2026-04-17T07:41:51Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2445/663302025-12-05T05:52:58Zcom_2072_1057col_2072_478808col_2072_478917

00925njm 22002777a 4500 dc Ramos Lobo, Raúl author 2015-07-14T10:14:27Z 2015-07-14T10:14:27Z 2014-07-01 2015-07-14T10:14:27Z L'Estratègia Europa 2020, aprovada el juny de 2010, presenta tres prioritats que es reforcen mútuament: creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, capaç d'aconseguir alts nivells d'ocupació, productivitat i cohesió social. En aquest context, la necessitat de donar resposta a l'increment de les desigualtats que s'ha produït durant la crisi econòmica ha portat a reformar alguns aspectes de l'Estat del Benestar que han accentuat encara més les diferències ja existents entre els diferents estats membres de la Unió Europea. A aquest article s'analitza, en primer lloc, l'evolució recent de diferents indicadors relacionats amb la protecció social des d'una perspectiva crítica i, a continuació, les iniciatives més recents en l'àmbit català i espanyol per tal de promoure el que es coneix com a 'inclusió activa'. De fet, en l'àmbit de la Unió Europea, les polítiques contra la pobresa han patit profunds canvis en les dues últimes dècades reorientant-se cap a una combinació d'instruments orientats a garantir un mínim d'ingressos als ciutadans i d'altres que tracten de promoure la seva inserció socioeconòmica. En segon lloc, es descriu en major detall la situació al nostre país que, de fet, constitueix una anomalia dins el context de la Unió Europea, sent un dels pocs països que no compten amb un instrument general de protecció econòmica de les llars amb menys recursos. Per últim, es valoren diferents alternatives de reforma en aquest àmbit tenint en compte els reptes a que ens haurem d'enfrontar en un futur proper. Política social Pobresa Marginació social Educació inclusiva Social policy Poverty Social marginality Inclusive education Ciutadans socialment responsables i no socialment dependents