2026-04-14T07:11:55Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10459.1/639402024-12-05T21:31:13Zcom_2072_3622col_2072_479130
RECERCAT
author
Sáez de Ocáriz Granja, Unai
2024-12-05T21:31:13Z
2024-12-05T21:31:13Z
2012-01-30T15:35:09Z2012-01-30T15:35:09Z2011-11-11
http://hdl.handle.net/10459.1/63940
Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l'educació física actual; els
conflictes motors. L'estudi pren com a marc teòric de referència la praxiologia motriu i
les principals aportacions teòriques sobre els conflictes motors. Des d'aquesta
perspectiva es pot justificar que l'educació física origina diferents escenaris de relació
motriu que poden desencadenar possibles conflictes motors entre els seus protagonistes.
La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi l'observació dels conflictes sorgits en
les classes d'educació física en un centre d'Educació Primària. Es tracta d'un estudi de
cas únic ramificat multisubjecte on van participar 43 alumnes (21 nens / 22 nenes) de
cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) al llarg d'un curs escolar. L'investigador va
adoptar el rol d'observador participant (visió emic.). Va utilitzar notes de camp per
identificar els trets distintius dels conflictes motors observats. Les dades quantitatives es
van analitzar a través de l'anàlisi descriptiva i inferencial. Aquestes proves es van
complementar amb l'anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més
destacats es va observar una presència de conflictes motors diferent en cada un dels
dominis d'acció motriu: 52.2% en tasques psicomotrius, 54.7% en tasques de
cooperació, 59.4% en tasques d'oposició i un 75.9% tasques de cooperació-oposició.
Les conclusions més rellevants són: a) la caracterització del conflicte motor està
directament relacionada amb el domini d'acció motriu al qual pertany el joc motor; b)
existeix una correspondència directa entre els trets distintius de la lògica interna del joc
motor i la naturalesa i intensitat del conflicte (conflictes psicomotors i conflictes
sociomotors de cooperació, oposició o cooperació-oposició en un medi estable); c)
l'optimització de qualsevol transformació pedagògica dels conflictes hauria de
considerar variables derivades de la lògica interna (propietats) dels jocs motors i també
de la lògica externa (característiques de l'alumnat: edat, gènere, nivell sociocultural,
antecedents fisicoesportius; així com tipus de conductes motrius (agents) que l'originen,
reaccions, i tipus d'intervenció).Esta tesis aborda un los temas más emergentes de la educación física actual; los
conflictos motores. El estudio toma como marco teórico de referencia a la praxiología
motriz y las principales aportaciones teóricas sobre los conflictos motores. Desde esta
perspectiva se puede justificar que la educación física origina diferentes escenarios de
relación motriz que pueden desencadenar posibles conflictos motores entre sus
protagonistas. La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la observación de
los conflictos surgidos en las clases de educación física en un centro de Educación
Primaria. Se trata de un estudio de caso único ramificado multisujeto donde participaron
43 alumnos (21 niños / 22 niñas) de ciclo medio (3º y 4º) y ciclo superior (5º y 6º) a lo
largo de un curso escolar. El investigador adoptó el rol de observador participante
(visión emic.). Utilizó notas de campo para identificar los rasgos distintivos de los
conflictos motores observados. Los datos cuantitativos se analizaron a través del
análisis descriptivo e inferencial. Estas pruebas se complementaron con el análisis de
contenido de los registros narrativos. Entre los resultados más destacados se observó
una presencia de conflictos motores distinta en cada uno de los dominios de acción
motriz: 52.2% en tareas psicomotrices, 54.7% en tareas de cooperación, 59.4% en tareas
de oposición y un 75.9% tareas de cooperación-oposición. Las conclusiones más
relevantes son: a) la caracterización del conflicto motor está directamente relacionada
con el dominio de acción motriz al que pertenece el juego motor; b) existe una
correspondencia directa entre los rasgos distintivos de la lógica interna del juego motor
y la naturaleza e intensidad del conflicto (conflictos psicomotores y conflictos
sociomotores de cooperación, oposición o cooperación-oposición en un medio estable);
c) la optimización de cualquier transformación pedagógica de los conflictos debería
considerar variables derivadas de la lógica interna (propiedades) de los juegos motores
y también de la lógica externa (características del alumnado: edad, género, nivel
sociocultural, antecedentes físico-deportivos; así como tipos de conductas motrices
(agentes) que lo originan, reacciones, y tipo de intervención).This “PhD Thesis” targets at one of the most emerging questions in present day physical
education, that is the dealing of physical conflicts. The study bases its theoretical
framework on Motor Praxiology and focuses on its contribution to physical conflicts.
From this perspective we can justify that Physical Education induces different scenarios
in motor relationships that can develop some physical conflicts between players. The
main object of study of this “PhD Thesis” is the observation of conflicts in physical
education classes in a primary school. It is a multisubject branched single case study in
which 43 students (21 boys/22 girls) from third level until sixth level participated
during a school year. The researcher was a participant observer who worked with field
notes to identify the characteristic traits of observed physical conflicts. Quantitative data
were analyzed using descriptive and inferential analysis. These tests were supported by
content analysis of narrative registers. One of the most important results was the
presence of different conflicts in terms of motor action domain: 52.2% in psychomotor
games, 54.7% in cooperation games, 59.4% in opposition games and 75.9% in
cooperation- opposition games. The most relevant conclusions are: a) The
characterization of physical conflict is directly related to the motor action domain to
which the game belongs to; b) There is a direct correspondence between the hallmarks
of the internal logic of games and the kind and intensity of conflicts (psychomotor
conflicts and sociomotor conflicts of cooperation, opposition and cooperationopposition
in a stable context). C) The optimization of any pedagogical
transformation of conflicts should consider variables derived from the internal logic
(properties) of games and the external logic (student characteristics: age,
gender, cultural, physical activity background as well as types of motor
behaviour (agents) that originate the conflict, reactions, and kind of intervention).Cette thèse aborde un sujet très émergent en Éducation Physiques: les conflits moteurs.
