2026-04-18T05:53:27Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2072/4892912026-03-08T19:21:12Zcom_2072_98col_2072_378193

Canvi climàtic, conflictes i desplaçament forçat : claus, experiències i reptes de protecció Urrutia Arestizábal, Pamela Navarro Milián, Iván Royo Aspa, Josep Maria Urgell García, Jordi Martí, Paula Ekmen, Dilara Universitat Autònoma de Barcelona. Escola de Cultura de Pau Comissió Catalana d’Acció pel Refugi Canvi climàtic Conflictes armats Desplaçament forçat Altres ajuts: aquest informe s'ha elaborat com a part del projecte "Sense refugi: visibilitzem el desplaçament forçat provocat per les interrelacions entre emergència climàtica i conflictes armats en comunitats d'origen migrant i refugiat de la ciutat de Barcelona", finançat per l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la convocatòria 2024 de Cooperació per a una Justícia Global. El canvi climàtic, els conflictes armats i el desplaçament forçat són temes que, per si mateixos, generen una enorme preocupació a nivell internacional. En els darrers anys s'ha posat una creixent atenció a la interrelació entre aquest fenòmens, un nexe que ha estat caracteritzat àmpliament com de naturalesa complexa i que ha motivat nombrosos debats i una extensa literatura acadèmica. Hi ha, a més, una major disponibilitat de dades que evidencien les interaccions entre el canvi climàtic i la degradació mediambiental, els conflictes armats i el desplaçament forçat. Segons estudis recents, tres de cada quatre persones refugiades o desplaçades per guerres, violència i persecució viuen en països amb nivells d'exposició alts o extrems a perills relacionats amb el clima. A més a més, el nombre de països en els quals es registren desplaçaments forçats interns tant per conflictes com per desastres s'ha triplicat des del 2009. Davant d'aquest escenari, cal plantejar-se diverses preguntes: de quina manera interaccionen canvi climàtic, conflictes i desplaçament?; quines reflexions motiva l'anàlisi d'experiències concretes i de les formes en què s'exacerba la vulnerabilitat de determinats col·lectius de població?; quina ha estat la resposta internacional davant d'aquesta confluència de fenòmens?; hi ha mecanismes específics per assistir i protegir les persones afectades per aquesta tríada? El present informe elaborat per l'Escola de Cultura de Pau (ECP) i per la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) pretén oferir algunes claus per aportar al debat i contribuir a la defensa dels drets de les persones desplaçades. La publicació analitza les diverses interrelacions entre canvi climàtic, conflicte i desplaçament; explora casos en diferents continents que il·lustren la complexitat d'aquest nexe -a la República Democràtica del Congo, Moçambic, Sahel Occidental, Palestina i Filipines-; i aborda alguns elements significatius de la resposta internacional i la inclusió del canvi climàtic en l'agenda de pau i seguretat global, incloent-hi des d'una perspectiva de gènere. A més a més, s'identifiquen alguns reptes des del punt de vista de la protecció internacional a poblacions desplaçades que transiten en aquesta confluència de conflictes, canvi climàtic i degradació mediambiental. 2025 Informe https://ddd.uab.cat/record/325478 urn:oai:ddd.uab.cat:325478 https://hdl.handle.net/2072/489291 cat open access Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ application/pdf Barcelona : Escola de Cultura de Pau Comissió Catalana d'Acció pel Refugi,