2026-04-18T02:20:23Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10459.1/637072024-12-05T22:25:26Zcom_2072_3622col_2072_479130

2024-12-05T22:25:26Z urn:hdl:10459.1/63707 La Unió Europea i la regeneració de barris amb dificultats. L'Acció de la iniciativa comunitària urbana i la construcció d'una política urbana comunitària Gutiérrez Palomero, Aaron polítiques de regeneració urbana ciutats Unió Europea urbanisme polítiques comunitaries Geografia 31 32 L'objectiu principal de la recerca aquí presentada és analitzar les polítiques de regeneració urbana desenvolupades en el marc de la Unió Europea. Aquesta anàlisi ha implicat un estudi paral·lel a dues escales . En primer lloc, s'ha realitzat una aproximació a escala europea, per tal d'identificar quin és el rol de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, centrant l'atenció en els programes destinats a la regeneració d'àrees urbanes amb dificultats. I, en segon lloc, s'ha realitzat una lectura a escala local, per tal d'interpretar quin ha estat l'impacte d'aquests programes en les diferents realitats urbanes sobre les que ha actuat. La primera aproximació, l'anàlisi de la implicació de la UE en les qüestions urbanes i, concretament, en la implementació de programes de regeneració urbana, s'ha desenvolupat a partir d'una lectura històrica. Aquesta ha estat dirigida a identificar la dimensió urbana de les polítiques territorials de la UE a partir del període de programació dels Fons Estructurals 1989-1993. S'ha incorporat, a més, una lectura evolutiva, interpretant els canvis i avanços assolits, fins arribar a l'actual període 2007-2013. Aquestes qüestions s'han estudiat i emmarcat dins d'un context més ampli que, d'altra banda, resulta clau per interpretar tot el procés: la territorialització de les polítiques comunitàries; és a dir, el creixent protagonisme de la cohesió i reequilibri territorial com a objectiu estratègic de la UE. L'estudi de les polítiques i els instruments implementats en el marc de la UE en matèria de regeneració urbana s'ha centrat especialment en l'acció de la Iniciativa Comunitària URBAN. Ja que es tracta del primer, i únic, programa comunitari destinat de forma exclusiva a aquesta comesa. Per tant, un objectiu clau de la recerca ha estat identificar quin ha estat l'impacte generat per la Iniciativa, així com la seva participació en un procés més ampli: l'increment de la sensibilitat urbana de les polítiques comunitàries. La interpretació de l'impacte derivat de la implementació de la IC URBAN ha implicat la realització de treball de camp i entrevistes a alguns dels agents implicats, per tal de verificar la dimensió de les actuacions i la seva repercussió material. Però, a més això, en aquesta recerca s'ha pretès atorgar una atenció especial als valors qualitatius de la Iniciativa. Aquests són, en primer terme, la definició d'una metodologia de treball específica, caracteritzada per l'enfocament integrat de les estratègies de regeneració urbana, la participació dels agents locals en la definició i implementació de les actuacions desenvolupades, la cooperació i corresponsabilització de tots els nivells de l'administració implicats, el foment de les pràctiques innovadores i la creació de xarxes d'intercanvi de coneixement. A més, la IC URBAN ha estat un interessant banc de proves i perfeccionament de tècniques, amb el valor afegit de la participació de quinze Estats Membres amb diferents tradicions i models en matèria de regeneració urbana. Per tal d'aprofundir en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN, s'han seleccionat tretze casos d'estudi de quatre Estats Membres -Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit-. Desprès de la necessària aproximació individualitzada a cada cas, s'ha realitzat una lectura transversal, comparativa, de tots ells per tal de contrastar i verificar el funcionament de les variables que anteriorment s'han definit com les claus de la IC URBAN. Les conclusions de la tesi es fonamenten en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN i de la seva contribució a dinàmiques com l'aprofundiment de l'europeïtzació de les ciutats, l'ascens de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, la difusió de nous models i pràctiques de regeneració urbana que són assumides per alguns Estats Membres, així com la seva participació en el procés inacabat de construcció d'una autèntica política urbana comunitària. El objetivo principal de la investigación aquí presentada es analizar las políticas de regeneración urbana implementadas en el marco de la Unión Europea. Este análisis ha comportado un estudio en paralelo a dos niveles. En primer lugar, se ha realizado una aproximación a escala europea, para identificar cual es el rol de les cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, centrando la atención en los programas dedicados a la regeneración de áreas urbanas con dificultades. Y, en segundo lugar, se ha realizado una lectura a escala local, para identificar el impacto de estos programas en las diferentes realidades urbanas en las que han actuado. El análisis de la implicación de la UE en les cuestiones urbanas y, concretamente, en la implementación de programas de regeneración urbana, se ha desarrollado a partir de una lectura histórica. Este análisis ha estado dirigido a identificar la dimensión urbana de las políticas territoriales de la UE a partir del periodo de programación de los Fondos Estructurales 1989-1993. Se ha incorporado una lectura evolutiva, interpretando los cambios y avances alcanzados hasta el comienzo del actual periodo 2007-2013. La dimensión urbana de las políticas comunitarias ha sido estudiada y enmarcada, además, dentro de un contexto más amplio, que resulta clave para interpretar todo el proceso: la territorialización de las políticas comunitarias, es decir, el creciente protagonismo de la cohesión y el reequilibrio territorial como objetivo estratégico de la UE. El estudio de las políticas de la UE en materia de regeneración urbana se ha centrado especialmente en la acción de la Iniciativa Comunitaria URBAN. Éste es el primer, y único, programa comunitario dedicado de forma exclusiva a esta cuestión. Por ello, un objetivo clave para la investigación ha sido identificar cual ha sido el impacto generado por este programa, tanto a escala local -en las diferentes