2026-04-13T04:10:18Zhttps://recercat.cat/oai/requestoai:recercat.cat:10230/361402025-12-22T20:19:33Zcom_2072_6col_2072_452954
RECERCAT
author
Aparicio Martí, Adrià
2018-12-18T12:45:01Z2018-12-18T12:45:01Z2018
Treball de fi de màster en Estudis de Cinema i Audiovisual ContemporanisTutor: Ivan Pintor IranzoEn plena època del capitalisme tardà res escapa a la separació entre allò sagrat i allò profà, estructura essencial de tota religió. Els mecanismes econòmics de valor de les mercaderies esdevenen anàlegs a aquesta lògica religiosa augmentant d’aquesta manera la seva plusvàlua a un nivell de naturalesa sagrada. Tal transcendència divina té com a conseqüència que l’ús de qualsevol objecte esdevingui inabastable per l’ésser humà si no és mitjançant un ritual, generalment econòmic, social o cultural. Tal distància converteix qualsevol capacitat de fer experiència en quelcom impossible. La resposta política vers això és el joc, que redefineix Jacques Tati a Playtime (1967), en tant que gest que arrenca al dispositiu del capitalisme religiós allò que ha capturat del món dels humans. S’esdevé una profanació, única alternativa d’abolir els medis imposats per allò sagrat.
Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ info:eu-repo/semantics/openAccess
Playtime (Pel·lícula cinematogràfica) -- Crítica i interpretació
Joc
El joc com a resposta a l’agonia de l’experiència a l’era del capitalisme tardà: una lectura de Playtime de Jacques Tati
info:eu-repo/semantics/masterThesis