La paradoxa de les invasions planteja com és possible que algunes espècies siguin capaces d'envair regions a les que no han evolucionat i, fins i tot, arribar a ser més abundants que espècies autòctones que han tingut més oportunitat d’adaptars’hi. Comprendre l’ecologia de les invasions és especialment interessant perquè algunes d’aquestes espècies causen greus impactes ecològics i econòmics arreu del món. Per intentar resoldre la paradoxa en aquest treball s’ha seguit dues aproximacions. Per una banda, mitjançant anàlisis comparatius s’ha volgut identificar aquelles característiques que afecten el resultat de les introduccions d’ocells, i utilitzar-les com a predictors en protocols d’avaluació de riscos per prevenir futures invasions. Seguint en aquest nivell d’aproximació també s’ha volgut validar si, tal com prediu la teoria ecològica, les estratègies vitals de les espècies afecten l'èxit en l'establiment de poblacions d'ocells exòtics. D'altra banda, a través d'aproximacions descriptives i experimentals, s’ha volgut investigar els mecanismes d’invasió en un cas d’estudi concret, el del Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) als boscos de Collserola (Barcelona). Els anàlisis comparatius han mostrat que és possible de predir la probabilitat d’establiment de les espècies introduïdes a partir d’unes poques característiques amb notable precisió. Altrament, l’anàlisi sobre l’efecte de les estratègies vitals sobre el resultat de les invasions sembla indicar que hi ha un biaix en el registre històric d’introduccions que impedeix descobrir la naturalesa d’aquesta relació i suggereixen buscar una aproximació alternativa per al problema. Respecte el cas del Rossinyol del Japó, els resultats preliminars suggereixen que les raons del seu èxit als boscos de Collserola podrien ser que ha trobat un nínxol ecològic que està poc aprofitat per les espècies natives. Aquest treball vol mostrar com a través de la integració de diferents aproximacions podem ser capaços d’aportar una visió més completa per comprendre la paradoxa de les invasions.

Why some species are able to invade new regions where they had not an opportunity to evolve and, even, to be more abundant than native species is a question known by the ecologists as the invasion paradox. Understanding the ecology of the invasions is interesting specially since some of these species are responsible of many environmental and economic problems all over the world. In this work two approaches have been followed to attempt to solve the paradox. In this work comparative analyses have been used to identify which are the characteristics that are related to the establishment success of avian introductions, and then to use them as predictors in risk assessments to prevent new invasions. With the same approach it has been validated if, as ecological theory predicts, life-history strategies have an effect on the establishment success of exotic birds populations. On the other hand, the mechanisms of invasions of the case study of the Red-billed Leiothrix (Leiothrix lutea) in the forests of Collserola (Barcelona) have been investigated through descriptive and experimental approaches. The results of the comparative analyses have showed that only with a few traits is possible to predict the establishment of a introduced species with high accuracy. Otherwise, the analyses on the effect of life-history strategies on the outcome of the invasions seem to indicate that there is a bias in the record of historical introductions what could explain the difficulty in finding the nature of this relationship, and that suggest to search an alternative approach for this problem. Regarding the case of the Red-billed Leiothrix, the preliminary results have suggest that the reason for their success in Collserola could be that they have found an ecological niche which was poorly exploited by native species. This work wants to show how integrating different approaches we will be able to bring a more complete point of view to understand the invasion paradox.