2026-04-17T20:02:36Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2117/4443182025-10-23T06:02:24Zcom_2072_1033col_2072_452951

La temptació vertical de Barcelona: estudi del sorgiment dels edificis singulars a Barcelona entre 1953 i 1976 Rodríguez i Hurtado, Xavier Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació Pesoa Marcilla, Melisa Fort Mir, Josep Maria López Besora, Judit Scarnato, Alessandro Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis Tall buildings -- Spain -- Barcelona Barcelona Arquitectura en alçària Edificis singulars Gratacel Desenvolupament urbà Història Evolució Anys 1950-1970 Gratacels -- Catalunya -- Barcelona Per què Barcelona té gratacels? Aquesta qüestió que en un principi pot semblar bàsica i que només doni resposta a aspectes econòmics o espacials, en realitat porta a una reflexió més profunda sobre els condicionants polítics, econòmics i socials que han permès, en moments concrets, l’aparició d’edificis en alçària dins d’una ciutat marcada per una morfologia urbana densa i una cultura arquitectònica horitzontal. Tot i que Barcelona no es caracteritza per un perfil ple de gratacels, sí que existeixen diversos edificis alts que destaquen clarament en el seu horitzó urbà. D’entre tots, només dos poden ser considerats gratacels pròpiament dits segons criteris internacionals (com el llindar dels 150 m d’alçària que marca el CTBUH): les dues torres de la Vila Olímpica. La resta de construccions altes són exemples puntuals d’edificis singulars, que han aparegut esporàdicament al llarg dels darrers cinquanta anys, i en casos més recents, agrupats en nous àmbits urbans. Per comprendre per què aquests edificis sí que han pogut existir, i quines condicions ho han fet possible, caldria situar-nos entre les dècades de 1950 i 1970, quan Europa es va començar a interessar en els edificis en alçària. A Barcelona, aquest període coincideix amb l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles, un moment clau durant el qual es van impulsar els primers projectes d'edificis singulars. Per tant, el treball se centra en l’estudi d’aquest moment d’origen, analitzant com aquests primers casos en alçària van poder sorgir, com es van integrar a la ciutat existent, i com han evolucionat i han respost (o no) al pas del temps i les transformacions urbanes posteriors, fins a arribar als nostres dies. La metodologia combina la recerca documental i normativa amb l’anàlisi històrica i l’estudi de casos concrets, per tal de comprendre quines lògiques han permès l’existència dels edificis alts a Barcelona, en quin grau s’han consolidat, i quin paper poden tenir dins la ciutat del futur. ¿Por qué Barcelona tiene rascacielos? Esta cuestión, que en un principio puede parecer básica y dar respuesta únicamente a aspectos económicos o espaciales, en realidad conduce a una reflexión más profunda sobre los condicionantes políticos, económicos y sociales que han permitido, en momentos concretos, la aparición de edificios en altura dentro de una ciudad marcada por una morfología urbana densa y una cultura arquitectónica horizontal. Aunque Barcelona no se caracteriza por un perfil urbano lleno de rascacielos, sí existen varios edificios altos que destacan claramente en su horizonte. De entre todos ellos, solo dos pueden considerarse propiamente rascacielos según criterios internacionales (como el umbral de los 150 metros de altura que establece el CTBUH): las dos torres de la Villa Olímpica. El resto de construcciones en altura son ejemplos puntuales de edificios singulares, que han aparecido de forma esporádica a lo largo de los últimos cincuenta años y, en los casos más recientes, agrupados en nuevos ámbitos urbanos. Para comprender por qué estos edificios sí han podido existir, y qué condiciones lo han hecho posible, es necesario situarse entre las décadas de 1950 y 1970, cuando Europa empezó a interesarse por los edificios en altura. En Barcelona, este periodo coincide con la alcaldía de Josep Maria de Porcioles, un momento clave durante el cual se impulsaron los primeros proyectos de edificios singulares. Por tanto, el trabajo se centra en el estudio de ese momento de origen, analizando cómo surgieron estos primeros casos en altura, cómo se integraron en la ciudad existente y cómo han evolucionado y respondido (o no) al paso del tiempo y a las transformaciones urbanas posteriores, hasta llegar a la actualidad. La metodología combina la investigación documental y normativa con el análisis histórico y el estudio de casos concretos, con el objetivo de comprender qué lógicas han permitido la existencia de los edificios altos en Barcelona, en qué medida se ha Why does Barcelona have skyscrapers? At first glance, this question might seem straightforward, with answers rooted solely in economic or spatial considerations. However, it invites a deeper reflection on the political, economic, and social circumstances that have, at specific moments, enabled the emergence of tall buildings within a city defined by a dense urban fabric and a predominantly horizontal architectural tradition. Although Barcelona is not known for a skyline dominated by skyscrapers, several tall buildings do stand out across its urban horizon. Of these, only two —the twin towers of the Olympic Village— meet the international criteria for a true skyscraper, such as the 150-meter threshold established by the CTBUH. The rest are isolated cases of distinctive high-rise buildings that have appeared sporadically over the past fifty years, and more recently, in newly developed urban areas. To understand why these buildings were possible, and what conditions allowed them to exist, we must look back to the decades between 1950 and 1970, a time when Europe was beginning to explore the potential of high-rise construction. In Barcelona, this period coincided with the mayoralty of Josep Maria de Porcioles, a pivotal moment during which the city saw its first proposals for singular tall buildings. This study focuses on that origin point, analyzing how these early high-rises came into being, how they were inserted into the existing city, and how they have either endured —or not— through subsequent urban transformations up to the present day. The methodology combines archival and regulatory research with historical analysis and a close examination of selected case studies. The aim is to understand the underlying logic that allowed tall buildings to emerge in Barcelona, the extent to which they have become consolidated, and what role they may play in shaping the city’s future. 2025-07-08 Bachelor thesis https://hdl.handle.net/2117/444318 PRISMA-192025 http://hdl.handle.net/2117/444318 cat http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ Open Access Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International application/pdf application/pdf east=2.1554997; north=41.3950457; name=Av. Diagonal, 407, 1º-2º, Eixample, 08008 Barcelona, España east=2.1752512; north=41.376492; name=Av. de les Drassanes, 6-8, Ciutat Vella, 08001 Barcelona, España east=2.1728722; north=41.3898233; name=Pl. d'Urquinaona, 5, L'Eixample, 08010 Barcelona, España east=2.1393727; north=41.3910511; name=Av. Diagonal, 523, Les Corts, 08029 Barcelona, España Universitat Politècnica de Catalunya