2026-04-13T07:05:12Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10459.1/636572024-12-05T21:43:15Zcom_2072_3622col_2072_479130

Factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámica de las aves forestales a escala de paisaje en Cataluña: implicaciones para la gestión forestal sostenible Gil Tena, Assumpció expansió del bosc composició i configuració del paisatge canvi global Catalunya ocells forestals ecologia de les muntanyes ecologia forestal estructura del bosc incendis forestals maduració del bosc Enginyeria Agroforestal 63 631/635 Els ocells forestals exerceixen un paper funcional clau en els ecosistemes forestals i es relacionen amb les característiques del bosc, les seves dinàmiques i la gestió a diferents escales espacials. Per tant, la determinació de les respostes quantitatives dels ocells forestals als factors ambientals dels sistemes forestals i als seus patrons de canvi pot contribuir a entendre com la gestió forestal pot mitigar els impactes del canvi global en la biodiversitat forestal a la Mediterrània. Aquesta tesis pretén valorar els factors determinants de la riquesa, distribució i dinàmiques dels ocells forestals a diferents escales espacials en Catalunya (NE d'Espanya) amb l'objecte de proporcionar recomanacions de gestió forestal sostenible. Per tal d'això s'han analitzat diverses bases de dades sobre biodiversitat i caracterització ambiental i forestal disponibles en la regió d'estudi, com el Segon i Tercer Inventari Forestal Nacional i el Primer i Segon Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. Els resultats van mostrar que la riquesa d'espècies d'ocells forestals, particularment la dels ocells especialistes, està principalment afavorida per la disponibilitat de tessel·les de bosc presentant diferents graus d'obertura de l'estrat arbori (evitant el predomini de fraccions de cabuda coberta molt elevades), i per boscos amb estats de desenvolupament avançats i una elevada diversitat d'espècies arbòries (principalment al nord-oest i sud, respectivament). Comparativament, la riquesa d'espècies d'ocells forestals es va associar menys a la configuració del paisatge forestal, tot i que la irregularitat de formes va tenir un efecte més destacat que el patró de fragmentació. Els incendis van tenir un efecte relativament dèbil però negatiu en la riquesa dels ocells forestals, particularment per als ocells especialistes. Les dinàmiques del bosc ocorregudes a escala regional (maduració i expansió del bosc), principalment relacionades amb l'abandonament rural, es van mostrar com a favorables per a l'expansió espacial dels ocells forestal en les dues últimes dècades del segle XX i semblen haver contrarestat els impactes potencialment negatius dels incendis forestals en la distribució de les espècies. La colonització dels ocells forestals especialistes en expansió es va relacionar indirectament amb les dinàmiques del bosc ocorregudes en localitats veïnes i no tant amb els propis canvis en les zones colonitzades, probablement com a resultat de dinàmiques fontembornal i patrons de connectivitat dels paisatges analitzats. La gestió forestal no sembla haver afectat negativament als patrons de canvi de la distribució dels ocells forestals especialistes en expansió, suggerint-se el seu paper clau per a mitigar els esperats grans impactes del canvi global en els patrons de biodiversitat forestal. Per a fomentar la diversitat ornítica forestal, la gestió forestal a escala de paisatge deuria promoure la disponibilitat de hàbitat més que una determinada configuració espacial i evitar l'homogeneïtzació i densificació dels rodals que poden impedir la transició a estats de desenvolupament més avançats i l'establiment d'una major varietat d'espècies arbòries. La gestió forestal requereix d'un enfocament a escala de paisatge per a desenvolupar estratègies efectives que promoguin la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes forestals i mitigar els efectes del canvi climàtic i socioeconòmic, i també deuria integrar-se amb altres tipus de planificació territorial i plans de conservació de la biodiversitat. Els resultats obtinguts són valuosos per a entendre les relacions entre la composició i estructura del bosc i les comunitats d'ocells forestals i com les interaccions entre la gestió i les dinàmiques del paisatge forestal poden influir en la distribució i dinàmiques futures dels ocells forestals. També és necessari realitzar futurs estudis per a ampliar la metodologia i generalitat dels resultats obtinguts, estenent les anàlisis a altres grups taxonòmics i escales espacials, així com per a contribuir a predir els patrons de biodiversitat forestal en futurs escenaris de paisatge forestal i canvi global. Las aves forestales ejercen un papel funcional clave en los ecosistemas forestales y se relacionan con las características del bosque, sus dinámicas y gestión a diferentes escalas espaciales. Por lo tanto, la determinación de las respuestas cuantitativas de las aves forestales a los factores ambientales de los sistemas forestales y a sus patrones de cambio puede contribuir a entender cómo la gestión forestal puede mitigar los impactos del cambio global en la biodiversidad forestal en el Mediterráneo. Esta tesis pretende valorar los factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámicas de las aves forestales a diferentes escalas espaciales en Cataluña (NE de España) con el objeto de proporcionar recomendaciones de gestión forestal sostenible. Para ello se han analizado diversas bases de datos sobre biodiversidad y caracterización ambiental y forestal disponibles en la región de estudio, tales como el Segundo y Tercer Inventario Forestal Nacional y el Primer y Segundo Atlas de las Aves Nidificantes de Cataluña. Los resultados mostraron que la riqueza de especies de aves forestales, particularmente la de las aves especialistas, estuvo principalmente favorecida por la disponibilidad de teselas de bosque presentando diferentes grados de apertura del dosel arbóreo (evitando la dominancia de fracciones de cabida cubierta muy elevadas), y por bosques con estados de desarrollo avanzados y una elevada diversidad de especies arbóreas (principalmente en el noroeste y sur, respectivamente). Comparativamente, la riqueza de especies de aves forestales estuvo menos asociada a la configuración del paisaje forestal, aunque la irregularidad de formas tuvo un efecto más destacado que el patrón de fragmentación. Los incendios tuvieron un efecto relativamente débil pero negativo en la riqueza de aves forestales, particularmente