2026-04-17T20:32:27Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10459.1/712682024-12-05T22:32:16Zcom_2072_3622col_2072_479130
Diferències de gènere dels adolescents en l’ús de les TIC. Estudi longitudinal sobre els efectes de l’ús d’ordinadors personals en els centres educatius de Catalunya
Cussó Calabuig, Roser
Carrera, Xavier
Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia
Tecnologia educativa
Gènere
Educació secundària
Tecnología educativa
Género
Educación secundaria
Educational Technology
Gender
Secondary Education
Didàctica i Organització Escolar
373
El baix nombre de matriculacions en els estudis superiors i tècnics de l’àmbit de les Tecnologies de
la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet que es manté constant. La manca de professionals
TIC implica tant a homes com a dones, però és especialment preocupant en el cas de les dones,
amb uns percentatges de graduades en TIC excepcionalment baixos.
L’estudi que es presenta pretén analitzar quines són les causes que poden explicar les baixes
vocacions TIC de les noies i si l’ús intensiu dels ordinadors en els centres de secundària pot ajudar
a disminuir aquestes diferències de gènere.
Aquesta anàlisi es planteja començant per una recerca sistemàtica de la literatura per tal de
conèixer estudis previs amb objectius similars als proposats. En base a l’estat actual de la qüestió,
es decideix dur a terme un estudi amb un disseny longitudinal amb alumnat d’educació secundària
obligatòria considerant les següents variables: gènere, freqüència i tipus d’ús dels ordinadors,
actituds vers l’ús dels ordinadors (ansietat, gaudi i autoconfiança) i autoeficàcia.
Els alumnes participants pertanyen a centres on es fa un ús intensiu dels ordinadors i a centres
que no l’utilitzen de forma intensiva a les aules, triats de forma aleatòria entre tots els centres
públics d’educació secundària de Catalunya i seguits al llarg de tota l’etapa. Les dades es recullen
mitjançant les respostes a un qüestionari en línia basat en qüestionaris validats prèviament. La
recollida de dades es realitza en cinc rondes d’intervenció, una a l’inici de cada curs escolar i una
altra al final, excepte en el tercer curs d’educació secundària obligatòria on només es recullen les
respostes al final del curs escolar.
L’anàlisi de les respostes permet una comparació de les diferències de gènere en l’ús dels
ordinadors entre l’estat inicial i l’estat final dels centres d’intervenció i dels centres de control i
mesurar els efectes de la intervenció per comparativa entre aquestes evolucions.
Finalment, s’analitzen les associacions entre les variables estudiades per tal d’establir possibles
correlacions que permetin guiar futures recerques i definir estratègies d’aula que ajudin a
incrementar les vocacions TIC.
Els resultats indiquen que els efectes de la intervenció sobre la reducció de diferències de gènere
són, en general, poc importants i estadísticament no significatius. Només s’observa un increment
en les variables de freqüència de joc i d’oci pel que fa als nois i de freqüència de comunicació i de
resolució de tasques escolars pel que fa a les noies. Les variables d’actituds i d’autoeficàcia no
indiquen cap efecte de la intervenció, malgrat la literatura consultada indica que un increment en
l’ús de l’ordinador té efectes en la reducció d’ansietat i l’increment de l’autoconfiança i
l’autoeficàcia.
Pel que fa a les associacions de variables, s’observen correlacions entre gènere i totes les variables
de freqüència i les d’actituds, excepte la d’ansietat que, segons la literatura consultada presenta
una forta associació amb el gènere (major ansietat a les noies). La variable d’autoeficàcia també
està associada amb el gènere, mostrant una alta probabilitat d’elevada autoeficàcia en les noies
per a dur a terme operacions bàsiques, resultat contradictori amb la literatura consultada.
Les associacions entre freqüència d’ús dels ordinadors i edat d’iniciació en l’ús i la resta de
variables indiquen de forma clara una correlació positiva: a major ús i menor edat d’inici, milloren
les actituds i l’autoconfiança.
