<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-17T12:48:40Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2445/223754" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2445/223754</identifier><datestamp>2025-12-05T00:21:51Z</datestamp><setSpec>com_2072_1057</setSpec><setSpec>col_2072_478820</setSpec><setSpec>col_2072_478917</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>La funció de l'artista en el pensament romàntic alemany</dc:title>
   <dc:creator>Rius Santamaria, Carles, 1963-</dc:creator>
   <dc:subject>Art alemany</dc:subject>
   <dc:subject>Romanticisme</dc:subject>
   <dc:subject>Filosofia de l'art</dc:subject>
   <dc:subject>German art</dc:subject>
   <dc:subject>Romanticism</dc:subject>
   <dc:subject>Philosophy of the art</dc:subject>
   <dcterms:abstract>Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung de la mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que situà al geni artista com a col·laborador principal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va conceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l'art contemporanis; també en alguns epígons catalans.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2025-10-20T15:42:58Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2025-10-20T15:42:58Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2011-10-03</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2025-10-20T15:42:59Z</dcterms:issued>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
   <dc:relation>Reproducció del document publicat a:</dc:relation>
   <dc:relation>Comprendre. Revista catalana de Filosofia, 2011, vol. 13, num.2, p. 105-131</dc:relation>
   <dc:rights>(c) Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull; Herder Editorial, 2011</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
   <dc:publisher>Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
   <dc:source>Articles publicats en revistes (Filosofia)</dc:source>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>