2026-04-14T07:27:02Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2445/2152482026-04-07T19:16:08Zcom_2072_1057col_2072_478810col_2072_478917

Analítiques d'Aprenentatge per potenciar el procés d'autoregulació de l'estudiantat d'educació superior (AAPA) Cano García, Elena Martins Gironelli, Ludmila Suárez, Maria del Mar Lindín, Carles Lluch, Laia Autoaprenentatge Analítiques d'aprenentatge Educació superior Self-culture Learning analytics Higher education Actualment el feedback es concep com una acció per la qual l'estudiantat dona sentit a la informació que rep i la transforma en coneixement per orientat futures tasques o processos (Carless & Boud, 2018). Aquesta informació pot provenir de fonts diverses, entre les quals es trobne les analítiques d'aprenentatge (AA), enteses com el procés de medició, recopilació, anàlisi i elaboració d'informes de dades sobre l'alumnat i els seus contextos, per comprendre i optimitzar l'aprenentatge i els entorns on es produeix (Siemens & Gasevic, 2012). Encara falten evidències sobre com poden adreçar-se a l'estudiantat per donar suport al procés d'autoregulació de l'aprenentatge i promoure l'agència del mateix estudiant (Matcha et al., 2020). Per això es presenta un estudi realitzat a la Universitat de Barcelona on s'ha preguntat a l'estudiantat pel seu coneixement sobre el tema i per les seves preferències sobre les peces d'informació que hauria de contenir un Learner Dashboard. Els resultats mostren que l'estudiantat (n=1020) no coneix què són els Learner Dashboards (82%) i que prefereix informació com: (a) les dates importants (exàmens, lliuraments) (M=4.43); (b) els criteris per aprovar l'assignatura (M=4.22) i (c) els horaris de les assignatures (dates de classes, laboratori) (M=4,17). En canvi, allò que els sembla menys rellevant és: (a) el temps recomanat per completar les activitats daprenentatge (M=3.31); (b) el contingut que altres estudiants troben interessant (M=3.30) i l'estimació de temps per a activitats administratives (organitzar treball en grup, contestar correus electrònics, etc.) (M=3.17). Aquests darrers elements, que tenen potencial per armar processos d'autoregulació, són menys valorats. En canvi, allò que consideren important, tot i mancar anàlisis ulteriors d'un abast més profund, pot semblar que siguin preferències poc útils per a l'autoregulació de l'aprenentatge. Per tal, les institucions d'educació superior haurien de preveure accions explicites i integrables en el currículum que fossin dissenyades per enfortir l'autoregulació. D'altra banda, una major alfabetització en dades també podria contribuir a què l'estudiantat tingués una opinió més informada. 2024-09-18T12:04:12Z 2024-09-18T12:04:12Z 2023 info:eu-repo/semantics/conferenceObject info:eu-repo/semantics/publishedVersion https://hdl.handle.net/2445/215248 cat Reproducció del document publicat a: E. Aguilar-Mediavilla, J. Vidal Conti, M. M. Vanrell Bosch, M. Valera Pozo, M. Salmerón Galiana (Eds.), Libro de resúmenes de trabajos a IRED’23. III Conferencia internacional de investigación y V Jornadas de investigación e innovación educativa.2023, Palma: Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE). [ISBN: 978-84-09-55557-4] pp. 488-490 Comunicació a: Conferencia internacional de investigación y V Jornadas de investigación e innovación educativa. 8-10 de noviembre de 2023. Palma, Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) cc by-nc (c) Cano García, Elena et al., 2023 http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/ info:eu-repo/semantics/openAccess 5 p. application/pdf Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) Comunicacions a congressos (Educació Lingüística, Científica i Matemàtica)