2026-04-17T05:35:46Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2099.1/249872025-07-17T15:52:03Zcom_2072_1033col_2072_452951

urn:hdl:2099.1/24987 Open Data a l’entorn públic Taltavull Mercadal, Ignasi Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses::Gestió del coneixement::Sistemes d'informació Àrees temàtiques de la UPC::Informàtica::Sistemes d'informació::Bases de dades Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria de la telecomunicació::Telemàtica i xarxes d'ordinadors::Internet Information resources management Big data Internet in public administration Administrative agencies Web databases -- Management Open access publishing Gestió de la informació Macrodades Administració electrònica Organismes de l'administració pública Bases de dades web -- Gestió Accés obert El tractament de grans conjunts de dades és un dels reptes més importants a què s’enfronta la societat de la informació. Concretament, en aquest projecte es focalitza l’estudi cap a l’obertura de dades, en anglès Open Data, que consisteix en la publicació de dades de forma oberta. Aquesta publicació de grans conjunts de dades, sobretot per part de les administracions públiques, a més d’esdevenir un recurs que permet facilitar i augmentar la transparència, la rendició de comptes i la credibilitat de les activitats i processos de les organitzacions, té una altra vessant relacionada amb la innovació i la creació de nous models de negoci. Per tant, aquestes dues vies fan de l’Open Data una eina amb un potencial econòmic i social molt interessant, tant per a les empreses, com per a les diferents organitzacions públiques o privades i, per extensió, per als ciutadans en general. Per tal de valorar el sistema Open Data i amb la finalitat d’elaborar una anàlisi que permeti establir un marc contextual de la situació de l’Open Data en l’actualitat, s’han analitzat tots els agents que intervenen en la cadena de valor del sistema, començant per les fonts publicadores de dades, fins a arribar a les empreses infomediàries i els productes i serveis desenvolupats per aquestes. En primer lloc, pel que fa a les fonts publicadores de dades, s’ha constatat que es tracta bàsicament d’administracions públiques, ja que l’aportació privada en aquest camp és gairebé residual. D’altra banda, en relació a les dades que es publiquen, s’ha valorat tant el contingut com la qualitat de les mateixes i les conclusions que s’han extret són, pel que fa a quantitat, una manca d’obertura en certs àmbits com Hisenda, Sanitat o Interior, entre d’altres. Fet que s’agreuja per una legislació de caràcter no obligatori. Pel que fa a qualitat de les dades, es detecta una manca d’estandardització entre les diferents iniciatives, tant en els formats de publicació, com en l’estructuració dels mateixos. En segon lloc, s’han analitzat les empreses infomediàries, constatant la diversitat sectorial que presenten, ja que es poden trobar des de start-ups fins a grans multinacionals. També s’han analitzat tant les característiques que presenten pel que fa a la tipologia d’informació reutilitzada, com el volum de negoci que generen, realitzant una aproximació als models de negoci existents a nivell nacional i internacional. Una vegada estudiades les possibilitats de negoci que presenta el sistema, s’ha optat per posar en pràctica dues de les possibilitats que ofereix el sistema. La primera consisteix en utilitzar les dades per fer anàlisis estadístiques i s’han reutilitzat les dades demogràfiques que estan disponibles al portal de l’Ajuntament de Barcelona per elaborar un model estadístic que permet establir la correlació entre el preu de l’habitatge a cada barri i les característiques demogràfiques del mateix. En segon lloc, s’ha desenvolupat un prototip d’aplicació per a dispositius mòbils amb la finalitat de facilitar l’elecció del barri que millor s’adapta a les característiques de cada persona. Finalment, pel que fa al futur de l’Open Data, amb l’estudi realitzat es conclou que es tracta d’una iniciativa amb fortaleses (com demostra la consolidació d’iniciatives pioneres i l’existència d’un marc tecnològic solvent) i una gran quantitat de beneficis potencials, tant socials i econòmics, com mediambientals. D’altra banda, per arribar a assolir tot aquest potencial es necessita una aposta decidida per part de l’administració per tal de superar els reptes tecnològics i socials que es presenten. 2014-06 Bachelor thesis Restricted access - author's decision Universitat Politècnica de Catalunya