dc.contributor |
Institut Català Internacional per la Pau |
dc.contributor.author |
Charrett, Catherine |
dc.date.accessioned |
2010-11-24T15:07:29Z |
dc.date.available |
2010-11-24T15:07:29Z |
dc.date.created |
2009-12 |
dc.date.issued |
2010-11-24T15:07:29Z |
dc.identifier.issn |
2013.5793 (en línia) |
dc.identifier.issn |
2013.5785 (paper) |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/96776 |
dc.format.extent |
52 p. |
dc.format.extent |
336057 bytes |
dc.format.mimetype |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.relation.ispartofseries |
2009/7; |
dc.source.uri |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original i l'Institut i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/) |
dc.subject.other |
The Copenhagen School |
dc.subject.other |
Escola de Copenhague |
dc.subject.other |
Escuela de Copenhague |
dc.subject.other |
Polítiques de seguretat nacional |
dc.subject.other |
Políticas de seguridad nacional |
dc.subject.other |
Security policy, National |
dc.subject.other |
Terrorisme |
dc.subject.other |
Terrorismo |
dc.subject.other |
Terrorism |
dc.subject.other |
Securitization |
dc.subject.other |
Securitització |
dc.subject.other |
Securitización |
dc.title |
Una aplicació crítica de la teoria de la securitització: superant el dilema normatiu d'escriure sobre la seguretat |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/workingPaper |
dc.subject.udc |
35 - Administració pública. Govern. Assumptes militars |
dc.description.abstract |
L’article tracta el dilema normatiu que implica l’aplicació de la `securitització´,
com mètode per a comprendre la construcció social de les amenaces i les polítiques de seguretat. La securitització com empresa teòrica i pràctica es utilitzada de manera creixent per part d’acadèmics i executors. El present treball acadèmic pretén proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securitització, una aplicació alternativa de la mateixa que és sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqüències normatives que comporta la seva utilització. L’article sosté que l’anàlisi i el debat sobre processos de securitització té implicacions normatives que, en aquest estudi, s’entenen com la securitització negativa d’un referent. En el mateix s’afirma que la securitització negativa d’un referent es duu a terme per mitjà de l’anàlisi acrítica dels processos de securitització que han sorgit a través de
relacions d’exclusió i de poder. S’ofereix, doncs, una comprensió crítica i una aplicació dels estudis en securitització com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Així, en primer lloc, s’examina cóm la creació de la teoria de securitització per part de l’Escola de Copenhague (Copenhagen School) dóna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simbòlic de la seguretat vista com invocació política i
concepte teòric. En segon lloc, s’avaluen els intents previs de superació del dilema normatiu dels estudis de securitització perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes s’enfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de l’aplicació de la securitització es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crítics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relació a ella. Els exemples rellevants que es donen a l’article
son el de la securitització del terrorisme internacional i la immigració. |