-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Aproximació a la circulació de la moneda
Teixell Navarro, Immaculada
Primera aproximació a la vessant numismàtica del jaciment dels Munts en la qual s’han tingut en compte totes les peces numismàtiques conegudes, tan a aquelles que provenen del fons del Museu sense contextos arqueològics clars, com a les monedes que han estat recuperades dins del marc d’intervencions arqueològiques contemporànies, en les quals s’ha aplicat una metodologia que pot permetre una contextualització intrínseca de la moneda i, a la vegada, relacionada amb la resta de cultura material apareguda.
</summary>
<dc:date>2022-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
