2026-04-14T09:29:56Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10459.1/640702024-12-05T22:50:07Zcom_2072_3622col_2072_479130
Estudio de seguimiento de las caídas en la población mayor que vive en la comunidad
Lavedán, Ana
Jürschik, Pilar
Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria
Caigudes
Síndrome post caiguda
Por a caure
Factors associats i gent gran
Caídas
Síndrome postcaída
Factores asociados y personas mayores
Falls
Post-fall syndrome
Associated factors and elderly people
Infermeria
614
Objetivo: Estimar la evolución de las caídas en los adultos mayores de 75 y más años de edad que
residen en la comunidad, en la ciudad de Lleida.
Métodos: Estudio descriptivo, prospectivo y longitudinal (una primera fase transversal y una
segunda fase longitudinal con una media de seguimiento de dos años). La muestra total fue 640
individuos de 75 y más años de edad, residentes en la comunidad en la ciudad Lleida. Las variables
dependientes fueron la historia de caída en el último año, el miedo a caer y el síndrome postcaída
en el icicio, y la aparición de caídas durante la fase de seguimiento. Entre las variables
independientes encontramos los factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del
estado de salud, de la calidad de vida relacionada con la salud y las relaciones sociales, con
instrumentos de medida validados. Los datos fueron obtenidos a partir de la encuesta FRALLE. Se
procedió a un análisis descriptivo y analítico (bivariado y multivariado) de las variables recogidas
en la valoración inicial, y en el seguimiento.
Resultados: La prevalencia de caídas en el último año fue 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome
postcaída 57,5% (IC95%:57,2-57,7) y de miedo a caer 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factores
sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud y de la CVRS y las relaciones
sociales fueron asociados a estos tres fenómenos. Finalmente, para la regresión logística se
obtuvo como factores independientes a las caídas los problemas de audición, los síntomas
depresivos y la discapacidad básica; para el síndrome postcaída el sexo femenino, los menores de
85 años, la discapacidad instrumental y el componente físico de la CVRS, y para el miedo a caer en
toda la población mayor la discapacidad básica, el componente físico de la CVRS, las caídas y la
depresión. En la fase longitudinal, se obtuvo una incidencia de caídas del 35,5% (IC95%:34,9-35,4)
y fueron predictores de caídas el sexo, el vivir solo, un deterioro en la calidad de vida relacionada
con la salud, los problemas de audición, el estado nutricional y el miedo a caer. Tras el análisis
multivariante, el miedo a caer, los problemas de audición y un deterioro de la calidad de vida, se
constituyeron como factores independientes. Además, sólo el miedo a caer aun sin antecedentes
de caída al inicio, conduce a caída y discapacidad.
Conclusiones: Las caídas y el miedo a caer en los adultos mayores que viven en la comunidad
constituyen un problema frecuente y con efectos no deseados para la salud del mayor, incluyendo
importantes consecuencias psicológicas. Los resultados advierten la necesidad de profundizar en
el tema a fin de establecer estrategias preventivas efectivas.
Objectiu: Estimar la evolució de caigudes en la gent gran de 75 anys o més que viuen a la
comunitat, a la ciutat de Lleida.
Mètode: Estudi descriptiu, prospectiu i longitudinal (un primera fase transversal i una segona
longitudinal amb una mitjana de seguiment de 2 anys). La mostra total va ser de 640 individus de
75 i més anys de edat, residents a la comunitat a la ciutat de Lleida. Les variables dependents van
ser la història de caiguda en l’últim any, la por a caure i el síndrome post caiguda a l’inici de
l’estudi, i l’aparició de caigudes durant la fase de seguiment. Entre les variables independents
trobem els factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la qualitat de
vida relacionada amb la salut i les relacions socials, amb instruments de mesura validats. Les
dades van ser obtingudes mitjançant l’Enquesta FRALLE. Es va realitzar un anàlisi descriptiu i
analític (bivariat i multivariat) de les variables recollides a la valoració inicial, i al seguiment.
Resultats: La prevalença de caigudes en l’últim any va ser 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome
post caiguda 57,5% (IC95%:57,2-57,7) i de por a caure 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factors
sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la QVRS i les relacions socials van
quedar associats a aquests tres fenòmens. Finalment, per la regressió logística es van veure com
factors independents a les caigudes els problemes d’audició, els símptomes depressius i la
discapacitat bàsica; per al síndrome post caiguda ser dona, menor de 85 anys, discapacitat
instrumental i el component físic de la QVRS, i per al por a caure en tota la població major la
discapacitat bàsica, el component físic de la QVRS, les caigudes i la depressió. En la fase
longitudinal, la incidència de caigudes va ser del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) i van ser predictors de
caigudes el sexe, el viure sol, un deteriorament en la qualitat de vida relacionada amb la salut, els
problemes d’audició, el estat nutricional y la por a caure. Després de l’anàlisi multivariant, la por a
caure, els problemes d’audició i un deteriorament de la qualitat de vida en el seu component
mental, es van constituir com factors independents. A més, tan sols la por a caure sense
antecedents de caigudes a l’inici, condueix a caiguda i discapacitat
Conclusions: Les caigudes i la por a caure en la gent gran que viu a la comunitat constitueixen un
problema freqüent i amb efectes no desitjables per a la salut de la gent gran, incloent-hi
importants conseqüències psicològiques. Els resultats adverteixen la necessitat d’aprofundir en
aquest tema a fi d’establir estratègies preventives efectives
Objective: To assess the evolution of falls in older adults 75 and older living in the community, in
the city of LLeida.
Methods: Descriptive, prospective and longitudinal study (a first transversal phase and a second
longitudinal one, with an average of follow-up of 2 years). The total of the sample was 640
individuals community-living persons aged 75 and older, in the city of Lleida. Falls, fear of falling
and post-fall syndrome were considered as dependent variables at the beginning of the study,
and appearance of falls during the follow-up. Sociodemographic, health status, psychological and
physical performance measures were considered as independent variables, with validate scales.
Data were collected by the FRALLE survey. A descriptive and analytic analysis were developed
(bivariate and multivariate) considering variables collected in the first assessment and in the
follow-up.
Results: The prevalence of falls during last year was 25,0% (CI95%:24,8-25,1), post-fall syndrome
57,5% (CI95%:57,2-57,7) and fear of falling 41,5% (CI95%:41,3-41,6). Different factors
sociodemographic, health status, quality of life and social relations were associated to them.
Finally, the logistic regression defined as independents factors for falls hearing impairments,
depressive symptoms and basic disability; for post-fall syndrome, female, lower than 85 years,
instrumental disability and the physic component from quality of life related to health status, and
for fair of falling basic disability, impairment in the physic component from quality of life, falls and
depression. In longitudinal phase, incidence of falls was 35,2% (IC95%:34,9-35,4) and were
predictors factors for falls female, living alone, impairment in quality of life, hearing impairment,
risk of malnutrition and fear of falling. The logistic regression showed that fear of falling, hearing
impairment and disability in their quality of life were independent factors. Furthermore, fear of
falling without previous fall at the beginning of the study leads to falls and disability.
Conclusions: Falls and fear of falling in elderly people community-dwelling are a frequent problem
with adverse results for their health, including psychological consequences. Our results warn of
the need to pursue the topic in order to establish effective preventive strategies.
2013-10-02T08:03:13Z
2013-10-02T08:03:13Z
2013-05-30
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
http://hdl.handle.net/10803/123546
L.955-2013
http://hdl.handle.net/10459.1/64070
spa
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Universitat de Lleida
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)