realidades urbanas sobre les que ha actuado-, como a escala comunitaria -teniendo en cuenta su participación en un proceso más amplio, el incremento de la sensibilidad urbana de les políticas comunitarias-. La interpretación del impacto derivado de la implementación de la IC URBAN ha comportado la realización de trabajo de campo y entrevistas a algunos de los agentes implicados para verificar la repercusión material y la dimensión de sus actuaciones. Pero, además de ello, en esta investigación se ha otorgado una atención especial a los valores cualitativos de la Iniciativa. Éstos son, en primer lugar, la definición de una metodología de trabajo específica, caracterizada por el enfoque integrado de las estrategias de regeneración urbana, la participación de los agentes locales en la definición e implementación de las actuaciones desarrolladas, la cooperación y corresponsabilización de todos los niveles de la administración implicados, el fomento de las prácticas innovadoras y la creación de redes de intercambio de conocimiento. Y, en segundo lugar, URBAN ha sido un interesante banco de pruebas y perfeccionamiento de técnicas, con el valor añadido de la participación de quince Estados Miembros con diferentes tradiciones y modelos en materia de regeneración urbana. Para profundizar en el análisis del impacto de la IC URBAN, se han seleccionado trece casos de estudio de cuatro Estados Miembros -España, Francia, Italia y el Reino Unido-. Después de la necesaria aproximación individualizada a cada caso, se ha realizado una lectura transversal, comparativa, de todos ellos para así contrastar y verificar el funcionamiento de las variables que anteriormente han sido definidas como las claves de la IC URBAN. Las conclusiones de la tesis se fundamentan en el análisis del impacto de la IC URBAN y de su contribución a cuestiones como la consolidación de la europeización de las ciudades, el ascenso de las cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, la difusión de nuevos modelos y prácticas de regeneración urbana que son asumidas por algunos Estados Miembros, así como su participación en el proceso inacabado de construcción de una auténtica política urbana comunitaria. The main objective of this research was to analyse the urban regeneration policies undertaken within the framework of the European Union. This analysis involved parallel studies on two different scales. Firstly, we examined the European scale in order to establish the significance of urban development issues within the political agenda of the EU, focusing our attention on programmes aimed at regenerating deprived urban areas. We then investigated the local scale in an attempt to interpret the impact of these programmes upon the different urban realities to which they were applied. The first approach, which examined the role of the EU in urban questions and -more specifically- in the implementation of urban regeneration programmes, was based on a historical analysis. We focused our attention on trying to identify the urban dimension of the territorial policies of the EU, initiating our analysis in the 1989-1993 period of the European Structural Funds. We also incorporated an analysis of the evolution of this process, interpreting the changes and advances achieved up to the present moment (2007-2013). These questions were studied and framed within a wider context that is key to interpreting the whole process: the territorialisation of EU policies; or -in other words- the increasing role of territorial cohesion and rebalancing as a strategic objective of the European Union. Studying the policies and instruments implemented within the framework of the EU with regard to urban regeneration particularly focused on the work of the URBAN Community Initiative: the first, and to date only, EU programme exclusively dedicated to this task. One key objective of this research was therefore to identify the impact that the Initiative has had and establish its role within a wider process: the increasing of urban dimension of the EU policies. The task of interpreting the impact of implementing URBAN CI implied carrying out field work and interviewing some of the agents involved in the process in order to verify the dimension of the work done and its material repercussions. In this research, we also sought to afford special attention to the qualitative values inherent to the Initiative. The most important of these are: establishing a specific working methodology characterised by an integrated approach of urban regeneration; encouraging local agents to participate in the definition and implementation of the actions undertaken; cooperating and sharing responsibility at all of the levels of public administration involved; promoting innovative practices; and creating networks through which to share knowledge. URBAN CI has also served as an interesting vehicle for testing and perfecting techniques and offers the additional advantage that it involves the participation of fifteen EU member states with different traditions and models in urban regeneration. In order to make a more in-depth analysis of the impact of URBAN CI, we selected thirteen case studies from four EU Member States: Spain, France, Italy and The United Kingdom. After an initial individualised approximation to each case, we made a transversal, comparative, reading of all the cases in order to contrast and verify how the chosen variables, which had previously been identified as key to URBAN CI process, worked in each setting. The conclusions from the thesis are based on an analysis of the impact of URBAN CI and its contribution to the dynamics of such processes as: promoting the Europeanisation of cities; the increasing importance of urban questions in the political agenda of the EU; the diffusion of new models and practices for urban regeneration that have been adopted by some Member States; and its participation in the unfinished process of constructing an authentic EU urban policy. 2024-12-05T22:25:26Z 2024-12-05T22:25:26Z 2011-04-12T17:49:48Z 2010-02-08 2009-12-18 2010-02-08 info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion http://hdl.handle.net/10459.1/63707 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. info:eu-repo/semantics/openAccess Universitat de Lleida TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)