2026-04-17T02:14:52Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10459.1/636112024-12-05T22:42:53Zcom_2072_3622col_2072_479130

Effects of a Physical Activity and Dietary Education Intervention in a Population with type 2 Diabetes Mellitus Hopffer Romero, Félix Luís de Lima e Cunha salud diabetis actividad física Medicina preventiva i salud pública Antecedents: la diabetis tipus 2 és cada vegada més freqüent en la població general. L'activitat física adequada i els hàbits alimentaris són les pedres angulars per al tractament de la diabetis i per tant els programes d'intervenció de millora de l'estil de vida poden ser de valor, però l'impacte d'aquests programes necessita més estudi. Mètodes: 43 persones diagnosticades amb diabetis tipus 2 van ser assignades a un grup de control (12 homes i 12 dones, 68,9 ± 11,3 rang 46-84 anys) i altre grup a una intervenció (6 homes i 13 dones, 69,5 ± 8,9 rang 52-81 anys), en funció de la seva voluntat. El grup d'intervenció va rebre un programa d'estil de vida incloent classes d'activitat física i d'assessorament dietètic per a un període de 9 mesos. El grup control va rebre l'atenció habitual. Van ser avaluats els canvis en els hàbits d'activitat física i alimentaris i les seves conseqüències en les variables biològiques (pes, composició corporal, pressió arterial, perfil lipídic, HbA1c i glucèmia), de fitness (força física, resistència aeròbica, flexibilitat i agilitat), psicològiques (Profile of Mood States) i econòmiques (despeses individuals i els de l´Estat en referència als medicaments). Resultats: Els participants del grup d'intervenció tendeixen a augmentar la seva activitat física en general (p = 0,020), i a adoptar millors patrons en la dieta (p = 0,050). No obstant això, els canvis en l'estil de vida van ser lleus: l'increment de l'activitat física general fora del programa va ser no significatiu i els canvis en la conducta alimentària no van ser suficients per a, de forma significativa, modificar el percentatge de participants que complien les recomanacions dietètiques per a la població portuguesa. Canvis significatius van ser trobats en la força de l'extremitat inferior (p = 0,014), de les extremitats superiors (p = 0,001), la resistència aeròbica (p = 0,001) i la flexibilitat de les extremitats superiors (p = 0,040). Per altra banda, no es van trobar canvis significatius en la composició corporal, pressió arterial, perfil lipídic, o el control glucèmic. El perfil dels estats d'ànim va mostrar una disminució significativa en el factor fatiga-inèrcia (p=0,002). Les despeses de la medicació va incrementar substancialment per a l'Estat (p = 0,028) però no per als individus. Conclusions: Els subjectes sotmesos al programa d'intervenció de millora de l'estil de vida van obtenir un èxit moderat en relació al canvi de comportament, però no suficient per a obtenir un impacte significatiu en la majoria de les variables clíniques i biològiques. Gràcies al programa de fitness van millorar i la fatiga percebuda es va reduir. Els nostres resultats suggereixen que per a ser més efectius, la intervenció ha de començar tan ràpid com sigui possible, ja que la seva implementació en persones grans resulta més complicada. Això permetria una resposta major al programa i una implicació en l'activitat física més intensa. Antecedentes: la diabetes tipo 2 es cada vez más frecuente en la población general. La actividad física adecuada y los hábitos alimentarios son las piedras angulares para el tratamiento de la diabetes y por lo tanto los programas de intervención de mejora del estilo de vida pueden ser de valor, pero el impacto de estos programas necesita más estudio. Métodos: 43 personas diagnosticadas con diabetes tipo 2 fueron asignadas a un grupo de control (12 hombres y 12 mujeres, 68,9 ± 11,3 rango 46-84 años) y otro grupo a una intervención (6 hombres y 13 mujeres, 69,5 ± 8,9 rango 52-81 años), en función de su voluntad. El grupo de intervención recibió un programa de estilo de vida incluyendo clases de actividad física y el asesoramiento dietético para un período de 9 meses. El grupo control recibió la atención habitual. Fueron evaluados los cambios en los hábitos de actividad física y alimentarios y sus consecuencias en las variables biológicas (peso, composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, HbA1c y glucemia), de fitness (fuerza física, resistencia aeróbica, flexibilidad y agilidad), psicológicas (Profile of Mood States) y económicas (gastos individuales y los del Estado con los