2026-04-18T01:28:32Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2099.1/225982025-07-22T20:47:51Zcom_2072_1033col_2072_452951

Estudi de la biodegradació de l’àcid polilàctic en medi normalitzat i en sòl Salvans Vergés, Xavier Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química Bou Serra, Jordi Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria biomèdica::Biomaterials Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Materials plàstics i polímers Biopolymers Biodegradation Biopolímers Biodegradació En el món actual existeix una dependència excessiva dels polímers d’origen fòssil per el seu ús en tota mena de productes d’ús quotidià. El fet de provenir de recursos no renovables està conduint a l’esgotament de les seves fonts. A més, el seu ús, amb una vida útil generalment molt curta, porta a l’acumulació de residus no biodegradables i tòxics. Així doncs, cada cop més, és fa més imperant la necessitat de la substitució d’aquests plàstics per altres que provinguin de fonts renovables no contaminants i que a més la seva capacitat de degradació no suposi la seva acumulació al medi. Aquest projecte es basa en l’estudi de l’àcid polilàctic, (PLA), un polímer que té el seu origen en la polimerització de l’àcid làctic i que a la vegada prové de fonts naturals. Com a material sostenible, el PLA és un candidat especialment interessant per a ser el substitut dels plàstics tradicionals. L’estudi que s’ha dut a terme pretén avaluar la biodegradabilitat de compostos de PLA. Per a això s’han realitzat dos tipus d’assajos: estudi de la biodegradabilitat in vitro al laboratori recreant condicions reals i estudi de la biodegradabilitat en sòls. Els assajos de degradació in vitro són una ampliació d’un projecte anterior en el qual es va estudiar la biodegradació del PLA en un medi normalitzat inoculat amb el bacteri Bacillus licheniformis. A més de la constatació dels resultats previs obtinguts, s’han realitzat assajos de biodegradació amb dos tipus de bactèries termòfiles, Geobacillus stearothermophilus i Thermus thermophilus, per tal d’accelerar el procés. Per altra banda, el treball de camp ha estudiat la biodegradació del PLA en dos sòls reals diferents. En els assajos realitzats in vitro se n’ha determinat el grau de biodegradació estudiant-ne el creixement bacterià a partir de les emissions de diòxid de carboni generades, el carboni orgànic total en dissolució (TOC) i la densitat òptica. La cromatografia de permeació en gel (GPC) ha estat usada per determinar l’evolució del pesos moleculars, tant de les mostres estudiades al laboratori com de les enterrades en sòls. Tant en els assajos in vitro com en els realitzats en sòls reals s’ha arribat a la conclusió que la temperatura és el principal factor que determina la velocitat degradació del PLA. En els assajos de laboratori a 30ºC únicament s’arriba a valors de degradació del 12% en 30 dies d’assaig, mentre que en els assajos realitzats a més de 60ºC s’assoleixen graus de degradació de més del 98% en el mateix temps. Únicament en els primers dies d’assaig (no més enllà dels 4 dies a 70ºC) és quan s’observa una discreta influència de la presència bacteriana en la degradació. En l’estudi de degradació en sòls reals s’ha observat un increment del grau de degradació entre el 4 i el 12% quan els diferents tipus de PLA han estat exposats a un sòl assolellat. 2014-05 Master thesis (pre-Bologna period) https://hdl.handle.net/2099.1/22598 cat http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ Open Access Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain application/pdf application/pdf Universitat Politècnica de Catalunya