L'objectiu de la recerca és determinar quina és la noció de rigidesa més adient per als termes generals. Els termes generals són els que, per oposició als termes singulars, es poden aplicar a més d'un individu o exemplar, com per exemple 'tigre', 'aigua', 'bolígraf'. Des de Kripke es considera que alguns termes singulars, com els noms propis, són rígids. Un terme singular és rígid quan designa el mateix individu o objecte en tot món possible. Així 'Sòcrates' és un terme rígid perquè designa el mateix individu, Sòcrates, en tota circumstància contrafàctica. Kripke va proposar que alguns termes generals, com els termes de gènere natural, tals com 'aigua', 'calor' o 'tigre' també són rígids, però no va donar cap formulació precisa de la rigidesa per a termes generals. Des de llavors s'han proposat bàsicament dues concepcions de la rigidesa per a aquests termes: la que els considera designadors rígids i la que els considera aplicadors rígids. L'anàlisi de les dues concepcions pretén determinar quina és la millor comprensió de la rigidesa per a aquests termes, resultant la concepció dels aplicadors rígids indesitjable fonamentalment pels seus compromisos metafísics i allunyats de la semàntica.

The main goal of the research is to determine which is the notion of rigidity that fits to rigid general terms. In contrast with singular terms, general terms are terms that can be applied to a set of individuals or samples, like for instance 'tiger', 'water', 'pen'. Since Kripke, it is considered that some singular terms, such as proper names, are rigid. A singular term is rigid just in case it designates the same individual or object in every possible world. So, for instance, 'Socrates' is a rigid term because it designates the same individual, i.e. Socrates, in every possible world. Kripke said that some general terms, such as natural kind terms like 'water', 'heat' or 'tiger' are rigid too, but he did not give any concrete formulation of rigidity for general terms. Since Kripke's proposal, two conceptions of rigidity for these terms have been proposed: one that regards the rigid general terms as rigid designators, the other regards them as rigid appliers. The analysis of these two different conceptions pretends to determine which is the best notion of rigidity for the terms in question. Ultimately, the conception of the rigid appliers turns out unwanted because of its metaphysical commitments beyond semantics.