<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-17T18:53:24Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2117/388143" metadataPrefix="oai_dc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2117/388143</identifier><datestamp>2025-07-23T02:56:39Z</datestamp><setSpec>com_2072_1033</setSpec><setSpec>col_2072_452951</setSpec></header><metadata><oai_dc:dc xmlns:oai_dc="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
   <dc:title>Viabilidad económica, social y ambiental del Hyperloop, el tren del futuro</dc:title>
   <dc:creator>Mercadé Lucaya, Pablo</dc:creator>
   <dc:contributor>Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció</dc:contributor>
   <dc:contributor>Cremades Oliver, Lázaro Vicente</dc:contributor>
   <dc:subject>Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria mecànica::Disseny i construcció de vehicles::Ferrocarrils</dc:subject>
   <dc:subject>Railroads -- Barcelona Metropolitan Area (Spain) -- Designs and plans</dc:subject>
   <dc:subject>High speed trains -- Design and construction -- Economic aspects</dc:subject>
   <dc:subject>Ferrocarrils -- Barcelona (Catalunya : Àrea metropolitana) -- Projectes</dc:subject>
   <dc:subject>Trens d'alta velocitat -- Disseny i construcció -- Aspectes econòmics</dc:subject>
   <dc:description>En este documento se analiza la viabilidad económica, social y ambiental de la implementación del Hyperloop (medio de transporte capaz de alcanzar altas velocidades debido a su innovador funcionamiento con aire presurizado en el interior de un tubo), poniendo foco en una hipotética ruta entre las ciudades de Barcelona y Mataró. Este medio de transporte se encuentra en desarrollo actualmente; está siendo diseñado por varias empresas y se están llevando a cabo numerosas pruebas, no obstante, por el momento no se han obtenido los resultados deseados, por lo que nada es definitivo. Primeramente, una vez establecidos los objetivos y alcance de este trabajo, se ha explicado el funcionamiento del Hyperloop, detallando las principales partes que lo forman. Una vez descrito el ámbito más funcional y técnico, se ha procedido a analizar minuciosamente la ruta de estudio, siendo esta como se ha indicado la que une las ciudades de Barcelona a Mataró, estudiando la historia, longitud, elevación, y trayecto, entre otras características. Por otra parte, se ha hecho un estudio de la viabilidad económica de esta ruta de Hyperloop, detallando principalmente la inversión inicial necesaria para su infraestructura y el resultado del ejercicio financiero, tomando como referencia los datos proporcionados en Hyperloop Alpha. También se ha analizado el impacto ambiental que supondría esta implantación, teniendo en cuenta tanto la energía producida como la generada en esta hipotética ruta, llevando a cabo una comparación con los medios de transporte existentes. Por último, se ha elaborado un análisis social y de igualdad de género, focalizándose en el impacto generado en los diferentes medios de transporte tras la inserción del Hyperloop, y el posible efecto inmobiliario generado, cuyo resultado depende principalmente de la localización de la estación. Con todo, se ha concluido que la ruta entre Barcelona y Mataró es viable, sin embargo, se estima que rutas con distancias más largas ofrecerán mejores resultados, principalmente en el sector económico, donde habrá un mayor margen y un tiempo menor para la recuperación de la inversión inicial</dc:description>
   <dc:description>En aquest document s'analitza la viabilitat econòmica, social i ambiental de la implementació del Hyperloop (mitjà de transport capaç d'assolir altes velocitats a causa del seu innovador funcionament amb aire pressuritzat a l'interior d'un tub), posant focus en una ruta hipotètica entre les ciutats de Barcelona i Mataró. Aquest mitjà de transport es troba en desenvolupament actualment; està sent dissenyat per diverses empreses i s'estan duent a terme nombroses proves, però de moment no s'han obtingut els resultats desitjats, per la qual cosa res no és definitiu. Primerament, un cop establerts els objectius i l'abast d'aquest treball, s'ha explicat el funcionament de l'Hyperloop, detallant les parts principals que el formen. Un cop descrit l'àmbit més funcional i tècnic, s'ha analitzat minuciosament la ruta d'estudi, essent aquesta com s'ha indicat la que uneix les ciutats de Barcelona a Mataró, estudiant la història, longitud, elevació i trajecte, entre d'altres característiques. D'altra banda, s'ha fet un estudi de la viabilitat econòmica d'aquesta ruta d'Hyperloop, detallant principalment la inversió inicial necessària per a la infraestructura i el resultat de l'exercici financer, prenent com a referència les dades proporcionades a Hyperloop Alpha. També s‟ha analitzat l‟impacte ambiental que suposaria aquesta implantació, tenint en compte tant l‟energia produïda com la generada en aquesta hipotètica ruta, duent a terme una comparació amb els mitjans de transport existents. Finalment, s'ha elaborat una anàlisi social i d'igualtat de gènere, focalitzant-se en l'impacte generat als diferents mitjans de transport després de la inserció de l'Hyperloop, i el possible efecte immobiliari generat, el resultat del qual depèn principalment de la localització de l'estació. Amb tot, s'ha conclòs que la ruta entre Barcelona i Mataró és viable, però, s'estima que rutes amb distàncies més llargues oferiran millors resultats, principalment al sector econòmic, on hi haurà un marge més gran i un temps menor per a la recuperació de la inversió inicial</dc:description>
   <dc:description>This document analyzes the economic, social and environmental viability of the implementation of the Hyperloop (a means of transport capable of reaching high speeds due to its innovative operation with pressurized air inside a tube), focusing on a hypothetical route between the cities of Barcelona and Mataró. This means of transport is currently under development; it is being designed by several companies and numerous tests are being carried out, however, for the moment the desired results have not been obtained, so nothing is definitive. Firstly, once the objectives and scope of this work have been established, a functional explanation of the Hyperloop has been carried out, detailing the main parts that make it up. Once the most functional and technical area has been described, the study route has been carefully analyzed, being this, as indicated, the one that connects the cities of Barcelona to Mataró, studying the history, length, elevation, and route, among others. characteristics. On the other hand, a study of the economic viability of this Hyperloop route has been carried out, mainly detailing the initial investment required for its infrastructure and the result of the financial year, taking as reference the data provided in Hyperloop Alpha. The environmental impact that this implementation has also been analyzed, taking into account both the energy produced and that generated on this hypothetical route, carrying out a comparison with existing means of transport. Finally, a social and gender equality analysis has been executed, focusing on the impact generated in the different means of transport after the insertion of the Hyperloop, and the possible real estate effect generated, the result of which depends mainly on the location of the station. All in all, it has been concluded that the route between Barcelona and Mataró is viable, however, it is estimated that routes with longer distances will offer better results, mainly in the economic sector, where there will be a greater margin and a shorter time for the recovery of the initial investment</dc:description>
   <dc:date>2023-05-15</dc:date>
   <dc:type>Bachelor thesis</dc:type>
   <dc:identifier>https://hdl.handle.net/2117/388143</dc:identifier>
   <dc:identifier>ETSEIB-240.176308</dc:identifier>
   <dc:language>spa</dc:language>
   <dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</dc:rights>
   <dc:rights>Open Access</dc:rights>
   <dc:format>application/pdf</dc:format>
   <dc:coverage>east=2.1436214447021484; north=41.3467765879123; name=Carrer Núm. 60 de La Zona Franca,, 27, 08040 Barcelona, Espanya</dc:coverage>
   <dc:publisher>Universitat Politècnica de Catalunya</dc:publisher>
</oai_dc:dc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>