2026-04-17T03:44:29Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10459.1/707022024-12-05T11:44:21Zcom_2072_3622col_2072_479130

00925njm 22002777a 4500 dc Sistac Garcia, Helena author Sistac i Vicén, Ramon author 2021-03-09T09:57:30Z 2021-03-09T09:57:30Z 2020 2021-03-09T09:57:30Z A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar. http://hdl.handle.net/10459.1/70702 Pantans Franquisme Despoblació Frontera Franja de Ponent La despoblació als aspres del montsec (ribagorça, llitera i noguera). 60 anys després de la inauguració de la presa de canelles