2026-04-13T01:02:23Zhttps://recercat.cat/oai/request

oai:recercat.cat:10230/220612025-12-13T20:54:37Zcom_2072_6col_2072_452954

00925njm 22002777a 4500 dc Rodríguez Castelló, Adrià author 2014-02-19T13:39:04Z 2014-02-19T13:39:04Z 2013 Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2012-2013 Director: Antonino Firenze Clarice Lispector començà a publicar als anys quaranta amb la novel·la Perto do coração selvagem (1944). No serà fins a la dècada de 1960, però, que desenvoluparà un recurs que, encara que menys explotat, ja era present a les ficcions escrites fins aleshores: la depuració, o reducció a la seva mínima expressió, de tot element pròpiament narratiu. Així, a l’hora que l’argument es minimitzava, la literatura de Lispector ampliava la vessant reflexiva i, diríem, filosòfica. És en aquesta segona època quan l’escriptora brasilera s’apropa més a una escriptura desjoïtzada, a una escriptura en què l’enunciació es deslliga progressivament de la subjectivitat. Es tracta d’un recurs força innovador per a l’època i per a la tradició literària en què se situa Lispector. Lispector, Clarice, 1920-1977 -- Crítica i interpretació Deleuze, Gilles, 1925-1995 -- Crítica i interpretació Animals en la literatura Esdevenir-búfal, esdevenir-escarabat, esdevenir-escriptura. Per una aproximació en clau deleuziana de l’esdevenir-animal a l’obra de Clarice Lispector