para las especialistas. Las dinámicas del bosque ocurridas a escala regional (maduración y expansión del bosque), principalmente relacionadas con el abandono rural, se mostraron como favorables para la expansión espacial de las aves forestales en las dos últimas décadas del siglo XX y parecen haber contrarrestado los impactos potencialmente negativos de los incendios forestales en la distribución de las especies. La colonización de las aves forestales especialistas en expansión se relacionó indirectamente con las dinámicas del bosque ocurridas en localidades vecinas y no tanto con los propios cambios en las zonas colonizadas, probablemente como resultado de dinámicas fuente-sumidero y patrones de conectividad de los paisajes analizados. La gestión forestal no parece haber afectado negativamente a los patrones de cambio de la distribución de las aves forestales especialistas en expansión, sugiriéndose su papel clave para mitigar los esperados grandes impactos del cambio global en los patrones de biodiversidad forestal. Para fomentar la diversidad ornítica forestal, la gestión forestal a escala de paisaje debería promover la disponibilidad de hábitat más que una determinada configuración espacial y evitar la homogenización y densificación de los rodales que puede impedir la transición a estados de desarrollo del bosque más avanzados y el establecimiento de una mayor variedad de especies arbóreas. La gestión forestal requiere un enfoque a escala de paisaje para desarrollar estrategias efectivas que promuevan la biodiversidad y la sostenibilidad de los ecosistemas forestales y mitigar los efectos del cambio climático y socioeconómico, y debería integrarse con otros tipos de planificación territorial y planes de conservación de la biodiversidad. Los resultados obtenidos son valiosos para entender las relaciones entre la composición y estructura del bosque y las comunidades de aves forestales y cómo las interacciones entre la gestión y las dinámicas del paisaje forestal pueden influir en la distribución y dinámicas futuras de las aves forestales. También es necesario realizar futuros estudios para ampliar la metodología y generalidad de los resultados obtenidos, extendiendo los análisis a otros grupos taxonómicos y escalas espaciales, así como para contribuir a predecir los patrones de biodiversidad forestal en futuros escenarios de paisaje forestal y cambio global. Forest birds play a functional key functional role in forest ecosystems and have been shown to be related with forest features, management and their associated dynamics at different spatial scales. Thus, determining quantitative responses of forest birds to environmental factors occurring in forest systems and their patterns of change may help to understand how forest management can contribute to the mitigation of global change impacts on forest biodiversity in the Mediterranean. This thesis aims at assessing the determinants of forest bird species richness, distribution and dynamics at different spatial scales in Catalonia (NE Spain) in order to provide adequate sustainable forest management guidelines. For this purposes, large biodiversity and forest databases available in the region, such as the Second and Third Spanish National Forest Inventory and the First and Second Catalan Breeding Bird Atlas, were analysed. Results showed that forest bird species richness, particularly for specialist species, was mainly favoured by the availability of forest patches presenting different degrees of forest canopy cover (avoiding the dominance of closed or nearly closed tree canopies), and with forests with advanced development stages and a mixture of tree species (mainly in the northwestern and southern areas, respectively). Comparatively, forest bird species richness was less related to forest landscape configuration, but shape irregularity appeared to have a more prominent effect than pattern fragmentation. Forest fires had a relatively weak but negative effect on species richness, particularly for specialists. Forest dynamics occurring at the regional scale (forest maturation and expansion), mainly related to rural land abandonment, appeared to favour the spatial expansion of bird species in the two last decades of the 20th century and to have largely overridden the potential negative effects of forest fires on forest bird species' distribution. Colonization events of expanding specialist forest birds appeared to be indirectly related to forest dynamics occurring in neighbouring localities rather than on colonized ones, probably as a result of source-sink dynamics and connectivity constraints at the landscape scale. Forest management did not appear to negatively affect the patterns of distribution change of expanding specialist forest birds and is suggested to be a major opportunity to mitigate the expected large impacts of global change on forest biodiversity patterns. Forest landscape management can enhance the forest avian diversity by focusing on forest habitat availability rather than on a particular spatial configuration and avoiding landscape homogenization and stand densification that may impede the transition to more developed stages and the establishment of a variety of forest species. Forest management requires from a landscape perspective to develop effective strategies aimed at promoting biodiversity and ensure the sustainability of forest ecosystem services and to mitigate the effects of climate and socioeconomic changes, and should be integrated as well with other kinds of landscape management and conservation biodiversity plans. The results obtained are valuable for understanding the relationships between forest composition and structure and avian communities and how interactions between management and ongoing landscape dynamics can shape future forest bird distribution and dynamics. Further research efforts are needed to broaden the methodological approach and generality of the results by extending the analyses to a broader set of taxonomical groups and spatial scales, as well as to contribute to forecast future biodiversity dynamics under different forest and global change scenarios. 2024-12-05T21:43:15Z 2024-12-05T21:43:15Z 2024-12-05T21:43:15Z 2011-04-12T17:47:49Z 2009-10-13 2009-07-21 2009-10-13 info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion http://hdl.handle.net/10459.1/63657 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. info:eu-repo/semantics/openAccess Universitat de Lleida TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)