2026-04-05T10:51:13Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2117/3798622025-07-17T15:55:01Zcom_2072_1033col_2072_452951

Estudi i càlcul de l'energia requerida i petjada de carboni requerida per una instal·lació solar fotovoltaica residencial en règim d'autoconsum i posterior comparació amb els principals mètodes d'obtenció d'energia del mix nacional Carbonell Margenat, Adrià Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials Photovoltaic power systems Energia Petjada de carboni Fotovoltaica Residus Reciclatge PVGIS Eco Audit Mix Nacional Renovables. Instal·lacions fotovoltaiques L’efecte fotovoltaic, on la radiació solar en un metall permet el moviment d’electrons generant electricitat, es descobreix al 1839 a París. Amb aquest pretext al 1883 s’obté la primera cèl·lula solar amb una eficiència del 1-2%, eficiència que va arribar al seu rècord mitjançant la tècnica PERL al 1985 arribant a una eficiència del 25%. En els darrers anys les instal·lacions solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum han crescut de manera exponencial. L’objectiu d’aquest treball és calcular mitjançant l’eina Eco Audit del software Granta EduPack quin impacte tenen en relació a l’energia requerida i la petjada de carboni que generen. S’ha tingut en compte tots els materials requerits en una instal·lació real, la seva extracció, fabricació, transport, ús i eliminació per comparar el cas d’una instal·lació nova envers una reciclada i reutilitzada. Mitjançant aquests càlculs i dades bibliogràfiques es pretén comparar els valors d’energia emprada i petjada de carboni amb els principals mètodes d’obtenció d’energia del mix nacional. Aquests càlculs mostren que una instal·lació solar nova en autoconsum sense bateria genera una petjada de carboni superior que altres energies renovables tot i ser molt menor que les tecnologies no renovables. També mostren que requereix una energia inferior a la hidràulica mentre que la eòlica és la que té menor petjada de carboni i energia emprada. L’ús de la bateria tot i ser habitual, no és la millor opció si el que es pretén es reduir els impactes ambientals. El més adient parlant de la solar fotovoltaica seria instal·lar camps solars residencials sense bateries o camps solars a gran escala que aboquin l’energia generada directament a la xarxa de distribució nacional. El efecto fotovoltaico en el que la radiación solar en un metal permite el movimiento de electrones generando electricidad se descubre en 1839 en París. Con este pretexto en el 1883 se obtiene la primera eficiencia del 1-2%, eficiencia que alcanzó su récord mediante la técnica PERL en 1985 llegando a una eficiencia del 25%. En los últimos años las instalaciones solares fotovoltaicas en régimen de autoconsumo han crecido de forma exponencial. El objetivo de este trabajo es calcular mediante la herramienta Eco Audit del software Granta EduPack qué impacto tienen en relación con la energía requerida y la huella de carbono que generan. Se ha tenido en cuenta todos los materiales requeridos en una instalación real, su extracción, fabricación, transporte, uso y eliminación para comparar el caso de una nueva instalación frente una reciclada y reutilizada. Mediante estos cálculos y datos bibliográficos se pretende comparar los valores de energía empleada y pisada de carbono con los principales métodos de obtención de energía del mix nacional. Estos cálculos muestran que una nueva instalación solar en autoconsumo sin batería genera una huella de carbono superior a otras energías renovables a pesar de ser mucho menor que las tecnologías no renovables. También muestran que requiere una energía inferior a la hidráulica mientras que la eólica es la que tiene menor huella de carbono y energía empleada. El uso de la batería, aunque habitual, no es la mejor opción si lo que se pretende es reducir los impactos ambientales. Lo más adecuado hablando de la solar fotovoltaica sería instalar campos solares residenciales sin baterías o campos solares a gran escala que viertan la energía generada directamente a la red de distribución nacional. The photovoltaic effect in which solar radiation on a metal allows the movement of electrons generating electricity is discovered in 1839 in Paris. With this pretext, in 1883, the first efficiency of 1-2% was obtained, an efficiency that reached its record using the PERL technique in 1985, reaching an efficiency of 25%. In recent years, photovoltaic solar installations for self-consumption have grown exponentially. The objective of this work is to calculate, using the Eco Audit tool of the Granta EduPack software, what impact they have in relation to the energy required and the carbon footprint they generate. All the materials required in a real installation, their extraction, manufacture, transport, use and disposal have been considered to compare in the case of a new installation against a recycled and reused one. Through these calculations and bibliographic data, it is intended to compare the values of energy used and carbon footprint with the main methods of obtaining energy from the national mix. These calculations show that a new solar installation for self-consumption without a battery generates a higher carbon footprint than other renewable energies despite being much lower than non-renewable technologies. They also show that it requires less energy than hydraulic power, while wind power is the one with the lowest carbon footprint and energy used. The use of the battery, although common, is not the best option if the aim is to reduce environmental impacts. The most appropriate talking about photovoltaic solar would be to produce residential installations without batteries or solar fields that pour the generated energy directly into the national distribution network.  Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant 2022-07-05 Bachelor thesis http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ Open Access Attribution 4.0 International Universitat Politècnica de Catalunya