<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-13T02:43:19Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2445/224477" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2445/224477</identifier><datestamp>2026-04-07T19:38:42Z</datestamp><setSpec>com_2072_1057</setSpec><setSpec>col_2072_478825</setSpec><setSpec>col_2072_478917</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>La força de la incertesa</dc:title>
   <dc:creator>Bueno i Torrens, David, 1965-</dc:creator>
   <dc:subject>Incertesa</dc:subject>
   <dc:subject>Por</dc:subject>
   <dc:subject>Curiositat</dc:subject>
   <dc:subject>Uncertainty</dc:subject>
   <dc:subject>Fear</dc:subject>
   <dc:subject>Curiosity</dc:subject>
   <dcterms:abstract>Vivim en un temps accelerat de canvis constants, en què el futur sovint se’ns presenta com un terreny que es mou sota els nostres peus i ens sacseja. En vista d’aquesta sensació de fragilitat, la temptació és voler-ho controlar tot per tancar portes a la incertesa. Aquest és el missatge central de l’extrema dreta, que, segons les enquestes, està reeixint amb força entre els més joves: la por d’un futur incert i el control autoritari com a instrument. Davant les incerteses, el cervell hi pot respondre de dues maneres diferents: amb por, que ens porta a defugir el futur o voler que algú ens el controli, o amb curiositat, que ens estimula no només a adaptar-nos-hi sinó també, sobretot, a voler ser els protagonistes, guionistes i directors del nostre propi futur. La por ens porta cap a l’extremisme autoritari, i la curiositat reflexiva, cap al creixement alliberador personal i col·lectiu.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2025-11-27T16:37:14Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2025-11-27T16:37:14Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2025-11-19</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2025-11-27T16:37:14Z</dcterms:issued>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
   <dc:relation>Reproducció del document publicat a:</dc:relation>
   <dc:relation>El Punt Avui, 2025, p. 19-19</dc:relation>
   <dc:rights>(c) Hermes Comunicacions, 2025</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
   <dc:publisher>Hermes Comunicacions</dc:publisher>
   <dc:source>Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)</dc:source>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>