<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-14T07:48:38Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2117/185753" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2117/185753</identifier><datestamp>2025-07-24T18:20:55Z</datestamp><setSpec>com_2072_1033</setSpec><setSpec>col_2072_452951</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>Estudi de l’impacte ambiental de la tintura industrial de texans amb colorant índigo</dc:title>
   <dc:creator>Flavià Guerrero, Xavier</dc:creator>
   <dc:subject>Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria tèxtil::Impacte ambiental</dc:subject>
   <dc:subject>Textile industry--Environmental aspects</dc:subject>
   <dc:subject>Jeans (Clothing)</dc:subject>
   <dc:subject>Dyes and Dyeing--Environmental aspects</dc:subject>
   <dc:subject>Coloring matter</dc:subject>
   <dc:subject>Indústria tèxtil -- Aspectes ambientals</dc:subject>
   <dc:subject>Texans (Indumentària)</dc:subject>
   <dc:subject>Tints i tenyit -- Aspectes ambientals</dc:subject>
   <dc:subject>Colorants</dc:subject>
   <dcterms:abstract>L’origen de la roba que es compra avui dia, cada cop té més importància de cara a&#xd;
l’impacte que es genera al medi ambient. La demanda creixent en aquesta industria, ha&#xd;
fet que grans empreses hagin prioritzat la sobreproducció, i en conseqüència la&#xd;
contaminació que estan generant avui dia és devastadora. No obstant, hi ha empreses&#xd;
que ja s’estan interessant en fer productes més sostenibles. Els texans són una de les&#xd;
peces de roba molt produïda mundialment, i alhora, el seu procés de tint, és altament&#xd;
contaminant. Per això, empreses com Tejidos Royo, s’han interessat en aplicar&#xd;
metodologies electroquímiques per al tint d’aquesta peça, per tal de minimitzar el seu&#xd;
impacte. L’Anàlisi del Cicle de Vida és una tècnica que ajudarà a trobar&#xd;
desenvolupaments més sostenibles en aquest camp.&#xd;
L’ACV va sorgir de la demanda per a trobar processos més respectuosos amb el medi&#xd;
ambient. Es tracta d’una tècnica que analitza un procés o producte en totes les seves&#xd;
etapes del cicle de vida per tal de quantificar els impactes que genera. El seu&#xd;
desenvolupament consisteix de quatre fases principals: la definició de l’objectiu i abast,&#xd;
la fase d’anàlisi d’inventari, la fase d’avaluació de l’impacte, i la fase d’interpretació dels&#xd;
resultats.&#xd;
El ACV ve regulat per la normativa ISO. Aquesta especifica tots els passos i&#xd;
procediments a fer durant la seva realització. Les dues normatives que ho regulen són&#xd;
la ISO 14040, on s’hi especifiquen els principis i el marc de referencia, i la ISO 14044,&#xd;
on s’hi especifiquen els requisits i les directrius.&#xd;
Aquest estudi pretén comparar diferents mètodes de tint amb Índigo des del punt de&#xd;
vista ambiental, amb l’objectiu de trobar metodologies més sostenibles que tinguin un&#xd;
impacte menor que les tradicionals.&#xd;
En l’estudi s’hi contemplen diferents escenaris de tint. Per una banda, hi ha la&#xd;
metodologia convencional, després tenim la mixta que combina el mètode tradicional&#xd;
amb l’electroquímic, i finalment la que és electroquímica. Més enllà del procés de tint,&#xd;
també es vol afegir un procés de tractament de les aigües residuals per filtració de&#xd;
membranes. I finalment s’estudiarà també l’alternativa de reutilitzar els residus que&#xd;
genera el procés.&#xd;
Per avaluar la viabilitat del procés electroquímic respecte el convencional, es realitzarà&#xd;
una comparació econòmica dels diferents processos.&#xd;
Pel que fa als resultats de la comparativa entre escenaris convencionals, on no hi&#xd;
apareixen els tractament d’aigües, l’escenari mixt, en el qual s’ha utilitzat Ditionit de Sodi&#xd;
conjuntament amb electricitat, ha resultat el que menys impacte genera. Això es degut&#xd;
a que la combinació d’aquests dos elements en una mesura adequada aporta un&#xd;
equilibri en les diferents categories d’impacte.&#xd;
Seguidament en els resultats de la comparativa entre escenaris amb tractament,&#xd;
l’escenari electroquímic és el que més contaminant. Això és degut a l’ús d’electricitat en&#xd;
els seus dos processos. Pel que fa a l’elecció de quina categoria és menys perjudicial&#xd;
queda molt en dubte. Tan l’escenari químic com el mixt, tenen millors i pitjors categories.&#xd;
Per a poder decidir-se seria necessària una normalització dels resultats.&#xd;
Finalment els resultats de la comparativa entre escenaris amb reutilització d’aigües i&#xd;
Indigo, hi ha un canvi radical dels resultats. L’escenari electroquímic aquí resulta com el&#xd;
que menys impactes genera. De manera que el escenari electroquímic que suposa l’aplicació d’una metodologia en principi més sostenible, es corrobora que compleix com&#xd;
a tal.&#xd;
En la comparativa econòmica, ha resultat clarament indiscutible l’aplicació de l’escenari&#xd;
electroquímic amb reutilització el més econòmic. Rebaixant un 61,86% el cost en&#xd;
comparació al escenari químic convencional. La qual cosa suposa de gran interès per a&#xd;
la industria del tint per mantenir el seu rendiment econòmic sense comprometre el medi&#xd;
ambient.&#xd;
En la realització de l’ACV s’ha constatat que les dificultats més gran trobades han estat,&#xd;
per una banda l’obtenció de tot l’inventari del cicle de vida dins del programa utilitzat per&#xd;
elaborar l’ACV, ja que els recursos són limitats i no sempre es troben tots els elements&#xd;
que es desitjaria. Després també destacar que la realització d’algunes fases de l’ACV&#xd;
no han estat àgils degut al poc coneixement sobre la realització d’un ACV, com per&#xd;
exemple la fase de l’inventari.&#xd;
Per acabar, l’estudi s’ha realitzat al departament de projectes i construcció de la&#xd;
ESEIAAT, escola de la UPC de Terrassa. Per tal de col·laborar amb la investigació en&#xd;
el camp tèxtil i del tint, per trobar vies més sostenibles a certs processos. I amb especial&#xd;
destacament de la utilització d’una eina nova per a la realització d’ACV, que es tracta&#xd;
del GaBi, ja que anteriorment s’havia utilitzat SimaPro per a fer estudis de caire similar.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2019-10</dcterms:issued>
   <dc:type>Bachelor thesis</dc:type>
   <dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</dc:rights>
   <dc:rights>Open Access with restricted files</dc:rights>
   <dc:rights>Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain</dc:rights>
   <dc:coverage>east=-0.4528168999999999; north=39.3567762; name=Calle N-4, 3-1, 46229 Picassent, Valencia, Espanya</dc:coverage>
   <dc:publisher>Universitat Politècnica de Catalunya</dc:publisher>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>