2026-04-14T02:54:59Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2117/4494522025-12-20T15:12:17Zcom_2072_1033col_2072_452951

"Líbreme Dios de creerme en posesión de la verdad". Adolf Florensa, intérprete y ejecutor de la tradición en el Barrio Gótico de Barcelona García Sánchez, Francisco Ianni, Manuela Portal Liaño, Jorge Biere Arenas, Rolando Mauricio Onecha Pérez, Ana Belén Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica Historic districts -- Conservation and restoration -- Spain -- Barrio Gótico (Barcelona) Florensa i Ferrer, Adolf, 1889-1968 -- Criticism and interpretation Adolf Florensa Barrio Gótico Escenografía urbana Armonización del entorno Tres directrices de intervención Anastilosis selectiva Reubicación de portales, faroles y pavimentos “históricos” Casa Padellàs Leopoldo Torres Balbás Conservación científica Centres històrics--Conservació i restauració -- Catalunya -- Barri Gòtic (Barcelona) Florensa i Ferrer, Adolf, 1889-1968 -- Crítica i interpretació Aquest treball analitza l’enfocament restaurador d’Adolf Florensa a Barcelona, amb especial atenció a l’actual Barri Gòtic, en diàleg amb el territori, l’entorn urbà, les ideologies dominants i la rendibilitat patrimonial. La restauració s’entén com una pràctica que articula criteris professionals, expectatives ciutadanes, interessos turístics i ideologies polítiques. El marc conceptual s’arrela en l’origen modern de la noció de monument i en els discursos que, a l’Europa contemporània, l’eleven com a prova històrica i emblema identitari. Se’n examina la traducció a Barcelona a través d’un ventall de pràctiques que va de la restauració estilística a la conservació crítica, i del turisme a l’orgull cívic. Més que fixar una veritat sobre Florensa, l’estudi investiga com les seves decisions van contribuir a construir un passat tècnic, polític i social. Metodològicament, s’empren instruments gràfics per aclarir l’entramat d’actors i idees i per sistematitzar la seva praxi mitjançant sèries comparatives, taules de decisió i mapes d’influència. La citació que obre el treball, «Lliuri’m Déu de creure’m en possessió de la veritat», orienta la metodologia en reconèixer la veritat com una noció apropiable i el pes de les idees dominants en la definició dels monuments. L’estudi aspira a contribuir al debat patrimonial sobre com intervenir assumint que tot projecte reescriu el passat. Este trabajo analiza el criterio restaurador de Adolf Florensa en Barcelona, con especial atención al actual Barrio Gótico, en diálogo con el territorio, el entorno urbano, las ideologías dominantes y la rentabilidad patrimonial. La restauración se entiende como una práctica que articula criterios profesionales, expectativas ciudadanas, intereses turísticos e ideologías políticas. El marco conceptual se sitúa en el origen moderno de la noción de monumento y en los discursos que, en la Europa contemporánea, lo erigen como prueba histórica y emblema identitario. Se examina su traducción en Barcelona a través de un abanico de prácticas que va de la restauración estilística a la conservación crítica, y del turismo al orgullo cívico. Más que fijar una verdad sobre Florensa, el estudio indaga cómo sus decisiones contribuyeron a construir un pasado técnico, político y social. Metodológicamente, se emplean instrumentos gráficos para clarificar el entramado de actores e ideas y para sistematizar su praxis mediante series comparativas, tablas de decisión y mapas de influencia. La cita que abre el trabajo, “Líbreme Dios de creerme en posesión de la verdad”, orienta la metodología al reconocer la verdad como noción apropiable y el peso de las ideas dominantes en la definición de los monumentos. El estudio aspira a contribuir al debate patrimonial sobre cómo intervenir, asumiendo que todo proyecto reescribe el pasado. This study analyzes Adolf Florensa’s restoration approach in Barcelona, with particular attention to the present-day Gothic Quarter, in dialogue with the territory, the urban environment, prevailing ideologies, and heritage profitability. Restoration is understood as a practice that brings together professional criteria, civic expectations, tourism interests, and political ideologies. The conceptual framework is rooted in the modern origin of the notion of the monument and in the discourses that, in contemporary Europe, elevate it as historical evidence and an identity emblem. Its translation in Barcelona is examined through a range of practices that runs from stylistic restoration to critical conservation, and from tourism to civic pride. Rather than fixing a single truth about Florensa, the study investigates how his decisions contributed to constructing a technical, political, and social past. Methodologically, it employs graphic instruments to clarify the web of actors and ideas and to systematize his praxis through comparative series, decision tables, and influence maps. The epigraph that opens the work, “May God spare me from believing myself in possession of the truth,” guides the methodology by acknowledging truth as a notion that can be appropriated and the weight of dominant ideas in defining monuments. The study aims to contribute to the heritage debate on how to intervene, assuming that every project rewrites the past. Award-winning 2025-09-16 Bachelor thesis https://hdl.handle.net/2117/449452 PRISMA-194932 http://hdl.handle.net/2117/449452 spa http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ Open Access Attribution 4.0 International application/pdf east=2.176476413592683; north=41.38341038066056; name=Carrer del Bisbe, 8, Ciutat Vella, 08002 Barcelona, Espanya Universitat Politècnica de Catalunya