Es conclou que: (a) l’ús dels ordinadors personals a l’aula no sembla aportar una millora en la
disminució de diferències de gènere excepte en aquelles tasques relacionades de forma directa
amb activitats a l’aula i deures escolars; i (b) un ús més freqüent dels ordinadors i una iniciació a
edats primerenques indica una major probabilitat de millora d’actituds i autoeficàcia.
Es proposen com a futures línies de recerca: (a) l’estudi de la tipologia d’activitats a l’aula,
metodologies i organització de les classes que poden afavorir la disminució d’aquestes diferències
de gènere i proporcionar majors valors d’autoconfiança i autoeficàcia a les noies, com a base d’un
assoliment de les competències digitals i de la possibilitat de tria de carreres TIC; i (b) l’estudi dels
efectes de la introducció de l’ús de l’ordinador en les aules a edats primerenques respecte de les
diferències de gènere.
El bajo número de matriculaciones en los estudios superiores y técnicos del ámbito de las
Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) es un hecho que se mantiene constante. La
falta de profesionales TIC implica tanto a hombres como a mujeres, pero es especialmente
preocupante en el caso de las mujeres, con unos porcentajes de graduadas en TIC
excepcionalmente bajos.
El estudio que se presenta pretende analizar cuáles son las causas que pueden explicar las bajas
vocaciones TIC de las chicas y si el uso intensivo de los ordenadores en los centros de secundaria
puede favorecer a disminuir estas diferencias de género.
Este análisis se plantea empezando por una búsqueda sistemática de la literatura para conocer
estudios previos con objetivos similares a los propuestos. En base al estado de la cuestión, se
decide realizar un estudio longitudinal focalizado en alumnos de educación secundaria obligatòria
considerando las siguientes variables: género, frecuencia i tipus de uso de los ordenadores,
actitudes frente al uso de los ordenadores (ansiedad, satisfacción y autoconfianza) y autoeficacia.
Los alumnos participantes pertenecen a centros donde se hace un uso intensivo de los
ordenadores y en centros que no lo utilizan en las aulas, elegidos de forma aleatoria entre todos
los centros públicos de educación secundaria de Cataluña y seguidos a lo largo de toda la etapa.
Los datos se recogen mediante las respuestas a un cuestionario en línea basado en cuestionarios
validados previamente. La recogida de datos se lleva a cabo en cinco rondas de intervención, una
al inicio de cada curso escolar y otra al final, excepto en el tercer curso de educación secundaria
obligatoria donde sólo se realiza al final del curso escolar.
El análisis de las respuestas permite una comparación de las diferencias de género en el uso de los
ordenadores entre el estado inicial y el estado final de los centros de intervención y de los centros
de control y medir los efectos de la intervención por comparativa entre estas evoluciones.
Finalmente, se analizan las asociaciones entre las variables estudiadas para establecer posibles
correlaciones que permitan guiar futuras investigaciones y definir estrategias de aula que ayuden
a incrementar las vocaciones TIC.
Los resultados indican que los efectos de la intervención sobre la reducción de diferencias de
género son, en general, poco importantes y estadísticamente no significativos. Sólo se observa un
incremento en las variables de frecuencia de juego y de ocio con respecto a los chicos y de
frecuencia de comunicación y de resolución de tareas escolares en cuanto a las chicas. Las
variables de actitudes y de autoeficacia no indican ningún efecto de la intervención, a pesar que la
literatura consultada indica que un incremento en el uso del ordenador tiene efectos en la
reducción de ansiedad y el incremento de la autoconfianza y la autoeficacia.
En cuanto a las asociaciones de variables, se observan correlaciones entre género y todas las
variables de frecuencia y las de actitudes, excepto la de ansiedad que, según la literatura
consultada presenta una fuerte asociación con el género (mayor ansiedad en las chicas). La
variable de autoeficacia también está asociada con el género, mostrando una alta probabilidad de
elevada autoeficacia en las chicas para llevar a cabo operaciones básicas, resultado contradictorio
con la literatura consultada.
Las asociaciones entre frecuencia de uso de los ordenadores y edad de iniciación en el uso y el
resto de variables indican de forma clara una correlación positiva: a mayor uso y más baja edad de
inicio, mejoran las actitudes y la autoconfianza.
