2026-04-13T05:03:58Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10230/467302025-12-13T20:50:26Zcom_2072_6col_2072_452954

00925njm 22002777a 4500 dc Boladeras, Ariadna author Delgado, Sílvia author Sorribes, Alba author Subirats, Óscar author Tomàs, Meritxell author 2021-03-11T15:47:02Z 2021-03-11T15:47:02Z 2020 Treball de fi de grau en Comunicació Audiovisual Tutors: Francesc Vilanova i Piti Español La Purmiau és una gata que viu amb el seu amo, en Mendelev, un alquimista que ha aconseguit crear la pedra filosofal i ser immortal, i amb en Rufwau, un gos que sempre la persegueix. Com cada any, el 12 de febrer en Mendelev marxa, deixant la Purmiau tota sola amb en Rufwau. Comencen una persecució i, durant la fugida, a la Purmiau se li cau una poció al damunt que la converteix en una gata de fusta. En aquell moment, observa un flashback que no acaba d’entendre: diverses figures i veus inintel·ligibles se li apareixen de manera borrosa durant uns instants. Desesperada, vol trobar la manera de tornar a la normalitat abans que torni el seu amo, de manera que intenta buscar la cura a través de pocions d’alquímia mentre s’oculta d’en Rufwau. Cada vegada que se’n pren una té un nou flashback tot i que al principi no acaba d’encaixar res del que veu, quan observa el seu reflex i veu la seva figura humana recorda que abans de ser una gata era una nena que es deia Ona. A partir de llavors el seu objectiu canvia radicalment: vol saber qui és realment, quin és el seu passat i què és el que amaga el seu amo. Gràcies a la informació que va reunint, se n’adona que la seva transformació es deu a un experiment; una poció que en Mendelev va posar a prova per primera vegada amb ella i que la va convertir en la Purmiau. Mentre destapa la realitat, reconeix a en Rufwau: realment és el seu millor amic Bruno, que havia acabat en el mateix parany que ella. Aquest nou descobriment activa en ells la urgència per descobrir tot allò que el seu amo amaga. En un determinat punt cal que se separin; decideixen que el gos vagi a la porta d’entrada de l’espai on viuen per vigilar-la i avisar la Purmiau de l’arribada del seu amo mentre ella segueix investigant. És llavors quan la Purmiau descobreix una sala on en Mendelev ha engabiat criatures estranyes, simbiosis de dos o més animals que anteriorment havien estat nens segrestats per l’alquimista. La Purmiau, quan troba la pedra filosofal, amb les seves proteccions, veu que el veritable objectiu del seu amo és trobar la manera de crear animals fantàstics a partir de la puresa de nenes i nens per tal de crear un fènix, l’únic ésser que el pot fer morir. Poc després, en Rufwau borda, avisant la Purmiau de l’arribada del seu amo. La Purmiau surt del laboratori i es troba amb què, en realitat, està dins de les instal·lacions d’un circ. Aconsegueix trobar en Mendelev al mig d’un espectacle amb éssers fantàstics. La Purmiau s’enfronta a ell per robar-li la clau que duu penjant del coll i quan l’aconsegueix torna a la sala on es trobava la pedra filosofal. Amb la clau desbloqueja les proteccions de la pedra i en tocar-la es trasllada al passat, als records d’en Mendelev. Ha de derrotar-lo abans que la segrestés, i en fer-ho, comença a esvair-se... Abans de desaparèixer, arriba l’Ona, amb les seves mares al darrera, i dels ulls de la gata brollen dues llàgrimes de la poció que la va convertir en fusta. Aquestes gotes cauen sobre el cos de l’alquimista i el converteixen en un ninot de fusta, i l’Ona i les seves mares es fonen en una abraçada. The wooden cat