<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-17T00:54:33Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:2072/302449" metadataPrefix="marc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:2072/302449</identifier><datestamp>2024-12-11T16:36:53Z</datestamp><setSpec>com_2072_5164</setSpec><setSpec>com_2072_5163</setSpec><setSpec>col_2072_5169</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
   <leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="042">
      <subfield code="a">dc</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="720">
      <subfield code="a">Llaquet Mallén, Lluís,</subfield>
      <subfield code="e">author</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="260">
      <subfield code="c">2017-12</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2=" " ind1=" " tag="520">
      <subfield code="a">Existeix una dificultat molt gran a l'hora de transmetre certs valors o informacions a la societat. Les estadístiques i les informacions sobre fets abstractes, sense noms ni cognoms, provoquen poca empatia amb el públic. A partir d'una anàlisi bibliogràfica i de casos d'estudi, i de la realització del documental autobiogràfic “En la salud y en la enfermedad” s'observa que el fet d'explicar un testimoni concret d'una persona pot ajudar a l'hora de transmetre certes idees o valors al públic. La investigació també indaga, d'una banda, sobre on es troben els límits a l'hora d'explicar una història personal d'algú i fins a quin punt es poden exposar intimitats sense caure en la morbositat. Es proposa que aquests límits depenen de la finalitat que tingui l'obra i dels mitjans que s'utilitzin. D'altra banda, es tracta el tema de l'ús del dolor en una producció audiovisual i de com es pot utilitzar una imatge dolorosa per captar l'atenció del públic o per justificar una idea. Es considera que les imatges doloroses són molt efectives en aquest sentit, però que s'han de fer servir amb moderació. Davant l'exposició a una gran quantitat de dolor, el públic pot immunitzar-se i deixar de respondre emocionalment o sentir-se cohibit i deixar de veure el documental. Així que es conclou que aquestes imatges s’han d'anar contraposant amb altres més amables. També s'observa com l'elaboració d'un documental autobiogràfic ajuda a l'autor a reconciliar-se amb la seva pròpia història i, quan el documental tracta sobre un familiar amb una malaltia degenerativa, a afrontar amb més facilitat el procés de dol.</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
      <subfield code="a">http://hdl.handle.net/2072/302449</subfield>
   </datafield>
   <datafield ind2="0" ind1="0" tag="245">
      <subfield code="a">Realización del documental autobiográfico "En la salud y en la enfermedad" ayuda para el duelo y vehículo para la transmisión de valores</subfield>
   </datafield>
</record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>