2026-04-13T02:34:52Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2117/4432042025-10-08T09:49:20Zcom_2072_1033col_2072_452951

00925njm 22002777a 4500 dc Soliman, Mahytab author 2025-09-19 Aquesta tesi investiga el paper dels centres cívics en la promoció de la inclusió, l’accessibilitat i la identitat col·lectiva, centrant-se en el cas del Piramidón Centre d’Art Contemporani al barri de la Pau, un dels més vulnerables i diversos de Barcelona. Tot i ser reconvertit en centre d’art a principis dels anys 2000, el Piramidón continua desconnectat del seu entorn a causa de la seva arquitectura austera, la manca de senyalització, la programació rígida i uns vincles comunitaris febles. Per abordar aquests reptes, l’estudi compara el Piramidón amb dos models cívics d’èxit —Ateneu Popular 9 Barris i La Lleialtat Santsenca— analitzant els seus enfocaments de disseny espacial, programació, governança i participació veïnal. Basant-se en teories sobre la reutilització adaptativa, el disseny sensorial i emocional, la governança participativa i l’accessibilitat, la recerca combina revisió bibliogràfica amb treball de camp i entrevistes. La tesi defensa que l’arquitectura cívica ha d’anar més enllà de l’accessibilitat física per fomentar atmosferes emocionals, identitat col·lectiva i propietat compartida. Proposa intervencions estratègiques per reimaginar el Piramidón com un espai inclusiu i arrelat a la comunitat, contribuint així al debat sobre com els centres cívics i culturals poden enfortir la resiliència social i cultural dels barris de Barcelona. Esta tesis investiga el papel de los centros cívicos en la promoción de la inclusión, la accesibilidad y la identidad colectiva, centrándose en el caso del Piramidón Centre d’Art Contemporani en el barrio de La Pau, uno de los más vulnerables y diversos de Barcelona. Aunque fue reconvertido en centro de arte a principios de los 2000, el Piramidón sigue desconectado de su entorno debido a su arquitectura austera, la falta de señalización, la programación rígida y los débiles vínculos comunitarios. Para abordar estos desafíos, el estudio compara el Piramidón con dos modelos cívicos de éxito —Ateneu Popular 9 Barris y La Lleialtat Santsenca— analizando sus enfoques de diseño espacial, programación, gobernanza y participación comunitaria. Basándose en teorías sobre la reutilización adaptativa, el diseño sensorial y emocional, la gobernanza participativa y la accesibilidad, la investigación combina revisión bibliográfica con trabajo de campo y entrevistas. La tesis sostiene que la arquitectura cívica debe ir más allá de la accesibilidad física para cultivar atmósferas emocionales, identidad colectiva y propiedad compartida. Propone intervenciones estratégicas para reimaginar el Piramidón como un espacio inclusivo y enraizado en la comunidad, contribuyendo así al debate sobre cómo los centros cívicos y culturales pueden reforzar la resiliencia social y cultural en los barrios de Barcelona. This thesis investigates the role of civic centers in fostering inclusion, accessibility, and collective identity, focusing on the case of the Piramidón Centre d’Art Contemporani in La Pau, one of Barcelona’s most vulnerable and diverse neighborhoods. Although repurposed as an arts center in the early 2000s, the Piramidón remains largely disconnected from its surroundings due to its austere architecture, limited signage, rigid programming, and weak community ties. To address these challenges, the study compares the Piramidón with two successful civic models: Ateneu Popular 9 Barris and La Lleialtat Santsenca, analyzing their approaches to spatial design, programming, governance, and community engagement. Drawing on theories of adaptive reuse, sensory and emotional design, participatory governance, and accessibility, the research combines literature review with fieldwork and interviews. The thesis argues that civic architecture must go beyond physical access to cultivate emotional atmospheres, collective identity, and shared ownership. It proposes strategic interventions to reimagine the Piramidón as a socially inclusive hub, contributing to wider debates on how repurposed civic and cultural centers can strengthen social and cultural resilience in Barcelona’s neighborhoods. http://hdl.handle.net/2117/443204 Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Aspectes socials Civic centers -- Management Social integration Belonging (Social psychology) Adaptive reuse. Safety.“Eyes on the Street” Paradigm. Sensory and Emotional Architecture. Architecture and Social Accessibility. Participatory Governance and Shared Ownership. Transparency. Governance. anchor. Industrial Heritage to Cultural Experiment. Persistent Gaps Disconnection. Program Centres cívics -- Administració Integració social Pertinença (Psicologia social) From space to place : transforming civic architecture in Barcelona