<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-13T01:47:00Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2445/166164" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2445/166164</identifier><datestamp>2025-12-05T05:32:28Z</datestamp><setSpec>com_2072_1057</setSpec><setSpec>col_2072_478857</setSpec><setSpec>col_2072_478917</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>L'Església com a institució de crèdit: les Quotidianes Distribucions de la Seu de Manresa en els segles XVIII i XIX</dc:title>
   <dc:creator>Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957-</dc:creator>
   <dc:subject>Església</dc:subject>
   <dc:subject>Manresa (Catalunya)</dc:subject>
   <dc:subject>Crèdit</dc:subject>
   <dc:subject>Church</dc:subject>
   <dc:subject>Manresa (Catalonia)</dc:subject>
   <dc:subject>Credit</dc:subject>
   <dcterms:abstract>La resposta de la Seu de Manresa a la reducció de l'interes dels censals del 5 al 3 % que es produí 1'1 d'agost de 1750 fou la disminució del nombre d'eclesiàstics que tenien dret a distribució a un màxim de 50. Els patrons dels beneficis iniciaren un plet contra la Comunitat de Beneficiats per desacord amb la mesura i argumentaven el seu caràcter negatiu «como a zelador de la honra de Dios y del bien público de la Ciudad pudiéndose con estos 24 beneficios acomodar muchos hijos de ella». Trobem en aquesta reflexió un dels punts de partida d'aquest treball: la institució eclesiàstica és una de les fórmules que, a l'antic regim, tenien les classes dominants per col·locar els seus fills segons i assolir una reproducció social més barata i un control sobre el cos social més efectiu. L'estalvi en el pagament de la llegítima dels fills capellans mitjançant la fundació de beneficis eclesiàstics i la disminució de la degradació d'aquests fills en impedir que tinguessin descendència legal eren dos dels avantatges d'aquesta col·locació.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2020-06-18T06:21:30Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2020-06-18T06:21:30Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>1986</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2020-06-18T06:21:31Z</dcterms:issued>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
   <dc:relation>Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137631</dc:relation>
   <dc:relation>Recerques, 1986, num. 18, p. 7-46</dc:relation>
   <dc:rights>(c) Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957-, 1986</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
   <dc:publisher>Universitat Pompeu Fabra - Universitat de València</dc:publisher>
   <dc:source>Articles publicats en revistes (Història i Arqueologia)</dc:source>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>