<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="static/style.xsl"?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2026-04-17T14:17:05Z</responseDate><request verb="GetRecord" identifier="oai:www.recercat.cat:10230/48279" metadataPrefix="qdc">https://recercat.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:recercat.cat:10230/48279</identifier><datestamp>2025-12-21T20:47:55Z</datestamp><setSpec>com_2072_6</setSpec><setSpec>col_2072_452954</setSpec></header><metadata><qdc:qualifieddc xmlns:qdc="http://dspace.org/qualifieddc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:doc="http://www.lyncode.com/xoai" xsi:schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
   <dc:title>Una democràcia sota una constitució d&amp;apos;origen autoritari: anàlisi del cas xilè (1990-2019)</dc:title>
   <dc:creator>Prat Barnadas, Arnald</dc:creator>
   <dc:subject>Treball de fi de grau – Curs 2020-2021</dc:subject>
   <dc:subject>Constitucionalisme</dc:subject>
   <dc:subject>Autoritarisme</dc:subject>
   <dc:subject>Xile – Política i govern – 1988-</dc:subject>
   <dc:subject>Reformes constitucionals (Xile)</dc:subject>
   <dcterms:abstract>Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques i de l&amp;apos;Administració. Curs 2020-2021</dcterms:abstract>
   <dcterms:abstract>Tutor: Jordi Pascual Saüc</dcterms:abstract>
   <dcterms:abstract>La majoria de països que durant segle passat atravessaren un període autoritari, especialment aquells liderats per la figura d’un sol dictador, es dotaren durant la transició a la democràcia o pocs anys després d’un nou ordre constitucional que simbolitzés el trencament amb el model anterior. Una de les excepcions mundials a aquest fenomen és el de Xile, només equiparable, a escala llatinoamericana, al cas panamenc. La lectura política que s’ha fet del país durant les últimes tres dècades, lloant la seva estabilitat política i el creixement econòmic, han obviat que la Constitució del 1980 representa encara una ferida oberta, tant pel seu origen autoritari com pel seu caràcter neoliberal, criticat pels sectors més progressistes.&#xd;
El present estudi pretén oferir un retrat polític i social que serveixi de marc explicatiu dels motius pels quals Xile, a dia d’avui, encara es regeix segons la Carta Magna de Pinochet. A través d’una investigació qualitativa, s’han identificat els principals punts d’inflexió en el debat constitucional entre 1990 i 2019 i s’ha arribat a diverses conclusions sobre la trajectòria política del país.</dcterms:abstract>
   <dcterms:issued>2021-07-22T13:06:49Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2021-07-22T13:06:49Z</dcterms:issued>
   <dcterms:issued>2021</dcterms:issued>
   <dc:type>info:eu-repo/semantics/bachelorThesis</dc:type>
   <dc:rights>This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License</dc:rights>
   <dc:rights>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/</dc:rights>
   <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
</qdc:qualifieddc></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>