2026-04-13T01:24:27Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:2072/4245832025-07-19T18:53:12Zcom_2072_98col_2072_378197

00925njm 22002777a 4500 dc Torrents Rosés, Àngels, author Ros, Carme author Gonzalvo Cirac, Margarita author Centre d'Estudis Demogràfics author 1996 En la segona meitat del segle XIX, quan es parla dels principis en que es fonamenta la salut d'una ciutat, entre d'altres, es diu que s'atorga el "honroso título de sanas a las ciudades cuyo número de defunciones es menor de veinte por mil habitantes". Barcelona no baixarà d'aquesta mítica xifra fins els anys trenta. La mortalitat davalla lentament al cap i casal entre 1900 i 1920 i ha de fer-ho intensament de 1920 (25,8 ‰) a 1930 (16,6‰); una davallada de gairebé 10 punts ha de comportar millores sanitàries, higièniques, d'alimentació, instrucció i consum en general, així com un allargament de l'esperança de vida en nèixer. A la resta de Catalunya, segons les dades, la mortalitat era més baixa amb algunes excepcions, essent la més cridanera la de la ciutat de Girona que a l'any 1930 encara tenia una mortalitat molt per damunt del vint per mil que definia a una ciutat "sana" en el segle XIX. El nostre objectiu serà mostrar que la mortalitat de la ciutat de Barcelona va ésser en els primers decennis del segle XX una de les més elevades de Catalunya, llevat d'alguns casos que demanen ulterior investigació. Aquest fet preocupà a l'estament mèdic de l'època i feia exclamar al doctor Enric O. Raduà l'any 1913 "Poco les falta a algunos para hablar de Barcelona como de la ciudad de la muerte". Seguint aquesta línia, compararem mitjançant taxes estandarditzades la mortalitat del municipi de Barcelona a l'entorn dels censos de 1900, 1910, 1920, 1930 i 1950 amb la resta de capitals provincials, així com amb d'altres ciutats catalanes i amb cadascuna de les quatre províncies amb o sense la capital provincial, per a les quals hem pogut obtenir informació publicada. Però, també hem de dir que aquest exercici, només constitueix un primer assaig per aprofundir en el coneixement del descens de la mortalitat a Catalunya. Els nostres resultats s'han de mirar amb gran cautela, com un primer intent d'explicació multicausal, millor dit, com una aproximació i una petita aportació de com ha anat millorant la salut de tots els catalans en els primers cinquanta anys del segle actual, fins arribar a les baixes taxes de mortalitat que gaudim els habitants de Catalunya a finals del segon mil·leni. Mortalitat Catalunya Sobreviure a Barcelona : comparacions de la mortalitat en l'espai català al segle XX