<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-14T03:21:50Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2072/404362" metadataPrefix="oai_dc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2072/404362</identifier><datestamp>2026-04-13T01:09:43Z</datestamp><setSpec>com_2072_98</setSpec><setSpec>col_2072_378192</setSpec></header><metadata><oai_dc:dc xmlns:oai_dc="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
   <dc:title>La cuestión del otro : forasteros, extranjeros, extraños y monstruos</dc:title>
   <dc:creator>Izaola Argüeso, Amaia</dc:creator>
   <dc:creator>Zubero Beascoechea, Imanol</dc:creator>
   <dc:creator>Universidad del País Vasco</dc:creator>
   <dc:subject>Diversitat</dc:subject>
   <dc:subject>Immigració</dc:subject>
   <dc:subject>Distància social</dc:subject>
   <dc:subject>Teoria sociològica</dc:subject>
   <dc:subject>Alteritat</dc:subject>
   <dc:subject>Diversity</dc:subject>
   <dc:subject>Immigration</dc:subject>
   <dc:subject>Social distance</dc:subject>
   <dc:subject>Sociological theory</dc:subject>
   <dc:subject>Otherness</dc:subject>
   <dc:subject>Diversidad</dc:subject>
   <dc:subject>Inmigración</dc:subject>
   <dc:subject>Distancia social</dc:subject>
   <dc:subject>Teoría sociológica</dc:subject>
   <dc:subject>Otredad</dc:subject>
   <dc:description>La sociología y la antropología han teorizado la cuestión de la otredad recurriendo a cuatro conceptos o tipos ideales (el forastero, el extranjero, el extraño y el monstruo), cada uno de los cuales constituye una aproximación particular al fenómeno de la diferencia. Cada uno de ellos transmite una imagen muy distinta del sujeto o del colectivo al que se define como «otro»: una imagen de relativa proximidad en unos casos, una imagen de alejamiento y hasta de diferencia radical en otros. A partir de estos cuatro constructos teóricos, proponemos la elaboración de un mapa conceptual que define espacios de cercanía o de distancia social en función de la mayor o menor diferencia atribuida al sujeto o a los sujetos definidos como «otro».</dc:description>
   <dc:description>La sociologia i l'antropologia han teoritzat la qüestió de l'alteritat recorrent a quatre conceptes o tipus ideals (el foraster, l'estranger, l'estrany i el monstre), cadascun dels quals constitueix una aproximació particular al fenomen de la diferència. Cadascun d'ells transmet una imatge molt diferent del subjecte o del col·lectiu al qual es defineix com a «altre»: una imatge de relativa proximitat en uns casos, una imatge d'allunyament i fins i tot de diferència radical en d'altres. A partir d'aquests quatre constructes teòrics, proposem l'elaboració d'un mapa conceptual que defineix espais de proximitat o de distància social en funció de la major o menor diferència atribuïda al subjecte o als subjectes definits com a «altre».</dc:description>
   <dc:description>Sociologists and anthropologists have theorized the idea of otherness through four archetypal figures - the outsider, the foreigner, the stranger, and the monster - each of which constitutes a particular approach to the phenomenon of difference. Each of these figures conveys a very different image of the person or group branded as 'other', with some figures suggesting a degree of closeness and similarity, whilst others imply great or even radical difference. Using these four theoretical constructs, the authors propose a conceptual map that defines spaces of social distance depending on the degree of difference a particular society attributes to a subject or subjects defined as 'other'.</dc:description>
   <dc:date>2015</dc:date>
   <dc:type>Article</dc:type>
   <dc:identifier>https://ddd.uab.cat/record/127873</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:10.5565/rev/papers.649</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:oai:ddd.uab.cat:127873</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:oai:papers.revistes.uab.cat:article/649</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:articleid:20139004v100n1p105</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:oai:raco.cat:article/285582</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:scopus_id:85019859702</dc:identifier>
   <dc:identifier>urn:wos_id:000219719600005</dc:identifier>
   <dc:language>spa</dc:language>
   <dc:relation>Papers : revista de sociologia ; Vol. 100, Num. 1 (enero-marzo 2015), p. 105-129</dc:relation>
   <dc:rights>open access</dc:rights>
   <dc:rights>Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.</dc:rights>
   <dc:rights>https://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/</dc:rights>
   <dc:format>application/pdf</dc:format>
   <dc:publisher/>
</oai_dc:dc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>