<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-18T01:28:32Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2099.1/22598" metadataPrefix="oai_dc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2099.1/22598</identifier><datestamp>2025-07-22T20:47:51Z</datestamp><setSpec>com_2072_1033</setSpec><setSpec>col_2072_452951</setSpec></header><metadata><oai_dc:dc xmlns:oai_dc="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
   <dc:title>Estudi de la biodegradació de l’àcid polilàctic en medi normalitzat i en sòl</dc:title>
   <dc:creator>Salvans Vergés, Xavier</dc:creator>
   <dc:contributor>Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química</dc:contributor>
   <dc:contributor>Bou Serra, Jordi</dc:contributor>
   <dc:subject>Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria biomèdica::Biomaterials</dc:subject>
   <dc:subject>Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Materials plàstics i polímers</dc:subject>
   <dc:subject>Biopolymers</dc:subject>
   <dc:subject>Biodegradation</dc:subject>
   <dc:subject>Biopolímers</dc:subject>
   <dc:subject>Biodegradació</dc:subject>
   <dc:description>En el món actual existeix una dependència excessiva dels polímers d’origen fòssil per el&#xd;
seu ús en tota mena de productes d’ús quotidià. El fet de provenir de recursos no&#xd;
renovables està conduint a l’esgotament de les seves fonts. A més, el seu ús, amb una&#xd;
vida útil generalment molt curta, porta a l’acumulació de residus no biodegradables i tòxics.&#xd;
Així doncs, cada cop més, és fa més imperant la necessitat de la substitució d’aquests&#xd;
plàstics per altres que provinguin de fonts renovables no contaminants i que a més la seva&#xd;
capacitat de degradació no suposi la seva acumulació al medi. Aquest projecte es basa en&#xd;
l’estudi de l’àcid polilàctic, (PLA), un polímer que té el seu origen en la polimerització de&#xd;
l’àcid làctic i que a la vegada prové de fonts naturals. Com a material sostenible, el PLA és&#xd;
un candidat especialment interessant per a ser el substitut dels plàstics tradicionals.&#xd;
L’estudi que s’ha dut a terme pretén avaluar la biodegradabilitat de compostos de PLA. Per&#xd;
a això s’han realitzat dos tipus d’assajos: estudi de la biodegradabilitat in vitro al laboratori&#xd;
recreant condicions reals i estudi de la biodegradabilitat en sòls. Els assajos de degradació&#xd;
in vitro són una ampliació d’un projecte anterior en el qual es va estudiar la biodegradació&#xd;
del PLA en un medi normalitzat inoculat amb el bacteri Bacillus licheniformis. A més de la&#xd;
constatació dels resultats previs obtinguts, s’han realitzat assajos de biodegradació amb&#xd;
dos tipus de bactèries termòfiles, Geobacillus stearothermophilus i Thermus thermophilus,&#xd;
per tal d’accelerar el procés. Per altra banda, el treball de camp ha estudiat la&#xd;
biodegradació del PLA en dos sòls reals diferents.&#xd;
En els assajos realitzats in vitro se n’ha determinat el grau de biodegradació estudiant-ne el&#xd;
creixement bacterià a partir de les emissions de diòxid de carboni generades, el carboni&#xd;
orgànic total en dissolució (TOC) i la densitat òptica. La cromatografia de permeació en gel&#xd;
(GPC) ha estat usada per determinar l’evolució del pesos moleculars, tant de les mostres&#xd;
estudiades al laboratori com de les enterrades en sòls.&#xd;
Tant en els assajos in vitro com en els realitzats en sòls reals s’ha arribat a la conclusió que&#xd;
la temperatura és el principal factor que determina la velocitat degradació del PLA. En els&#xd;
assajos de laboratori a 30ºC únicament s’arriba a valors de degradació del 12% en 30 dies&#xd;
d’assaig, mentre que en els assajos realitzats a més de 60ºC s’assoleixen graus de&#xd;
degradació de més del 98% en el mateix temps. Únicament en els primers dies d’assaig&#xd;
(no més enllà dels 4 dies a 70ºC) és quan s’observa una discreta influència de la presència&#xd;
bacteriana en la degradació. En l’estudi de degradació en sòls reals s’ha observat un&#xd;
increment del grau de degradació entre el 4 i el 12% quan els diferents tipus de PLA han&#xd;
estat exposats a un sòl assolellat.</dc:description>
   <dc:date>2014-05</dc:date>
   <dc:type>Master thesis (pre-Bologna period)</dc:type>
   <dc:identifier>https://hdl.handle.net/2099.1/22598</dc:identifier>
   <dc:language>cat</dc:language>
   <dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</dc:rights>
   <dc:rights>Open Access</dc:rights>
   <dc:rights>Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain</dc:rights>
   <dc:format>application/pdf</dc:format>
   <dc:format>application/pdf</dc:format>
   <dc:publisher>Universitat Politècnica de Catalunya</dc:publisher>
</oai_dc:dc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>