Se concluye que: (a) el uso de los ordenadores personales en el aula no parece aportar una mejora
en la disminución de diferencias de género excepto en aquellas tareas relacionadas de forma
directa con actividades en el aula y deberes escolares; y (b) un uso más frecuente de los
ordenadores y una iniciación a edades tempranas indica una mayor probabilidad de mejora de
actitudes y autoeficacia.
Se proponen como futuras líneas de investigación: (a) el estudio de la tipología de actividades en
el aula, metodologías y organización de las clases que pueden favorecer la disminución de estas
diferencias de género y proporcionar mayores valores de autoconfianza y autoeficacia a las chicas,
como base de un logro de las competencias digitales y de la posibilidad de elección de carreras
TIC; y (b) el estudio de los efectos de la introducción del uso del ordenador en las aulas a edades
tempranas respecto de las diferencias de género.
The low number of students in higher and technical studies in the field of Information and
Communication Technologies (ICT) is a fact that remains constant. The lack of ICT professionals
involves both men and women, but it is especially worrying in the case of women, with rates of
graduation in ICT exceptionally low.
The study aims to analyze the causes that may explain the low level of vocations in ICT in girls and
whether the intensive use of computers in secondary schools may help to reduce these gender
differences.
This analysis is considered starting from a systematic search of the literature to know previous
studies with objectives similar to those proposed. Based on the state of the matter, it is decided to
conduct a longitudinal study focused on compulsory secondary education students considering the
following variables: gender, frequency and type of use of computers, attitudes to the use of
computers (anxiety, enjoyment and self-confidence) and self-efficacy.
The participating students belong to schools where computers are used in an intensive way and
centers that do not use them in the classrooms, randomly chosen among all public high schools in
Catalonia and followed throughout three years. The data is collected through the answers to an
online questionnaire based on previously validated questionnaires. The data collection is carried
out in five rounds of intervention, one at the beginning of each school year and one at the end,
except for the third year of compulsory secondary education where it is only carried out at the end
of the course school
The analysis of the answers allows a comparison of gender differences in the use of computers
between the initial state and the final state of intervention centers and control centers and
measure the effects of the intervention by comparison between these evolutions.
Finally, the associations are analyzed between the variables studied in order to establish possible
correlations that allow to guide future researches and to define classroom strategies that help to
increase TIC vocations.
The results indicate that the effects of the intervention on the reduction of gender differences are,
in general, not important and statistically not significant. Only an increase in the frequency
variables of game and leisure with regard to boys and the frequency of communication and the
resolution of school tasks regarding to girls was observed. The variables of attitudes and selfefficacy
do not indicate any effect of the intervention, despite the literature consulted indicates
that an increase in the use of the computer has effects in the reduction of anxiety and the increase
of self-confidence and self-efficacy
Regarding the associations of variables, correlations between gender and all frequency variables
and those of attitude are observed, except for the one of anxiety that, according to the literature
consulted, has a strong association with gender (greater anxiety in girls). The self-efficacy variable
is also associated with the gender, showing a high probability of high self-efficacy in girls to carry
out basic operations, which is in contradiction with the literature consulted.
The associations between the frequency of computer use and the age of initiation in their use and
the rest of the variables clearly indicate a positive correlation: to greater use and lower age of
onset, they improve the attitudes and the self-confidence.
It is concluded that: (a) the use of personal computers in the classroom does not seem to provide
an improvement in the reduction of gender differences except in those tasks directly related to
activities in the classroom and school duties; and (b) a more frequent use of computers and
initiation at early ages indicates a greater probability of improvement of attitudes and selfefficacy.
Finally, we propose possible future lines of research: (a) the study of the type of classroom
activities, methodologies and organization of classes that can favor the reduction of these gender
differences and provide greater values of self-confidence and self-efficacy for girls, as a basis for
the achievement of digital competences and the possibility of choosing ICT careers; and (b) the
study of the effects of the introduction of the use of the computer in classrooms at early ages with
respect to gender differences.
2021-05-12T11:20:55Z
2021-06-19T02:00:15Z
2019-06-20
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
http://hdl.handle.net/10803/671633
http://hdl.handle.net/10459.1/71268
cat
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Universitat de Lleida
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)