<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-14T09:09:57Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2072/356279" metadataPrefix="oai_dc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2072/356279</identifier><datestamp>2025-08-28T09:03:21Z</datestamp><setSpec>com_2072_220028</setSpec><setSpec>com_2072_4427</setSpec><setSpec>col_2072_220407</setSpec></header><metadata><oai_dc:dc xmlns:oai_dc="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
   <dc:title>Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita</dc:title>
   <dc:creator>Garcia-Entero, virginia</dc:creator>
   <dc:creator>Gutierrez Garcia-M., Anna</dc:creator>
   <dc:creator>Zarco Martínez, Eva</dc:creator>
   <dc:subject>Arqueometria -- Espejón (Sòria)</dc:subject>
   <dc:subject>Espejón (Sòria) -- Arqueologia</dc:subject>
   <dc:subject>90</dc:subject>
   <dc:description>Aunque tradicionalmente conocidas como canteras de Espejón, se trata de una amplia área de extracción que abarca varios TM en las actuales provincias de Soria y Burgos donde afloran diversas variedades de calizas cretácicas y conglomerado muy apreciadas. Desde 2014 venimos estudiando los datos arqueológicos de su explotación durante la Antigüedad, en especial las evidencias directas quizás relacionables con la extracción probada desde época augustea y bien atestiguada por el uso del material en lugares de destino (Segobriga, Clunia, Uxama, Complutum, Legio, Asturica Augusta, Carranque, etc.). No obstante, la masiva explotación de este variado material lapídeo en época moderna, en el marco de los programas ornamentales de los Austrias primero y, principalmente, los Borbones más adelante, permiten plantear algunas cuestiones de carácter metodológico&#xd;
sobre el estudio de canteras que tuvieron un uso tan intenso y prolongado a lo largo de los siglos. Así, a partir de la revisión de las evidencias arqueológicas y de la abundante documentación textual existente sobre ellas desde el siglo xvi en adelante, planteamos una reflexión sobre el posible uso de las canteras desde época romana y de las posibles vías de salida del material.</dc:description>
   <dc:description>Les « carrières de Espejón », traditionnellement connues sous ce nom, occupent en fait un espace sur plusieurs communes (terminos municipales) à cheval sur les actuelles provinces de Soria et de Burgos où affleurent plusieurs variétés de calcaires crétacés et de conglomérat très appréciés. Depuis 2014 nous étudions les modalités d’exploitation durant l’Antiquité ; l’extraction est attestée depuis l’époque augustéenne, époque où son usage est constaté dans plusieurs cités (Segobriga, Clunia, Uxama, Complutum, Legio, Asturica Augusta, Carranque…). L’exploitation massive de ce matériau à l’époque moderne pour de vastes programmes architecturaux et ornementaux, surtout sous les Bourbons, a suscité des questions d’ordre méthodologique sur l’étude des carrières exploitées intensément et sur une longue période. La révision des données archéologiques et la&#xd;
lecture des sources existantes depuis le xvie siècle ont permis d’approfondir la réflexion sur le fonctionnement des carrières depuis l’époque romaine et sur la circulation des matériaux.</dc:description>
   <dc:description>Edició de les actes el col·loqui internacional “Canteras antiguas de la península ibérica / Carrières antiques de la péninsule Ibérique”, celebrat a Casa de Velázquez (Madrid) els dies 8 i 9 de febrer del 2016 i organitzat per aquesta mateixa institució amb el suport de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat d’Alacant, la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i el LabEx Sciences Archéologiques de Bordeaux (LaScArBx - programa finançat per l’ANR nºANR-10-LABX-52).</dc:description>
   <dc:date>2018</dc:date>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/bookPart</dc:type>
   <dc:identifier>978-84-946298-6-0</dc:identifier>
   <dc:identifier>978-84-9096-170-4</dc:identifier>
   <dc:identifier>http://hdl.handle.net/2072/356279</dc:identifier>
   <dc:identifier>https://doi.org/10.51417/documenta_31_14</dc:identifier>
   <dc:language>spa</dc:language>
   <dc:relation>Gutiérrez Garcia-M., A.; Rouillard, P. (eds.), Lapidum natura restat... Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación) / Carrières antiques de la péninsule Ibérique dans leur contexte (chronologie, techniques et organisation de l’exploitation), p. 185-196.</dc:relation>
   <dc:rights>Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada</dc:rights>
   <dc:rights>© d’aquesta edició: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Casa de Velázquez</dc:rights>
   <dc:rights>© del text: els autors</dc:rights>
   <dc:rights>© del material gràfic: els autors</dc:rights>
   <dc:rights>https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
   <dc:format>185-197 p.</dc:format>
   <dc:format>application/pdf</dc:format>
   <dc:publisher>Institut Català d'Arqueologia Clàssica ; Casa de Velázquez</dc:publisher>
   <dc:source>RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)</dc:source>
</oai_dc:dc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>