2026-04-13T00:11:38Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10230/538672025-12-19T20:28:58Zcom_2072_6col_2072_452954
RECERCAT
author
Espinosa Velasco, Paula
2022-07-27T16:30:51Z2022-07-27T16:30:51Z2022-07-27
Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Helena Badell GiraltUn dels aspectes de més complexitat en textos poètics és el trasllat de les figures
retòriques perquè són les unitats més expressives. En aquestes, la forma, que està lligada
a usos particulars de cada llengua, acostuma a acompanyar el significat, per la qual cosa
suposen una dificultat de traducció. En un moment editorial d’increment de publicacions
de noves traduccions de clàssics, és interessant veure quin tractament en fan les
actualitzacions i què ofereixen de nou, especialment respecte de l’acompliment dels
efectes esperats. L’objectiu d’aquesta anàlisi és observar el tractament de Pere Rovira en
la seva traducció al català de Les fleurs du mal (2021) per aconseguir una correspondència
dels efectes que ofereixen els elements sinestèsics de Baudelaire. S’analitzen els diversos
nivells d’implicacions lingüístiques de l’original que construeixen la figura retòrica en
qüestió en confrontació amb les solucions del text meta de Rovira. A banda, se’n proposa
una mostra comparativa amb les anteriors traduccions de Benguerel i de Llovet per
descriure l’evolució de la recepció i la traducció en el marc català d’aquest clàssic que va
determinar la literatura occidental posterior i del qual encara es poden extreure noves
perspectives i concepcions. La traducció de Rovira és la més propera a la forma original
i aconsegueix oferir uns efectes equivalents.Uno de los aspectos de mayor complejidad en textos poéticos es el traslado de las
figuras retóricas porque son las unidades más expresivas. En estas, la forma, que está
ligada a usos particulares de cada lengua, suele acompañar al significado, por lo que
suponen una dificultad de traducción. En un momento editorial de incremento de
publicaciones de nuevas traducciones de clásicos, es interesante observar qué tratamiento
proponen las actualizaciones y qué ofrecen de nuevo, especialmente respecto al
cumplimiento de los efectos esperados. El objetivo de este análisis es observar el
tratamiento de Pere Rovira en su traducción al catalán de Les fleurs du mal (2021) por tal
de conseguir una correspondencia de los efectos que ofrecen los elementos sinestésicos
del original de Baudelaire. Así, se analizan los diferentes niveles de implicaciones
lingüísticas del texto de origen que construyen esta figura retórica en cuestión en
confrontación con las soluciones del texto meta que propone Rovira. Además, se propone
una muestra comparativa con las anteriores traducciones de Benguerel y de Llovet para
describir la evolución de la recepción y la traducción en el marco catalán de este clásico
que determinó la literatura occidental posterior y del que todavía pueden extraerse nuevas
perspectivas y concepciones. La traducción de Rovira es la más próxima a la forma
original y consigue ofrecer unos efectos equivalentes.One of the most complex elements in poetic texts is the rhetorical figure transfer as
they are the most expressive unities. On these, the form, which is straightly related to the
particular uses of each language, use to accompany the significance. Therefore, they entail
a difficulty of translation. In an editorial moment of increasing publications concerning
new classics’ translations, is interesting to notice which treatment do these actualizations
dedicate and what they offer as new, especially regarding the accomplishment of the
expected effects. This analysis is aimed to observe Pere Rovira’s treatment on his
translation into Catalan of Les fleurs du mal (2021) in order to achieve a correspondence
of effects offered by the synesthetic elements of Baudelaire’s original. Thus, the different
levels of linguistic implications appearing on the source text which construct this
rhetorical figure in particular are analyzed in opposition to the solutions on the target text
proposed by Rovira. Furthermore, there is a proposal of a comparative sample with the
preceding translations of Benguerel and Llovet to describe the evolution of translation
and reception in the Catalan framework of this classic which determined the following
occidental literature and from which it is possible to still extract new perspectives and
conceptions. This translation of Rovira is the most near to the original form and achieves
to offer equivalent effects.
Tots els drets reservats info:eu-repo/semantics/openAccess
Traducció i recepció literària en català
Estilística de la traducció
Figuració retòrica
Sinestèsia
Baudelaire
Traducción y recepción literaria en catalán
Estilística de la traducción
Figuración retórica
Sinestesia
Literary translation and reception in Catalan
Translation stylistics
Rhetorical figuration
Synesthesia
El trasllat d’elements sinestèsics en textos poètics: la traducció de Pere Rovira (2021) de Les fleurs du mal de Charles Baudelaire
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis