<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-17T03:02:31Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2445/122042" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2445/122042</identifier><datestamp>2025-12-05T10:23:08Z</datestamp><setSpec>com_2072_1057</setSpec><setSpec>col_2072_478917</setSpec><setSpec>col_2072_478927</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>Quistes radiculares. Posibilidad de tratamiento endodóncico</dc:title>
   <dc:creator>Canalda Sahli, Carlos</dc:creator>
   <dc:creator>Canalda Piera, Carlos</dc:creator>
   <dc:subject>Quistos</dc:subject>
   <dc:subject>Histopatologia</dc:subject>
   <dc:subject>Endodòncia</dc:subject>
   <dc:subject>Estomatologia</dc:subject>
   <dc:subject>Cysts (Pathology)</dc:subject>
   <dc:subject>Pathological histology</dc:subject>
   <dc:subject>Endodontics</dc:subject>
   <dc:subject>Oral medicine</dc:subject>
   <dcterms:abstract>Las principales complicaciones apicales y periapicales de la gan­grena pulpar, son la periodontitis apical crónica y el quiste radicular. Representan el 90 por ciento del total de lesiones apicales (BHASKAR). El 10 por ciento restante, corresponde a lesiones mucho menos habi­tuales: cementoma, absceso alveolar, quiste residual, tumor de células gigantes, etc. El tratamiento del granuloma y del quiste radicular ha evolucio­nado en el tiempo en un sentido más conservador. La existencia de una lesión apical crónica era motivo hace años, para realizar una interven­ción quirurgica (apicectomía, legrado apical), una vez finalizada la endodoncia. En la actualidad, el mejor conocimiento de la histopatología apical, así como unas técnicas de preparación biomecánica y obturación de conductos más depuradas, nos permiten ser más optimistas respecto a la reparación del ápice y del tejido circundante con tratamiento endodóntico exclusivo, reservando la cirugía para un número menor de casos.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2018-05-03T07:20:08Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2018-05-03T07:20:08Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>1981-07</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2018-05-03T07:20:08Z</dcterms:issued>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
   <dc:relation>Reproducció digital del document publicat en format paper</dc:relation>
   <dc:relation>Revista Española de Estomatología, 1981, vol. XXIX, num. 4, p. 219-230</dc:relation>
   <dc:rights>(c) Canalda Sahli, Carlos et al., 1981</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
   <dc:publisher>Gráficas Fomento</dc:publisher>
   <dc:source>Articles publicats en revistes (Odontoestomatologia)</dc:source>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>