medicamentos). Resultados: Los participantes del grupo de intervención tienden a aumentar su actividad física en general (p = 0,020), y a adoptar mejores patrones en la dieta (p = 0,050). Sin embargo, los cambios en el estilo de vida fueron leves: el incremento de la actividad física general fuera del programa fue no significativo y los cambios en la conducta alimentaria no fueron suficientes para, de forma significativa, modificar el porcentaje de participantes que cumplían las recomendaciones dietéticas para la población portuguesa. Cambios significativos fueron encontrados en la fuerza de la extremidad inferior (p = 0,014), de las extremidades superiores (p = 0,001), la resistencia aeróbica (p = 0,001) y la flexibilidad de las extremidades superiores (p = 0,040). Por otra parte, no se encontraron cambios significativos en la composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, o el control glucémico. El perfil de los estados de ánimo mostró una disminución significativa en el factor fatiga-inercia (p = 0,002). El coste de la medicación incrementó substancialmente para el Estado (p = 0,028) pero no para los individuos. Conclusiones: El programa obtuvo un éxito moderado en relación al cambio de comportamiento, pero no suficiente para obtener un impacto significativo en la mayoría de las variables clínicas y biológicas. El fitness mejoró y la fatiga percibida se redujo. Nuestros resultados sugieren que para ser más efectivos, la intervención debe comenzar tan pronto como sea posible, ya que su implementación en personas mayores resulta más complicada. Esto permitiría una respuesta mayor al programa y a una intervención de actividad física más intensa. Background: Type 2 Diabetes is becoming increasingly prevalent worldwide at an alarming rate. Physical activity and adequate dietary patterns are cornerstones for the treatment and prevention of diabetes. Lifestyle intervention programs can be effective, but their application to the elderly needs further study. Methods: overall, 43 individuals with diagnosed type 2 diabetes were assigned to control (12 men, 12 women; age 68.9 ± 11.3, range 46- 84 years) or intervention (6 men 13 women; age 69.5 ± 8.9, range 52- 81 years) groups based on their own choice. The intervention group received a lifestyle program including physical activity classes and dietary counseling for a 9 month period. The control group received the usual care. Improvement in physical activity and dietary patterns was assessed as well as changes in biological (weight, body composition, blood pressure, lipid profile, HbA1c, glycemia), fitness (strength, aerobic endurance, flexibility, agility), psychological (profile of mood states) and economic variables (individual and state cost of medications). Results: participants in the intervention group tended to increase their overall physical activity (p=0.020) and to adopt better dietary patterns (p=0.050). However changes in lifestyle were mild: changes in overall physical activity outside the program were non-significant and no significant changes were found in the percentage of compliers with the dietary recommendations for the Portuguese population. Significant changes were found in lower limb strength (p=0.014), upper limb strength (p=0.001), aerobic endurance (p=0.001) and upper limb flexibility (p=0.040). Conversely no significant changes were found for body composition, blood pressure, lipid profile or glycemic control. The profile of mood states showed a significant decrease in the Fatigue-Inertia factor (p=0.002). The cost of medication increased substantially for the State (p=0.028) but not for individuals. Conclusions: The program achieved moderate success in relation to behaviour change, but not enough to have a significant impact on most clinical and biological variables. Fitness was improved and perceived fatigue reduced. Our results suggest that in order to be more effective, intervention should begin as early as possible, as its implementation among elderly subjects is difficult. This would lead to a larger response to the program and to a more intense physical activity intervention. 2024-12-05T22:42:53Z 2024-12-05T22:42:53Z 2024-12-05T22:42:53Z 2011-04-12T17:46:17Z 2010-12-16 2010-09-17 2010-12-16 info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion http://hdl.handle.net/10459.1/63611 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. info:eu-repo/semantics/openAccess Universitat de Lleida TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)