2026-04-17T12:14:07Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2445/2214472025-12-04T21:48:25Zcom_2072_1057col_2072_478810col_2072_478917

00925njm 22002777a 4500 dc Frigolé, Neus author Tresserras Casals, Eva author 2025-06-10T09:20:41Z 2025-06-10T09:20:41Z 2019-11 Podeu consultar la versió en castellà a: https://hdl.handle.net/2445/221446 Quan preguntem al nostre alumnat universitari què significa ser plurilingüe, sovint la resposta aboca a aquesta definició: «Ser capaç de parlar moltes llengües a la perfecció». En aquesta resposta trobem dos conceptes interessants: moltes llengües i perfecció. Quan parlem de moltes llengües ens referim a l’ús d’un codi lingüístic que ens permet la comunicació entre una comunitat que comparteix un mateix sistema lingüístic, però també extralingüístic, pragmàtic, semàntic i social. Quan parlem de perfecció, en canvi, ens referim a la norma, al saber, al coneixement profund. Aquest paral·lelisme entre ús i reflexió ens planteja una primera dicotomia entre els sabers i les habilitats que concorren en el si de l’acte comunicatiu i que s’allunyen de la visió plurilingüe que defensem al llarg d’aquest llibre. Multilingüisme Formació del professorat Multilingualism Teacher training La reflexió metalingüística a l’aula