2026-04-13T04:56:36Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2099.1/169652025-07-23T04:34:46Zcom_2072_1033col_2072_452951

L'acabat aqüós: reticulació de resines acríliques i de poliuretà amb policarbodiimida Jericó Jover, Albert Bacardit Dalmases, Anna Borràs Fillat, Maria Dolors Enginyeria química Acrylic resins Polyurethanes Resines acríliques Resines de poliuretà Policarbodiimida Gomes i resines acríliques Actualment, per raons mediambientals, es tendeix a aplicar acabats aqüosos substituint d’aquesta forma els acabats amb solvents, els quals presentaven problemes de toxicitat i se n’ha limitat l’ús. En l’acabat aqüós es fa necessària la presència d’un reticulant per millorar les resistències i les propietats de l’acabat del cuir en humit. Els reticulants tendeixen a endurir l’acabat, aquest enduriment ve influenciat pel tipus de reticulant utilitzat i per les quantitats aplicades d’aquest. Hi ha diversos tipus de reticulants: els epoxi, els isocianats, les aziridines, els ions metàl.lics multivalents, el formaldehid i les carbodiimides. Els més emprats són els isocianats, que disposen d’un temps de reacció molt curt, i les aziridines. En aquest projecte es va estudiar el comportament del reticulant policarbodiimida amb quantitats de (0, 10, 20, 30 parts) en acabats amb lligants acrílics i de poliuretà de diferent tamany de partícula. Es buscava comparar els resultats amb l’aziridina, un reticulant usat prèviament. L’anàlisi es va efectuar sobre mostres de pells curtides al crom, al vegetal i al crom-vegetal. Existeixen un conjunt d’assajos de solideses compresos dins de les normes IUF, concretament en aquest estudi es va optar pels assajos referents a la solidesa del cuir al fregament (IUF 450), on es determina el comportament de la superfície de la pell al fregament mitjançant feltres. A partir dels resultats obtinguts en aquestes proves es va poder observar l’evolució de la reticulació en funció de la quantitat de reticulant, del tipus de pell i del tipus de lligant resínic utilitzat. També es van dur a terme assajos físics com la flexió, el corresponent a la norma IUP 20 ( “Medició de la resistencia a la flexió continuada de cuirs lleugers i el seu acabat de superficie”) on es posava a prova la resistència que tenia l’acabat a trencar-se degut a la possibilitat d’enduriment que es pot produir a l’anar augmentant la proporció de reticulant 2012-06 Master thesis (pre-Bologna period) https://hdl.handle.net/2099.1/16965 cat Open Access application/pdf Universitat Politècnica de Catalunya