En partant d’un cadre théorique construit par la Praxéologie Motrice et les principales
théories des conflits, on peut justifier que les taches de l'éducation physiques peuvent
déclencher des conflits moteurs entre les joueurs. Cette thèse vise à étudier l'observation
des conflits dans les classes d'éducation physique dans les écoles primaires. Il s'agit
d'une étude de cas unique ramifiée multi sujet où 43 élèves (21 garçons / 22 filles) de
cycle moyen (3º et 4º) et supérieur (5º et 6º) sur une année scolaire. Le chercheur a
adopté le rôle d'observateur participant (vue emic)... Les notes de terrain ont été
utilisées pour identifier les caractéristiques distinctives des conflits moteurs observés.
Les données quantitatives ont été étudiées en utilisant une analyse descriptive et
inférentielle. Ces données sont complétés par l'analyse du contenu des registres
narratifs. Parmi les résultats les plus significatifs souligner la présence de conflits
moteurs différents dans chacun des domaines d'action motrice: 52,2% aux tâches
psychomotrices, 54,7% aux tâches de coopération, 59,4% à l'opposition et une
coopération 75,9% de travail opposition. Les conclusions les plus importants sont: a) le
conflit moteur est directement lié à la domaine d'action motrice du jeu, b) il existe une
correspondance directe entre les caractéristiques de la logique interne du jeu et de la
nature et l'intensité des conflits (conflits psychomoteur et sociomoteurs dans un
environnement stable), c) la transformation pédagogique des conflits devrait envisager
les variables de la logique interne et aussi la logique externe (caractéristiques des
élèves: âge, sexe, culture, biographie sportive, les types de comportement moteur
(agents) : les réactions, et le type d'intervention).Tesi honek gaur egungo gorputz heziketan pil-pilean dagoen gai bat aztertzen du;
gatazka motorrak. Ikerketa honek praxiologia motorra eta gatazka motorren inguruko
ekarpen teoriko garrantzitsuenak hartu ditu erreferentziako marko teoriko moduan.
Ikuspegi honetatik abiatuta, gorputz heziketak erlazio motorren eskenatoki ezberdinak
sortzen dituela eta hauek protagonisten artean gerta daitezkeen gatazka motorrak sor
ditzaketela justifika daiteke. Doktorego-tesi honen ikerketa-helburua Lehen
Hezkuntzako ikastetxe bateko gorputz heziketako eskoletan gertatutako gatazkak
behatzea da. Kasu bakarreko adarkatutako partehartzaile anitzeko azterketa da. Bertan,
ikasturte bereko ziklo ertaineko (3. eta 4. mailak) eta goi zikloko (5. eta 6. mailak) 43
ikaslek parte hartu zuen (21 mutil/22 neska). Ikertzaileak behatzaile partehartzaile
papera hartu zuen (emic. ikuspegia). Behatutako gatazka motorren ezaugarri bereizleak
identifikatzeko landa-oharrak erabili zituen. Datu kuantitatiboak azterketa
deskribatzailea eta inferentzialaren bidez aztertu ziren. Proba hauek narrazioerregistroen
edukien analisiarekin osatu ziren. Emaitza garrantzitsuenei dagokionez,
akzio motorraren domeinu bakoitzean gatazka motor ezberdinak behatu ziren: zeregin
edo ataza psikomotorretan %52.2, kooperazio atazetan %54.7, oposizio atazetan %59.4
eta kooperazio-oposizio atazetan %75.9. Ondorio adierazgarrienak ondorengoak dira: a)
gatazka motorraren ezaugarritzea joko-jolas motorra kokatua dagoen akzio motorraren
domeinuarekin zuzenki erlazionatua dago; b) lotura zuzena dago joko-jolas motorraren
barne logikaren ezaugarri bereizleen eta gatazkaren izaera eta intentsitatearen artean
(gatazka psikomotorrak eta gatazka soziomotorrak, kooperazioa, oposizioa eta
kooperazio-oposizioa, ingurune egonkorrean); c) gatazken edozein eraldatze
pedagogikoren hobekuntzak, joko-jolas motorren barne logikatik (propietateak) eta
kanpo logikatik (ikasleen ezaugarriak: adina, generoa, maila soziokulturala, aurrekari
fisikoak-kirolekoak; baita sortzen duten jokabide-motor motak (eragileak) ere,
erreakzioak, eta eskuhartze mota) eratorritako aldagaiak hartu behar lituzke kontuan.
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. info:eu-repo/semantics/openAccess
Conflictes motors
Educació Física
Lògica interna
Pedagogia de les conductes motrius
Dominis d'acció motriu
Transformació de conflictes motors
Physical conflicts
Motor action domain
Physical education
Internal logic
Motor behaviour pedagogy
Transformation of physical conflicts
Educació Física i Esportiva
373
Conflictos y educación física a la luz de la praxiología motriz. Estudio de caso de un centro educativo de primaria
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion