<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-13T14:22:53Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2072/385856" metadataPrefix="marc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2072/385856</identifier><datestamp>2026-04-10T20:42:31Z</datestamp><setSpec>com_2072_98</setSpec><setSpec>col_2072_378192</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
   <leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="042">
      <subfield code="a">dc</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="720">
      <subfield code="a">Cuadrado Ciuraneta, Sergi</subfield>
      <subfield code="e">author</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="720">
      <subfield code="a">Durà Guimerà, Antoni</subfield>
      <subfield code="e">author</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="720">
      <subfield code="a">Estalella i Boadella, Helena</subfield>
      <subfield code="e">author</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="720">
      <subfield code="a">Breton Renard, Françoise</subfield>
      <subfield code="e">author</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="260">
      <subfield code="c">2004</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="520">
      <subfield code="a">La plana de l'Alt Empordà configura avui un dels paisatges més característics del territori català, amb una imatge que s'ha projectat internacionalment i que ha contribuït a la difusió del turisme al nostre litoral, al mateix temps que ha sabut preservar en bona part intactes tant la seva línia costanera com les terres interiors. Ara bé, en els darrers anys aquest fràgil equilibri amenaça de trencar-se si no es prenen les mesures pertinents. I podrien esborrar-se els darrers vestigis d'unes formes de vida tradicionals tan ben copsades per autors de renom com ara Josep Pla, però que ja d'altres, com la geògrafa francesa Yvette Barbaza, van advertir a principis dels seixanta que començaven a transformar-se profundament. L'article exposa, sobretot mitjançant una anàlisi acurada dels usos del sòl i de les noves formes dels assentaments urbans, la superposició de les diverses activitats en el territori, i la tensió que es deriva de la pressió que exerceix cadascuna d'elles sobre les altres: es tracta de la competència entre els espais naturals -molt definidament presents en la línia d'aiguamolls costaners-, les activitats agràries -predominantment de regadiu-, i l'expansió urbana induïda pel turisme -que està donant lloc a noves tipologies constructives i urbanístiques. Aquest conflicte latent necessita una continuada reflexió i un control acurat per mitjà dels instruments urbanístics i socioeconòmics adequats, si es vol que l'Alt Empordà continuï com un referent del paisatge litoral que cal preservar.</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2="0" ind1="0" tag="245">
      <subfield code="a">La Plana de l'Alt Empordà : un paisatge del litoral català que cal protegir</subfield>
   </datafield>
</record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>