2026-04-14T02:52:23Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2072/4879042025-10-22T10:19:42Zcom_2072_13166com_2072_5163col_2072_261245

Proceso de reagrupación familiar de los ascendientes extranjeros de un ciudadano español antes y después de la modificación del Reglamento de Extranjería Escalona Barrera, Rafael Antonio Gimenez Bachmann, Marc Reagrupament familiar Famílies immigrants Dret de família (Dret internacional) 341 Aquest treball té com a objectiu analitzar comparativament el procés de reagrupació familiar dels ascendents estrangers de ciutadans espanyols abans i després de l'entrada en vigor del Reial decret 1155/2024, que modifica el Reglament d'estrangeria. Mitjançant una metodologia d'anàlisi documental i jurídica, s'estudien les disposicions normatives vigents abans de la reforma i els canvis introduïts amb la nova regulació. L'estudi se sustenta en l'examen de fonts legislatives, la jurisprudència rellevant, els informes institucionals i la bibliografia especialitzada, cosa que permet avaluar l'impacte de la reforma en l'exercici del dret a la vida familiar i en els processos d'integració de les persones migrants. Els resultats evidencien que la reforma normativa ha endurit de manera significativa les condicions per accedir al reagrupament familiar d'ascendents. Entre els canvis més rellevants destaquen l‟augment de l‟edat mínima exigida per reagrupar (de 65 a 80 anys), el reforç dels requisits de dependència econòmica i la prolongació dels terminis de resolució. Aquestes mesures, si bé responen a una lògica de control administratiu, afecten negativament l'efectivitat del dret a la unitat familiar. Com a conclusió se subratlla que el nou marc normatiu planteja limitacions serioses a l'exercici real del dret al reagrupament, i proposa mesures viables per corregir aquestes deficiències, entre elles la flexibilització probatòria, l'escurçament de terminis i el reconeixement de nous supòsits humanitaris. El presente trabajo tiene como objetivo analizar comparativamente el proceso de reagrupación familiar de los ascendientes extranjeros de ciudadanos españoles, antes y después de la entrada en vigor del Real Decreto 1155/2024, que modifica el Reglamento de Extranjería. A través de una metodología de análisis documental y jurídico, se estudian las disposiciones normativas vigentes antes de la reforma y los cambios introducidos con la nueva regulación. El estudio se sustenta en el examen de fuentes legislativas, jurisprudencia relevante, informes institucionales y bibliografía especializada, lo que permite evaluar el impacto de la reforma en el ejercicio del derecho a la vida familiar y en los procesos de integración de las personas migrantes. Los resultados evidencian que la reforma normativa ha endurecido de forma significativa las condiciones para acceder a la reagrupación familiar de ascendientes. Entre los cambios más relevantes destacan el aumento de la edad mínima exigida para reagrupar (de 65 a 80 años), el refuerzo de los requisitos de dependencia económica y la prolongación de los plazos de resolución. Estas medidas, si bien responden a una lógica de control administrativo, afectan negativamente a la efectividad del derecho a la unidad familiar. Como conclusión se subraya que el nuevo marco normativo plantea serias limitaciones al ejercicio real del derecho a la reagrupación, y propone medidas viables para corregir tales deficiencias, entre ellas la flexibilización probatoria, el acortamiento de plazos y el reconocimiento de nuevos supuestos humanitarios. This paper aims to comparatively analyze the family reunification process for foreign ancestors of Spanish citizens before and after the entry into force of Royal Decree 1155/2024, which modifies the Immigration Regulations. Using a documentary and legal analysis methodology, the regulatory provisions in force before the reform and the changes introduced with the new regulations are studied. The study is based on an examination of legislative sources, relevant case law, institutional reports, and specialized bibliography, which allows for an assessment of the impact of the reform on the exercise of the right to family life and on the integration processes of migrants. The results show that the regulatory reform has significantly tightened the conditions for accessing family reunification for ancestors. Among the most significant changes are the increase in the minimum age required for family reunification (from 65 to 80 years), the strengthening of economic dependency requirements, and the extension of the resolution deadlines. These measures, while responding to a rationale for administrative control, negatively affect the effectiveness of the right to family unity. In conclusion, it is emphasized that the new regulatory framework poses serious limitations on the effective exercise of the right to family reunification, and proposes viable measures to correct these deficiencies, including more flexible evidentiary requirements, shorter deadlines, and the recognition of new humanitarian grounds. 2025-06 info:eu-repo/semantics/masterThesis http://hdl.handle.net/2072/487904 spa Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/openAccess 62 p. application/pdf RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)