2026-04-17T03:04:09Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10256/39562024-06-13T09:53:17Zcom_2072_453036com_2072_2054col_2072_453041
RECERCAT
author
Batllori Dillet, Montse
author
Suñer Gratacós, Avel·lina
2024-06-13T09:53:17Z
2024-06-13T09:53:17Z
2005
http://hdl.handle.net/10256/3956
Comunicació presentada a: Simposi Internacional Vers una Sintaxi Històrica del Català: metodologia i objectius (3r: 2005: La Nucia, Alacant)Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada (by-nc-nd) http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca info:eu-repo/semantics/openAccess
Català antic -- Oracions subordinades -- Congressos
Gramàtica comparada i general -- Sintaxi -- Congressos
Lingüística històrica -- Congressos
Catalan language -- To 1500 -- Clauses -- Congresses
Grammar, Comparative and general -- Syntax -- Congresses
Historical linguistics -- Congresses
L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera
info:eu-repo/semantics/conferenceObject